Fa un mes em va visitar un noi del barri. Feia unes setmanes m'havia dit per whatsapp que estava malalt, però no quedava clar de què. Quan finalment em va venir a veure, em vaig adonar que el tema havia de ser important perquè havia perdut molt de pes i tenia molt mal aspecte.
A l'hospital públic de Tororo li van fer la prova de la tuberculosi i de la sida i va donar negatiu. I el van enviar a casa amb alguna medicació però sense diagnòstic clar. Li vaig proposar anar a Mbale, a un lloc privat, on hi havia aquell metge que havia curat l'Angella uns anys abans. Així ho vam fer i, després de vàries proves, aquest metge li va diagnosticar tuberculosi. Va dir que algunes persones donaven negatiu en la prova de la saliva (que li havien practicat a Tororo), però amb totes les preguntes que li havia fet més les proves ho tenia molt clar.
El mateix dia a l'hospital li van fer un drenatge de fluid del pulmó, i vam aconseguir les medicines a l'hospital públic. Resulta que és una malaltia més freqüent que a Europa, i el govern té un programa que proveeix les medicines corresponents de manera gratuïta. Per tant, fora d'uns calmants inicials, el que paguem són les proves que ha d'anar fent, els viatges, les visites al metge i el dinar (ell és realment pobre, i impossible pagar tot això).
Aquesta setmana passada ja no tenia tan mal aspecte: ha guanyat un cert pes i es troba millor. Serà un procés de mesos (cal anar-hi cada dues setmanes), però té bona pinta. Com és d'important trobar un bon metge i que faci un bon diagnòstic!
Què hauria passat si no hagués tingut la possibilitat d'anar a aquest hospital privat? No cal tenir gaire imaginació... Moltes gràcies pels donatius que ho fan possible!!
Pobre noi, la veritat és que de mals diagnòstics n'hi ha a tot arreu, tot i que sembla que vosaltres en tingueu molts més, per mala preparació del personal o per un tema econòmic també! Sap greu, Sergi.
ResponEliminaAvui aquí a casa nostra és la revetlla de Sant Joan i quan arriba aquest dia sempre penso en la teva ordenació diaconal, no va ser fàcil poder pujar a Montserrat i arribar a l'hora al sopar amb els amics. Es va acabar la cerimònia i vaig sortir corrent, no em vaig esperar per felicitar-te. Però mira, així no se m'ha oblitat i et puc felicitar cada any, per molts anys Sergi!!! Una abraçada des de ben lluny!!!!
Suposo que moltes vegades P.Sergi et deus sentir impotent. Segurament aquí a Catalunya un mal diagnòstic pot provocar una petita recaiguda i poca cosa més però en el cas que ens expliques (i molts més que passen dia a dia) a Uganda (i altres països de l'Àfrica) estem parlant de la vida (o la mort) de moltes persones. Si almenys des del Gra de Mostassa podeu salvar alguna vida ja ha valgut la pena. Ànims!
ResponEliminaL' ENTRADA DE LA PENICILINA A CATALUNYA
ResponEliminaPare Sergi d' Assis, bon vespre.
Tot el que estàs explicant,
em recorda, encara que jo molt petita,
I d' una manera borrosa,
l' entrada de la penicil·lina a Catalunya.
Persones, molt conegudes, de la Parróquia,
de l ' escola, persones íntimes del me barri,
que per uns messos, ara és moria, el Pare, ara la mare
molts adolescents, nois i noies joves,
després d" una guerra i una post-guerra.
Els nens, no ens deixaven anar a tal lloc o a tal altre,
per por al contagi.
Uns, per molts pocs mesos,
no varen poder salvar la vida...
I, Uns altres, també, per molt pocs mesos
ja varen poder beneficiar-se de la Penicil·lina .
Aquests pocs messos de diferència,
va fer que unes famílies, els marques la vida,
tenint que superar grans dificultats,
i unes altres famílies recuperesin l ' alegria i benestar.
DÉU SAP EL PERQUÉ DE LES COSES.
I, RECORDANT UN AMIC MEU,
DIC AMB ELL;
" ...TOT ES GRACIA...:
FELIÇ DESCANS
PAX, EN AQUESA NIT, LA MES LLARGA DE L' ANY !!