Em supera tanta bondat

Des que vaig arribar a Uganda, he estat testimoni de coses força horribles. Però també de coses meravelloses. Grans contrastos.

No sé si recordeu l’entrada deliciosa sobre l’Ochieng. Doncs bé, avui us comento una anècdota d’en Benja. Va acabar els estudis amb nosaltres el desembre passat. Era un noi becat per una ONG, que el va rescatar d’unes penalitats econòmiques molt grans que havia sofert de petit. 

Sé que sempre ha tingut problemes a la vista. I al nostre hospital oftalmològic li van recomanar operar els dos ulls. Ell ja ho havia deixat córrer, perquè els pocs diners que tenia els havia gastat per pagar l’educació de les seves dues germanes petites. Li vaig parlar del programa que tenim (amb donacions d’una persona de Barcelona!) per pagar operacions dels ulls de nens i joves que no puguin afrontar-ho. I ara estem en aquest procés. Gràcies a Déu que ens hi hem posat, perquè la doctora li va fer un pronòstic greu pel que fa a la vista si no s’operava. Ara ja l’han operat del primer ull i ha anat molt bé! I demà l’operen del segon.

El dia de la visita a la doctora vam anar a dinar a una cafeteria. Li vaig preguntar si mai hi anava. I em va dir que, per ell mateix, no hi aniria. Literalment: “Em semblaria que no ho estic compartint amb els meus, que no poden gaudir-ne. No em semblaria correcte venir jo sol i no compartir mentre els meus no poden venir”. 

Glups! Quanta estimació expressen aquestes paraules!