No us podeu imaginar l'alegria de llegir un comentari del P. Abat en aquesta entrada de l'altre dia. Bé, potser sí que us ho podeu imaginar. Ja sabia que llegeix La Font de Greccio, però sempre que fa alguna referència pública al que estic fent m'impressiona de manera especial. I ho agraeixo molt.
dijous, 30 de març de 2023
Soc fill de Montserrat
No us podeu imaginar l'alegria de llegir un comentari del P. Abat en aquesta entrada de l'altre dia. Bé, potser sí que us ho podeu imaginar. Ja sabia que llegeix La Font de Greccio, però sempre que fa alguna referència pública al que estic fent m'impressiona de manera especial. I ho agraeixo molt.
dilluns, 27 de març de 2023
Un dia inoblidable a l’escola
A vegades, no saps ben bé per què, es crea una atmosfera especial per a tots els qui assisteixen a un esdeveniment. Ahir vam experimentar-ho en un dels millors dies que recordo a l’escola. Em va semblar que, amb les novetats dels darrers temps (vaques i cobert per les vaques, generadors, reformes dels tallers i les classes), calia celebrar-ho col·lectivament. I vam organitzar una benedicció dels nous espais just després de la Missa. L’assistència va ser molt gran pel que estem habituats, i també van venir-hi un bon número de professors (que no vénen mai a les celebracions).
Vam sortir en processó de la sala on fèiem la Missa, mentre el cor anava cantant. Aquí teniu quan ens apropàvem al cobert de les vaques:
I vam continuar caminant fins als generadors. Durant aquell tram i també mentre beneïa els generadors, en Pep va tocar la gralla com si d’una cercavila es tractés i força assistents hi van participar picant de mans.
Després, amb el cor cantant de nou una peça darrera l’altra, vam beneir el taller de fusteria, el de metal·lúrgia i classes noves o renovades.
Al pati dels tallers vam donar la benedicció final de la Missa. I a la sortida, cadascú va rebre el regal d’un bolígraf (que bastants diuen que guardaran pels exàmens), un llapis i un braçalet fet per un exalumne amb les sigles de l’escola.
divendres, 24 de març de 2023
Eh?
Per més que puguis conèixer una llengua, cada país té les seves peculiaritats lingüístiques. Els primers temps a Uganda em sorprenia que, segons què els deia, em contestaven: “Eh?”. Lògicament jo els repetia el que els acabava de dir perquè pensava que no m’havien entès. Recordo alguna ocasió en què la persona, després de repetir-li el mateix una segona vegada, em contestava: “però si ja t’he respost!”. I jo no entenia res. Ara ja sé que aquesta cosa semblant al nostre “eh?” és una afirmació per als ugandesos, i que en realitat t’estan dient “sí”!
dimarts, 21 de març de 2023
Unitat en la diversitat
Avui és la festa del Trànsit de Sant Benet, i hem fet Missa a l’escola. Com que l’Evangeli ens crida a viure en la unitat, en l’homilia ho he aplicat a la vida de l’escola en relació al tema de les tribus. He anat fent aixecar els membres de cada tribu, i han constatat que estaven espontàniament tots barrejats en la sala on fem la celebració. Els he dit que era un bon signe del que és l’escola: un lloc on convivim persones d’orígens molt diversos.
He parlat positivament del que pot aportar la pertinença a la tribu, però també dels riscos. I que no se’ns crida a ser tots iguals sinó a viure en el respecte i l’estimació dels uns pels altres, valorant l’especificitat de cadascú com quelcom enriquidor per a tots. Unitat en la diversitat.
L’any passat es van viure moments de tensió entre algunes tribus, i per això he aterrat en anècdotes de coses que ens poden afavorir una bona convivència entre cultures i aspectes que la poden malmetre.
Avui que en commemoràvem el seu traspàs, he parlat de Sant Benet i de com va morir, i m’ha desconcertat que quan els he explicat que va voler morir pregant i que dos germans li aguantaven els braços en actitud de pregària… s’han posat a riure! Els he dit: “quina manera més bonica de morir, oi?”. I ho deuen haver entès com un acudit, i jo que ho havia dit amb devoció… Han trobat que era una imatge còmica morir així. Encara ric quan recordo aquest moment que no sabia com reconduir. Es ben bé que això és un altre món!
dissabte, 18 de març de 2023
Pregar, segons un físic
Em fascinen els escrits d'en David Jou: doctor en ciències físiques, poeta i creient. La combinació d'aquestes tres dimensions donen lloc a unes creacions fantàstiques per la seva profunditat i per la bellesa de les seves paraules. Confesso que no n'he llegit cap llibre, sinó tan sols escrits que m'han arribat a les mans de maneres diverses. I avui us n'ofereixo un sobre la pregària, que he gravat en àudio. Espero que us agradi!
dimecres, 15 de març de 2023
Em supera tanta bondat
Des que vaig arribar a Uganda, he estat testimoni de coses força horribles. Però també de coses meravelloses. Grans contrastos.
diumenge, 12 de març de 2023
Com canalitzar les emocions
dijous, 9 de març de 2023
Visita a l'escola d'en Joshua
No sé si recordareu el petit Joshua, de qui vaig parlar fa dos anys. Doncs bé, la seva família em va demanar si el podria visitar a l'escola, a ell i a dos dels seus germans més grans que hi resideixen. Fins ara, tots els germans havien de fer més de dues hores de camí a peu cada dia per desplaçar-se a l'escola, sortint de casa quan encara era fosc per aquells caminets dels poblats.
dilluns, 6 de març de 2023
L’arribada d’en Pep
En Pep és un antic escolà de Montserrat que s’acaba de jubilar fa pocs mesos, i va demanar venir a ajudar per un temps llarg. Ha vingut amb molta il·lusió, i amb el desig de posar al servei dels projectes les seves habilitats en fusteria, construcció, agricultura i música!
divendres, 3 de març de 2023
Ha nascut en Manel!
La Mercè ha parit per primera vegada, i ha nascut un vedell que es diu Manel!! Aquest nom l’ha rebut en honor del P. Abat Manel, de Montserrat. Ell va ser dels primers de rebre la notícia, i va estar content (i suposo que sorprès, perquè no és habitual que anomenin un animal en honor teu).
En Manel ha vingut juganer, li agrada molt saltar. Esperem que quan vagi creixent li passin les ganes de saltar tant… La idea és vendre’l d’aquí un temps (potser un any) perquè això pot ajudar a cobrir despeses del projecte. De mica en mica, la granja de l’escola es va convertint en un projecte sostenible, i això és molt bona notícia.
Continuem planificant el galliner perquè els estudiants també puguin menjar ous. Però ho estem fent a poc a poc, perquè volem estar segurs de com dur-ho a terme. A l’escola hi van haver dos intents de galliner en el passat, i tots els animals van morir. Em diuen que va ser per una mala gestió del projecte. Per tant, prefereixo que anem a poc a poc i amb bona lletra.
De moment, tenim l’hort que funciona molt bé. I la Maria, la Mercè i en Manel que habiten el cobert de les vaques. Anem creixent de mica en mica! Moltíssimes gràcies a tots els qui ho heu fet possible amb els vostres donatius!!!