La Mercè ha parit per primera vegada, i ha nascut un vedell que es diu Manel!! Aquest nom l’ha rebut en honor del P. Abat Manel, de Montserrat. Ell va ser dels primers de rebre la notícia, i va estar content (i suposo que sorprès, perquè no és habitual que anomenin un animal en honor teu).
En Manel ha vingut juganer, li agrada molt saltar. Esperem que quan vagi creixent li passin les ganes de saltar tant… La idea és vendre’l d’aquí un temps (potser un any) perquè això pot ajudar a cobrir despeses del projecte. De mica en mica, la granja de l’escola es va convertint en un projecte sostenible, i això és molt bona notícia.
Continuem planificant el galliner perquè els estudiants també puguin menjar ous. Però ho estem fent a poc a poc, perquè volem estar segurs de com dur-ho a terme. A l’escola hi van haver dos intents de galliner en el passat, i tots els animals van morir. Em diuen que va ser per una mala gestió del projecte. Per tant, prefereixo que anem a poc a poc i amb bona lletra.
De moment, tenim l’hort que funciona molt bé. I la Maria, la Mercè i en Manel que habiten el cobert de les vaques. Anem creixent de mica en mica! Moltíssimes gràcies a tots els qui ho heu fet possible amb els vostres donatius!!!
Que en Manel sigui molt benvingut i tingui una vida sana
ResponEliminaSe'm fa estrany que als animals se'ls posi nom de persona, principalment del santoral... 😳 Potser sigui un prejudici cultural, no ho sé 🤔 No em fa res quan es posen altres noms que també es posen ara: lluna, aran, nina, nona... 🤷
ResponEliminaQuina bona notícia!
ResponEliminaPare Sergi, bon dia:
ResponEliminaMai a la vida, se m' hagués acudit de posaŕ,
un nom TANT SIGNIFICATIU, com MANEL,
a un animal, i menys encara, en honor d' un Pare Abat,
que justament ho és,
de la nostre ABADIA BENEDICTINA DE MONTSERRAT !!
SORPRENENT, MOLT SORPRENENT !!
Ho deixó així !!
Reb una salutació.
Jesús nació en un pesebre. De seguro que no se ofendió de tal compañía ni se ofendería por darle nombres propios. Jesús nos enseñó a vivir con alegría y humildad. Así interpreto el gesto de P. Sergi quien, como San Francisco, trata a todos los reinos de la naturaleza con cariño y respeto. Jose Becerra (y no me ofende mi apellido), Atlanta, GA USA
EliminaBé, disculpeu si a algú li ha molestat el nom del vedell o el fet que els hàgim posat noms de persona. Òbviament no hi havia la voluntat de molestar ningú. Pensant-hi, a mi se'm faria estrany dir-li Joan o Josep a un gos, però en canvi ho sento diferent amb una vaca o un vedell. Potser és pel volum? No ho sé pas, però em sona una cosa simpàtica. També us puc dir que no se m'acudiria posar-li el nom d'algú que es pogués molestar, és clar. El nom de la Maria va ser perquè un donant ho va demanar en homenatge a una persona que estima molt. El de la Mercè, en honor a dues Mercè que ens han ajudat de manera important. I el de Manel, també amb un sentit d'homenatge. Però aquest fer-ho en honor d'algú conviu amb un cert sentit jocós. No pretenc pas convèncer-vos, tothom té dret a veure les coses d'una manera diferent. Però us he compartit el sentit que s'hi havia donat. I que, per descomptat, no era amb la intenció de molestar ningú.
ResponEliminaPare Sergi :
ResponEliminaNo m ' he sentit en absolut molestada !!
Sorpresa , sí !!
Els nens de la nostre edat, ens estava prohibidíssim
posar nom de sants, etc. etc... a qualsevol animal.
Era, com una gran falta de respecte, a la Mare de Déu,
a un Sant...
Per aixo, he dit que estava SORPRESA !!
Salutacions !!
Hola Sergi! Trobo molt divertit que li poseu noms a les vaques i vedells. Per cert, esperem que el Manel (el vedell) no es posi a córrer com ho feia (no sé si encara ho fa) el P.Abat Manel.
ResponEliminaDoncs jo estic encantada de la vida de tenir una tocaia tan fecunda i tan en forma, enmig de l'Àfrica. Avui que el nom de Mercè no és precisament dels més posats, em fa molta gràcia que algú el porti amb alegria, ni que sigui una vaca! I trobo divertit també que el vedell es digui Manel. Contribueix a alliberar-nos d'aquesta solemnitat una mica exagerada que atribuïm als pares abats. Sospito que algun deu enyorar la llibertat d'un vedellet. Ara només falta cantar-li allò del "Dorm petit, la mare et bressa, cal que creixis ben depressa...". ;)
ResponEliminaBon dia a tots! Divertida la conversa que hi ha. M'incorporo tard a ella, he estat buscant què vaig dir la primera vegada per no contradir-me... M'ha fet molta gràcia el nom de Manel al vedell, si que la primera vegada em va sorprendre, però ara m'agrada i tot!!! Proposo el nom de Marta a la propera vaca, que és la patrona dels hostatgers, pel que expliques sembla que hi haurà animals d'entrada i de sortida ;-)
ResponEliminaMoltes felicitats, Sergi, per com vas fent anar endavant els projectes, que així segueixi!!!
És divertit això dels noms de les vaques i els vedells. Fa gràcia! Ara ja tots ens preguntem quin serà el proper nom i perquè! Tic-tac, tic-tac...
ResponEliminaBona tarda! Si alguna hora algun ha de néixer per cesària, li escaurà molt anomenar-lo Ramon (Nonat).
ResponEliminaVeig que hi ha diferents parers sobre això dels noms, amb predominància dels qui us agrada. És un debat interessant (tot i que lògicament no era el més important que us volia comunicar en aquesta entrada). Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!
ResponElimina