No sé si recordareu el petit Joshua, de qui vaig parlar fa dos anys. Doncs bé, la seva família em va demanar si el podria visitar a l'escola, a ell i a dos dels seus germans més grans que hi resideixen. Fins ara, tots els germans havien de fer més de dues hores de camí a peu cada dia per desplaçar-se a l'escola, sortint de casa quan encara era fosc per aquells caminets dels poblats.
Ara els han posat tots en dues residències, cosa que és habitual a Uganda per tots els qui poden, donades les dificultats de desplaçament per anar a l'escola.
Hi he anat el "Visitation Day", que és el dia destinat a visites. En Joshua, que fa un mes que hi és, s'ha aprimat i ha estat molt seriós una bona estona i durant tot el dinar. Li he anat dient coses, i ha tornat a ser ell mateix quan hem mirat dibuixos animats després de dinar, fent comentaris en la llengua de la tribu i rient. Allà sempre mengen "posho" i mongeta, excepte el diumenge que hi afegeixen arròs bullit. Els he portat pollastre i patates fregides, que s'han menjat molt de gust.
Les professores m'han dit que treballa molt bé, i que ha après a pintar amb colors. I els germans em diuen que juga amb altres nens i se'l veu bé. Jo el veia enyorat, encara que ho expressés d'una manera poc clara.
A la tarda, els tres germans m'han ensenyat les instal·lacions. Ell m'agafava de la mà, i m'han portat als dormitoris dels nens de 5 anys (encara em sorprèn que tinguin nens tan petits allà!). I just a la porta, s'ha quedat immòbil. Una senyora ens ha convidat amablement a entrar, i en arribar al seu llit he entès què passava: li havien tret el matalàs a fora perquè se li havia escapat el pipí (què no hem fet nosaltres amb 5 anys!). He fet com si res, parlant de les bambes tan xules que portava (gràcies Marga!).
En arribar els minuts abans de marxar, tornava a estar molt seriós. Aleshores, preveient una escena de plors, li he dit que ens tornaríem a veure aviat i he intentat fer-ho curt. S'enganxava perquè volia pujar a la moto amb mi. El seu germà l'ha hagut d'agafar plorant, i no m'he entretingut. Era evident que, més enllà de ser un nen obedient allà i que hi ha fet amics, està ben enyorat. És que té 5 anys... Pobret.
Quina amistat més bonica Sergi! Segur que està enyorat. És molt petit encara per viure lluny de la família!!. Per això, malgrat el posat, deu haver estat molt content que anessis a visitar-lo. Un amic sempre és bo de veure! (penja alguna foto d'ell, que així veurem com ha crescut!)
ResponEliminaLes úniques fotos de l'altre dia són fotos de grup una mica abans de marxar, i feia cara d'estar ben enfadat. Per tant, no les compartiré.
EliminaSí, penso que va estar content. Tot i que ho va expressar de la manera que va saber.
Quina experiència Sergi !! De seguida m'has fet pensar en la nostra néta gran, la Sara, que també té 5 anys i no vull ni pensar el shock que seria per a ella haver d'estudiar lluny dels pares.
ResponEliminaPobret, Sergi!!! Aquestes coses fan encongir el cor... Entenc que el teu temps a l'Escolania t'ha ajudat a veure quan un nen s'enyora, no et deu haver costat detectar-ho encara que sigui molt més petit. Els pares no van a veure'l?
ResponEliminaMoltes gràcies per explicar-nos-ho, encara que també ens faci mal ;-(
Doncs sí, l'experiència de l'Escolania m'ha estat molt útil! El pare treballa a l'estranger perquè els fills puguin estudiar, i la mare l'ha anat a veure dues vegades (una d'elles, a recollir-lo uns dies perquè havia agafat la malària)
Elimina"...separarats en dues residéncies..."
ResponElimina"...s' ha aprimat..."
"...seriós..."
"...anyorat..."
"...enuresis..."
"...s' engsnxa..."
"...plora..."
" ...li treuen el matalàs..."
Tot , aixó, en un nen de 5 snys, que no pot explicar-se
ni opinar, ni defensar-se, és portar a en Joshua,
a un estat de sofriment depresiu, perque, patir,
sí que pateix !!
Aquesta és la manera que tenen els nens
d' explucar-ho !!
No vull ni pensar, que li diuen, com el tracten,
els matins, quan veuen el matarlas mullat.
Hi han cuidadores molt dures !!
En Joshua hauria de retornar ara mateix a casa,
si no el volen traumatitzar de per vida.
No li estan fen cap favor, aixó cal que ho entenguin
ara mateix.
Val més el caliu de la familia, i als 6 o 7 anys que comenci l ' escolaritat, que no li passa els temps.
La Funció Simbólica, comença entre els 6/7 anys !!
Aquesta família, ha de comprendre que estan destroçant en Joshua !!
NO EL PERDEU DE VISTA I NO US REFIEU DELS SEUS GERMANS, ELLS QUE SABEN, SÓN CRIATURES.
VIGILEU, TAMBE ALS MESTRES I CUIDADORS !!
VES DONANT-NOS NOTICIES
QUE ALGÚ DE VOSALTRES, SEGUEIXI LA SEVA EVOLUCIÓ.
Gràcies !!
Pilar
El nostre cor s'enfonsa quan pensem en el petit Joshua i tots els nens que pateixen separacions. Però havent treballat en una institució per a nens sense famílies o amb famílies molt trencades, crec que encara que hi hagi patiment, sempre és millor que no tenir algú a qui enyorar.
ResponEliminaAgraeixo els vostres comentaris que estan fets des de l'empatia per en Joshua i altres infants.
ResponElimina