Durant la visita al Capitoli de Cuba, em va sorprendre que la jove guia es referís diverses vegades a José Martí com a "l'apòstol nacional". A veure, ja us podeu imaginar com em sonava a les orelles la paraula "apòstol" referida a un heroi polític. El mateix mot apòstol té una etimologia molt clara: "enviat", i amb clares connotacions religioses.
En visitar L'Havana, hi vaig pensar de nou en veure les immenses imatges d'herois del règim a la Plaça de la Revolució, com si fossin tapissos de canonització a la Plaça de Sant Pere del Vaticà. Com si es tractés d'imatges religioses.
No és estrany que una ideologia tingui una pretensió totalitzant per abastar tots els àmbits de l'ésser humà. La religió també pot ser així, i de fet en tenim exemples ben clars.
Veient totes aquestes representacions, em preguntava: és lícita aquesta intenció totalitzant? No hi he reflexionat prou. Però a manera d'esbós, diria que la resposta que em venia era: depèn.
Un sistema que promogui l'amor i el bé de les persones, benvingut sigui. Però hauria de ser sempre respectant la consciència de les persones i la seva llibertat.
Foto: l’estàtua dedicada a José Martí al centre de L’Havana.
Aquí acaben els escrits sobre la visita a Cuba.
Crec que Déu sempre és sorprenent i desconcertant. De vegades actua d'una manera que ens resulta molt estranya. No em sorprendria que enviés "apòstols" aliens a la religió si, com dius, promouen l'amor i lel bé, sempre respectant la llibertat de tothom. Gràcies per tot el que ens vas explicar sobre Cuba. Molt interessant
ResponEliminaÉs xocant sí aquesta referència a la persona de José Martí com a "apòstol" i més en un país autoproclamat comunista i havent-hi altres paraules per definir-lo en aquest context, com ara "heroe nacional" Però això del llenguatge s'empelta de les tradicions culturals i aquí veiem per exemple que als estadis de futbol se*ls anomenen, a vegades, "catedrals"... Tota manera en el sentit literal de "enviat" també s'hi podríen incloure els/les missioners/es, oi? I també se sobre entén que fer "apostolat" és anar a donar testimoni d'alguna causa pel bé comú, per dir-ho d'alguna. manera. Ès el que m'ha vingut al cap al llegir el teu escrit d'avui. Gràcies
ResponEliminaM'agraden els comentaris de la Lucy i la MªÀngels, es complementen l'un a l'altre.
ResponEliminaAl llarg de la història hem vist com els règims totalitzants s'apropien de la simbologia religiosa aliena per enaltir els seus líders, l'esvàstica nazi prové de les creences orientals. Així que un dels líders cubans se'l reconegui com l'apòstol de les seves idees, no ho veig tan estrany.
Moltes gràcies, Sergi, per tot el que ens has anat explicant!!!
Molt agraït pels escrits. A Cuba fa falta molta litúrgia i una bona dosi de mitificació per fer suportable la situació d'aquell poble amb un veí massa gran i massa poc amistós. Una altra cosa és l'opinió que tot plegat ens mereixi vist des d'aquí.
ResponEliminaAl llegir el que ens expliques i que per a nosaltres és una realitat dura i trista, la desesperança dels joves, la precarietat.......em pregunto com ho defensen les persones properes al règim establert que el defensen, has pogut parlar amb alguna? No s'adonen de que cal canviar les coses? Gràcies per compartir-ho Sergi
ResponEliminaLa veritat, Marga, és que vaig parlar amb molta gent aquells dies i la preocupació era general. Només vaig intuir dues persones que eren properes al règim, i més aviat posaven l'accent en el bloqueig dels Estats Units com el gran problema. Segurament el bloqueig és un factor que no ha ajudat en tota aquesta situació que es viu ara.
EliminaGràcies per tots els comentaris. N'he rebut dos sense nom. Si m'envieu el vostre nom, aleshores els publicaré. Gràcies.
ResponElimina