“Recorda’t que ets pols, i a la pols retornaràs”.
Ahir vaig llegir un missatge en l’estat de whatsapp que em va semblar suggerent. El posava un alumne de la nostra escola, que va acabar els estudis al desembre: “Tots tenim dues vides, i la segona comença quan t’adones que només en tens una”.
Òbviament és un joc de paraules, però em sembla profund. Perquè podríem viure sense ser conscients del que significa viure, de l’oportunitat única que tenim a les nostres mans.
La frase amb la qual obro aquest escrit és la que he escollit aquest any en posar la cendra al front de la comunitat de monjos, dels estudiants i d’altres cristians que han vingut a la celebració. Perquè els he predicat sobre com aquest pensament de la mort, aquesta consciència de la nostra finitud, ens pot portar a viure amb més densitat i aprofitant més cada moment.
Som a temps de preguntar-nos com voldríem sentir-nos en el moment de la mort en relació a la vida que hem viscut. I som a temps de redreçar coses, de millorar, de començar de nou d’una manera o altra. I la Quaresma és un temps preciós per fer-ho.
Bona Quaresma a tots!!
Sempre tant oportu.
ResponEliminaM'ha fet molt de be aquesta reflexio...
No fa gaires dies que vaig anar a una xerrada sobre el tema de la mort, com l'esperem com a creients. El ponent era un metge de paliatius, va ser molt interessant però més centrat en com s'han de comportar les persones que acompanyen el que marxa, l'empatia, en saber escoltar com vol el seu final i més detalls, sobretot que havíem de planificar, en la mesura del possible, la mort en vida.
ResponEliminaAra llegint el que has escrit, penso que li va faltar l'interogant que tu planteges: com voldríem sentir-nos en el moment de la mort en relació a la vida que hem viscut? No és gens fàcil...
Bona Quaresma, Sergi i a tots!!!
La foto és teva? La trobo precosa!!!
ResponEliminaMoles gràcies!!!
Gràcies per la teva puntual reflexió en el temps de Quaresma. Ens serà una bona ajuda.
ResponEliminaSanta Quaresma a totes i a tots!!!
Fina Múrria.
Quan vaig veure la frase que vas triar per imposar les cendres, vaig tenir una reacció negativa sobretot perquè s'adreçava a persones algunes en situacions precàries. Vaig recordar un dimecres de cendra a Montserrat (fa molts i molts anys!) quan el P Maur Boix deia que "la glòria de Déu és l'home viu, l'home dempeus".i em va reconciliar amb aquella cerimònia, que sincerament trobo molt depriment. Però, pensar en la nostra finitud pot ser una empenta per viure aquesta vida més drets i atents.
ResponEliminaT'entenc perfectament, Lucy, perquè jo no l'havia triat mai abans pels motius que tu tampoc no ho hauries fet. Però aquest any hi vaig donar un enfocament que em va semblar que podria ser positiu, i crec que així ho va ser.
EliminaComençant la Quaresma recordo com el pare tenia escrit com li agradaria que fos el seu comiat i com desitjava estar als últims moments.
ResponEliminaGràcies per ser-hi, Sergi!
Crec que les paraules que "som pols i a la pols retornarem" ens ajuden a tocar de peus a terra i ser conscients de la finitud de les nostres vides. Ens preocupen per coses potser massa banals que a les portes de la mort seran completament superflues. Anar a l'essència de la vida i de l'oportunitat que se'ns ha donat per viure-la i aprofitar-la per estimar i ajudar als altres. Bon inici de la Quaresma!
ResponEliminaCom voldria sentir- me en el moment de la mort ?
ResponEliminaEm voldria sentir, en pau.
Confiant amb la misericordia de Déu.
Molt agraida per tot el que he rebut d' Ell,
hagi sigut, el que hagi sigut.
Si per un cristià, tota la vida, és un camí,
per entrar a la VIDA PROMESA, com pot ser
un moment negatiu ?
Si al llarc de la vida, Déu ens ha donat la gràcia
per continuar endavant, com no la tindrem
en aquell moment?
" JO ESTARÉ AMB VOSALTRES,
FINS A LA FÍ DELS TEMPS "
Sí, veritablement, la Quaresme, dins l ' Any Litúrgic,
és el moment ideal, por tornar a posar ordre
a les nostres vides, no com un treball fexuc,
sinó, més bé com aquell qui decora la casa de nou,
tot esperant la primavera.
La meva salutació i bona Quaresme!!
Moltes gràcies pels vostres comentaris! Pilar, m'edifica molt veure l'actitud serena i de Fe amb què afrontes aquest tema.
ResponEliminaPare Sergi, gràcies !!
ResponEliminaEm sembla que no és altre cosa que, acostar-se cada dia, una mica a l ' Escriptura.
L' exemple de persones, que he conegut,
que han viscut i mort amb una gran sencillesa,
amb una gran pau m ' ha impressionat molt .
El consell que ens ofereix St. Benet a la RB ,
de que pensem cada dia amb la mort.
Jo, la veritat, cada dia no hi penso, molt sovint, sí !!
Peró, m ' agrada pensar- hi tal com la presenta
l ' Escriptura sobretot, llegir de la manera que moren
els PROFETES, amb una gran pau i confiança,
haven-t'ho deixat tot ordenat, amb tota naturalitat,
i anant " a reunir-se" amb els seus pares.
Desitjeria, que se m ' enganxes una mica d' aquest
bon fer , al llarc de la vida.
Feliç Quaresme, i fins a la propera comunicació !!