Viatge a la Cuba profunda

Durant l’estada a Cuba, un dia vaig anar amb el superior de la comunitat fins a Colón, un indret en una zona totalment rural de la província de Matanzas. Quasi tot són camps, i les cases es concentren en agrupacions molt concretes. Quan ens hi anàvem acostant, em va sorprendre veure la gran majoria de cases construïdes només amb planta baixa. I encara em va deixar més parat la gran quantitat de carretes tirades per un cavall que els cubans utilitzen com a transport. Són coses que jo només havia vist en pel·lícules o bé a Montserrat quan una romeria puja amb aquelles carretes de cavalls com a memòria de la tradició. A Cuba em van dir que la gasolina va cara, i que aquest és un transport més econòmic.

Vam anar a Colón per visitar un germà de Taizé que hi viu amb un altre germà (que aquells dies no hi era). Ells dos fan una fraternitat com les que els germans de Taizé tenen en diversos llocs del món. Va ser una visita molt entranyable. En la foto podeu veure el germà de Taizé (un anglès) amb el superior de la comunitat benedictina (un coreà) a l’entrada de la casa. Vaig suggerir aquesta sortida perquè em va semblar que l’experiència del germà de Taizé en aquell context tan singular em podia il·luminar també per encertar-la més quan prediqués a la comunitat. Vam tenir temps de parlar força, vam pregar junts i vam fer un dinar excepcional per aquelles latituds (ens van donar algun tros de pollastre i altre menjar molt ben preparat), cosa que per a ells segur que també era un esforç i els ho vam agrair.

Personalment no vaig tenir temps de comprovar-ho, però tothom diu que la vida a les zones rurals de Cuba és encara més difícil que tot el que us he explicat fins ara. I que costa molt més accedir a molts productes que no pas si vius a L’Havana.

Continuarà.