dissabte, 24 d’abril de 2021

En Joshua


Quan vaig llegir l'experiència d'en Joan m'hi vaig sentir identificat pel que fa a en Joshua. És el petit de la família d'aquell estudiant de l'escola de qui vaig parlar fa temps. Té 4 anys, i ens hem fet molt amics. Sí, ja podeu riure, perquè una amistat amb un nen de 4 anys que només parla la llengua de la tribu pot semblar una quimera. Però és així.

La seva família estava ben sorpresa quan, estant malalt, va insistir decidit que volia trucar el seu germà (l'estudiant de la nostra escola). El germà gran també va quedar ben parat quan el va sentir per telèfon, perquè no ho havia fet mai. I la raó de la trucada era per preguntar-li com estava el seu amic, i que em digués que estava malalt. I així ho va fer. Després vam saber que tenia la malària, pobret. Aquí hi ha nens que moren de malària. Suposo que es va veure tan apurat que devia pensar: "almenys que ho sàpiga".

Ara fa uns dies, els de casa seva van saber que quan el piquen a l'escola, diu a qui el pica que jo hi aniré i me l'enduré d'allà (en el sentit que el rescataré d'ells). Això no s'ho creu ni ell, perquè no deixaria la "Mami" per res del món. Però deu ser el millor argument que ha trobat per defensar-se... No m'havia sentit mai com el "primo de Zumosol" d'aquell mític anunci, i crec que més aviat semblo l'antítesi. 

I bé, aquest és el nen que es pensa que sé parlar la llengua de la tribu, però només sé quatre frases que intento fer servir quan és escaient. El darrer cop que ens hem vist ha parlat com mai, i els grans rèiem perquè no sé pas què diu.

Que Déu el beneeixi! 



15 comentaris:

  1. Un relat molt tendre i alhora ple de tristesa per tants nens i nenes que moren per culpa de la malària. Gràcies per compartir-ho Sergi!

    ResponElimina
  2. l'amistat, com la rosa, és sense perquè... i no té límits d'edat ni de llenguatge

    ResponElimina
  3. Quina coseta mes rebonica i amb carona de pillin-
    Gracies per compatir unes experiencies tant tendres i al mateix temps poder somriure amb les vivencies que segur cada dia en tens, entremig de la feina i el conviure amb aquests personatges tants espabilats..perque en Josuha es espabilat,a triat un bon amic.
    una abraçada i un petonet per aquest nen.

    ResponElimina
  4. Que guapo aquest Joshua!!!
    Diaga-li però de part meva almenys, que és un préstec, que el primo de zumosol és nostre, que el podem compartir una temporada!!!
    Que bonic, Sergi!!! Moltes gràcies per explicar-nos-ho!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta que potser el tindrem d,anar a rescatar,,,,entre les del Ferrero Rocher i el Zumosol????
      Estem contentes de que sigui feliç i ens comparteixi viv3ncies.
      Es una broma entre la Marta i jo.perque també l,anyorem oi Marta

      Elimina
    2. Avui justament m'han fet posar la casulla del Ferrero Rocher de plata i li he explicat al diaca què era un Ferrero Rocher (aquí no es veuen bombons). Li ha fet riure, però la vestimenta que avui portava ell (que va rebre a Kènia per l'ordenació) encara és més espectacular, ben llampant però daurada

      Elimina
    3. No és mala idea Núria, però no sé si en Joshua ens deixaria o les mongetes del Ferrerro i tans d'altres que no en sabem res. Crec que el Sergi està fent allò que se li dona millor, que és deixar petjades profundes al cor de les persones per allà on passa, i sí que el trobem a faltar, però alhora estem contentes de veure'l feliç com dius.

      Elimina
  5. Pare Sergi d'Assis, bona tarda de diumenge:Com segueix la salud del petit Joshua? Sé que la mortalitat per malaria a l'AFRICA és molt alta especialment en els nens tant petits. Podries explicar-nos un dia alguna cosa més, possibilitats de vacunació, investigació... ?? ...SÍ, veritablement, el nen ens ofereix sorprenents revelacions a partir de la seva "INTUÏCIÓ. No ha sigut un psicòleg,ni un assistent social,ni un "acompanyant de carrer" qui li ha dit: -"Joshua,AGAFA EL PARE SERGI PER SER EL TEU AMIC,..." , sinó la "SEVA PSICOLOGIA" és qui ho ha fet, és completament diferent a la nostre !! FELIÇ CINQUENTENA PASQUAL !!

    ResponElimina
  6. Que bonic aquest nen, té una mirada preciosa! Tant de bó ja estigui més recuperat i pugui gaudir del seu amic Sergi Zumosol. Una abraçada

    ResponElimina
  7. Sergi, així és, un amic és un amic tingui l'edat que tingui. Més divers i enriquidor serà el que t'aportarà. I aquest té cara de ser ben espavilat! Tant se val si no parleu la mateixa llengua, ell t'ho demostrarà més amb fets (com ja està fent!) que amb paraules, com en qualsevol bona amistat.

    ResponElimina
  8. Els nens! En la teva situació, quin estímul més gran per connectar amb el més tendre de tu mateix! Em fas present un temps preciós que vaig viure fa anys en un camp missió Marista al Paraguay, a la regió de Itaupú-Igauzú. Els mestissos residents, eren molt pobres. La nostra comunitat tenia la responsabilitat d’un petit dispensari de campanya, que portava la meva esposa. Jo desenvolupava “in situ” una feina de reconeixement geogràfic i sociològic.
    El castellà és idioma oficial al Paraguay, però els camperols parlen guaraní. I més encara els nens. Imaginat quin desastre: incomunicat total... Doncs, no! Per entrar en relació amb ells, vaig imaginar un mètode original: els nens m’ensenyarien a parlar! A cada visita que feia, anotava una o dues paraules, que un petit m’ensenyava, acompanyada de gestos i mímica. Després, a la meva barraca les memoritzava. Ràpidament va córrer la veu: l’estranger apren dels nens! Resultat: quan arribava a una nova barraca, ja m’esperaven els meus joves professors i professores!
    El guaraní no és difícil, però la fonètica té el seu quid. Jo m’equivocava molt i tots vinga a riure! Els grans miraven, entre incrèduls i satisfets. I així, anava empatitzant, no sols amb els petits sinó també amb els pares que després, quan venien al dispensari, se sentien acollits en la seva llengua materna per l’estranger. Quina força té la llengua mare com a signe d’acolliment i estimació!
    Sergi, dotat com ets per les llengües, i amb l’oïda musical i l’empatia innata que tens, l’horitzó és lluminós pel Joshua i tants com ell: quan et miren als ulls hi veuen reflectida la seva mirada innocent. Per això t’estimen, per que et senten com un d’ells. Evangeli en estat pur.

    ResponElimina
  9. Pare Sergi d'Assis: Feliç Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat !!

    ResponElimina
  10. En Joshua: quina mirada més dolça i al mateix temps picardiosa! Espero que estigui recuperat de la malària. No cal que parleu la mateixa llengua per entendre-us, en teniu prou amb la de cor. És molt bonica aquesta vivència. Gaudeix-la, ja que és molt profitosa per ambdós; m'equivoco?
    Per cert! Fa dies que no ens informes del petit Sergi. Espero que estigui bé.

    Referent a les Cassulles, aquí ja torna a sortir el mostruari.

    Feliç dia de la Moreneta!!!

    Fina Múrria.

    ResponElimina
  11. Gràcies pels vostres comentaris. En Joshua ja està bé de salut, només va ser uns dies que va tenir la malària

    ResponElimina