Hi ha una realitat que ha afectat darrerament moltes comunitats cristianes de Cuba: la desaparició del capellà o el pastor. Sol anunciar als feligresos que marxa de vacances, i ja no el tornen a veure més. Temps després, se sap que ha marxat cap a Miami. Quan això s'esdevé, la comunitat se sent abandonada i es debat entre la tristesa i l'enuig.
Fa pocs dies vaig assistir a una trobada de molts religiosos a L'Havana. Són provinents de molts països i congregacions. Em va fer impressió escoltar els seus testimonis en el grup on vaig participar: alguns viuen amb por, altres se senten cansats, altres frustrats per no poder desenvolupar la tasca pastoral que desitjarien, n'hi ha que són durs amb ells mateixos com a religiosos per no ser més positius en tot aquest context. Els vaig dir que, en un moment en el qual tants sacerdots cubans han marxat del país, la seva sola presència ja és un signe profètic: estan amb el poble a totes. Bastants estan a Cuba no massa temps, és una realitat massa dura i descoratjadora. Però altres hi porten molts anys.
Bon dia Sergi!
ResponEliminaNo sé si puc opinar sobre el que dius perquè no en tinc coneixement. El que sí veig, com a mínim a casa nostra, és que la vida dels capellans de base és dura des de fa temps ja. Un sol capellà té vàries parròquies per atendre amb tot el que això suposa i no sé si estan molt recolzats per l'església mare. I sí això passa aquí no em puc imaginar com es deuen sentir els que són a Cuba en una realitat tan dura i descoratjadora com dius.
Moltes gràcies per explicar-nos-ho, Sergi!!!
Comparteixo el que dius, Marta. És molt trist veure rectors de poble que amb 70 i 80 anys a l'esquena han d'encarregar-se de fins a 10 parròquies i a més desplaçar-se en cotxe i fer caps de setmana maratonians de misses. I per sentit del deure i de responsabilitat segueixen al peu del canó. Ho trobo una injustícia i una explotació. I qui dia passa, anys empeny... sense afrontar amb valentia els grans temes pendents, de tots coneguts...
ResponEliminaGràcies, Sergi, per fer costat als preveres cubans!
https://www.youtube.com/watch?v=qtdj2OOnUTE
ResponEliminaSergi he llegit el vostre article i de seguida m'ha vingut al cap aquesta entrevista a Francois Bustillo bisbe a França, que crec pot ajudar en el tema que plantejes.
ResponEliminaPer això ho adjunto. Us conec de l'hostatgeria de Montserrat, i segueixo els articles que publiques. Salutacions a tots
Fins on sóc capaç de entendre i percebre
ResponEliminala realitar de Cuba, ens descrius dos típus de problemes:
1. La situació del Pais, que tots més o menys,
coneixem la seva história, o coneixem gent vinguda
d' allí.
2. La situació personal dels sacerdots
En quan, a la situació dels sacerfots, m ' ha cridat molt,
l 'atencio, aquells que:
" ...es senten frustrats , per no poder desenvolupar
la tasca Pastoral que ells desitgerien...
" ... aquells que són durs amb ells mateixos ,
per no ser més positius en tot aquest context..."
I, finalment :
"...peró altres hi porten molts anys."
En tota aquesta situació,
m ' agraderia recordar les paraules
del Pare Policarp, osb. Monestir de Montserrat:
1. Primer que tot, tranquilitze't.
No ets tu qui salva. Qui salva és Déu !!
2. Acoste't a l' Escriptura, a la Litúrgia, a la Pregària ..
Llegeix els Pares de l ' Església...
verás con l ' Església, sempre ha viscut en mig
de grans dificultats.
3. I, en la teva tasca pastoral, fés el que puguis .
Potser, els sacerdots que hi porten molts anys,
varen entendre, i fer-se seu, aquest camí !!
La meva
La meva salutació.
Gràcies pels teus escrits, Sergi. Sempre són inspiradors! Quan llegeixo coses com les que expliques, sempre penso en que si les comunitats estessin més empoderades, no dependrien tant d'un forà com és el capellà. Com en els temps de l'església primitiva (i com en moltes esglésies tan cristianes com la nostra en l'actualitat) la comunitat és qui s'organitza i celebra, qui elegeix aquell o aquella que pot animar millor les celebracions, o que pot aconsellar millor, o que pot administrar millor...sense esperar que un senyor bisbe a qui apenes coneix li envii algú... No sé si m'explico... Una abraçada!
ResponEliminaEm dirigeixo a JORDI
ResponEliminaBenvolgut Jordi:
Comparteixo amb vosté, el desig,
de que l ' ESGLÉSIA vagi sempre,
i a tot arreu, el més bé possible.
Peró, l ' Església NO ÉS FILLA DE LA IL.LUSTRACIÓ,
NI DEL MODERNISME, NI DE LES TÀCTIQUES DE LES GRANS EMPRESES.
L' ORIGEN I LES FONTS DE L ' ESGLÉSIA,
están en l' Escriptura, La Patristica,
i la História de l ' Església , des de el seus origens
fins els nostres dies
Tot just, començar l ' Escriptura, ja troben
la figura del Sacerdot en mig del poble con a pastor.
Peró en la nostre fe,
L' ÚNÍC SACERDOT ÉS JESUCRIST,
que és mitjancer entre Déu i els homes.
Hi ha també,
EL SACERDOCI MINISTERIAL, és a dir, EL PREVERE,
volgut i instituit pel SENYOR.
Finalment, hi ha EL SACERDOCI DELS FIDELS,
que el rebem pel BAPTISME, com a participació
del SACERDOCI DE CRIST.
Per tant, quan diem "...COMUNITAT I CELEBRACIÓ..."
estem referint-nos a JESUCRIST, al SACERDOT MINISTETIAL, i al POBLE CRISTIÀ.
Referent a la proposta que vosté fa,
en " ...L ' ELECCIÓ DE SERVEIS..." en benefici
de la COMUNITAT,:
. EL QUE POT ANIMAR MILLOR LES CELEBRACIONS...
. EL QUE ACONSELLA MILLOR ...
. EL QUE POT ADMINISTRAR MILLOR...
Tota, aquesta proposta, està molt lluny de la realitat
i de les possibilitats de moltes comunitats,
Perque, qui veritablement, està i hi ha de estar
per la seva vocacio, pel seu ministeri i per la formacio que ha rebut per portar-lo a bon terma, és precisament
el Sacerdot, el Pastor !!
Els laics, podem ajudar en compromisos ,
més o menys llarcs, peró un laic en general, esta fora de casa, entre vuit i deu hores,
te, obligacions familiar de temporades llarguíssimes,
fills en edats escolars, pares anciamts, li pot faltar
coneixemens BIBLICS,, TEOLÓGICS, FILOSÓFICS,
PASTORALS, PSICOLOGICS...
Per tant, per tot el que hem dit, el Sacerdot,
tant per voluntat de Jesucrist, com per necesitat
del poble cristia ha d' estar PRESENT EN LES COMUNITATS.
Una reunió sistemàtica, de laics ,
solament és vàlida en temps de grans persecucions
religioses...en temps de guerra...o bé en temps de falta de sacerdots, con ens està plantejant el Pare Sergi d' Assis.
Peró una cosa es afrontar aquesta realitat i una altre,
és creure que, els laics sols en ho fariem mes bé,
no solament, no dureriem dos dies , per molts espectes, sinó que, deixeriem de ser ESGLESIA !!
Jo, comprenc la seva preocupacio, que també és la meva, peró he volgut exposar el meu punt de vista, sobre el sacerdoci en mig de l ' Esglisia i del mon.
El SACERDOT NO ÉS UN FUNCIONARI, QUE SE' N
PUGUI PRESCINDIR, I ELS LAICS REPERTIR-NOS
EL TREBALL QUE ELL FARIA.
EL SACERDOCI ÉS UN MINISTERI VOLGUT PER DÉU,
I AIXI, HO CREIEM ELS CRISTIANS,
I HEM D' ESTAR AGRAITS DAVANT D ' AQUEST DO.
La meva salutació
Benvolguda Pilar B., moltes gràcies per la vostra lliçó de teologia dogmàtica. Jo no m'atreveixo a fer les afirmacions que feu, sobre quina és la voluntat de Déu i sobre la "inutilitat" del laicat. Ara que estem en període sinodal, fóra bo que poguéssim dialogar sobre tot això, no pas per aquest mitjà tan limitat. Però sembla que fa por el diàleg sincer (i no ho dic per aquest mur que ens deixa en Sergi d'Assís...)
ResponEliminaSalutacions cordials,
He anat llegint amb interès els vostres comentaris, de signe divers. Tots em semblen interessants, perquè fan reflexionar sobre un aspecte o un altre. Tots som cercadors de la Veritat! Gràcies per tots.
ResponElimina