Entro al banc. Tothom amb mascareta. El qui m’atén, mentre va fent l’operació, em proporciona conversa:
- Father Sergi?
- Sí, soc jo.
- Com et va per Uganda?
- Molt bé, la gent és molt acollidora, molt maca. Molt bé.
- On estàs?
- Als Benedictine Fathers.
- A quina hora hi ha la Missa allà?
- A les 7h, però els diumenge a les 9’30h.
- Doncs potser vinc un dia, encara no hi he estat. Em pots donar el teu telèfon?
Li dono.
- Potser et trucaré, si vinc per allà.
I tot parlant, ha acabat tota l’operació. Ha estat eficaç en el que li demanava, però suposo que per molts d’ells la relació humana és inevitable o indispensable siguis on siguis. A vegades, alguns d’ells t’atenen a la manera que estem habituats nosaltres. Però m’imagino que, per a d’altres, la relació freda i anònima a la qual estem tan acostumats a Occident els resultaria força estranya.
Foto: amb l’Oriol i l’Aina vam visitar una família que ens van fer plantar tres arbres amb ells. A mi em va tocar plantar un taronger amb el pare de família, l’Oriol un mango amb un dels fills i un amic comú, i l’Aina un altre mango amb la mare. Em va semblar una manera d’acollir-nos molt original i bonica! I m’ha semblat que il·lustrava bé aquest estil que tenen d’acollir les persones.
Quina foto tan bonica, Sergi! Es nota que van ser feliços els dies que van compartir amb vosaltres!!!
ResponEliminaI pel que dius de l'atenció, veritablement és un gust trobar algú que et parla. Aquí ja és molt veure que qui t'atén aixeca el cap i et mira.
Molt xula la conversa, ara si ve un dia a missa també ens ho hauràs de dir, jejeje...
Moltes gràcies!!!
Doncs ahir justament un monjo em diu: "l'altre dia va venir el teu amic". "Com? Qui?" (no sabia de què em parlava). "Sí, el Francis". I aleshores hi vaig caure. Es veu que va aparèixer pel monestir, i van estar una bona estona amb aquest monjo xerrant, voltant... i es veu que va anar tan bé. Jo li vaig dir que, de fet, només ens coneixíem d'atendre'm al banc. I en canvi, ell ja es va presentar com a amic meu. Un detall més en relació a tot el que us comentava
EliminaLa relació humana que tu et refereixes i que hauria de ser en el nostre dia a dia és un do que no té tothom o no el sap dur a la pràctica. Tu, siguis a on siguis, a Uganda o a Montserrat, la practiques sempre. Per tota la informació tant bonica i, de vegades, preocupant que ens envies, en tenim un bon referent.
ResponEliminaEn definitiva, saps fer feliços als altres. Un do de Déu.
Una altra Vetlla de Santa Maria sense el pare Sergi d'Assís. Procurarem estar propers amb la pregària.
Fina Múrria.
ResponEliminaQue bonic el fet de convidar-vos a plantar uns arbres con a símbol d’ agraïment i de record per la vostra visita, el trobo molt significatiu...
Aqui també és molt comú plantar un arbre als jardins de les cases amb motiu d’un esdeveniment joiós, també el plantem en el llocs adequats per deixar les cendres dels que tant hem estimat, e tots dos casos anem seguint el seu creixement i ens serveix per reviure els nostres records.
Pel que fa la teva visita al banc, molt amable l’empleat que et va atendre, segur que deu ser un bon professional, el detall de que et cridin pel nom ( i no com el següent) ja ho demostra, també diu molt d’ell tenir interès per saber com et va en un país estranger.
Moltes gràcies Sergi per tot el que ens expliques i sobre tot per tot el que fas!!
Cuideu-vos molt tots.
Sí, sentir-se ben acollit i acollir, ni que sigui amb poques paraules, és una de les coses,més boniques que pot experimentar una persona. Els filósos clàssics, ja ens parlen de gentisesa, peró és l' Escriptura, la Regla de Sant, els Pares de l ' Esglesia, els que ens fan comprendre el sentit cristià i profund de l'acolliment. Segur que molts de nosaltres, hem experimentat aquest acolliment, EN arribar al Monestir de Montserrat i molt concretament en el moment de ser rebuts a la seva Hostatgeria. Peró, aixó sí, no totes les cultures ho expressen iguals. L'escriptor André Maurois, aconsellant a un jove que surtia per primera vegada a l' extranger, li recomana: - Quan visqués a Anglaterra, exercitar la Prudéncia...el silénci...i sobre tot, no preguntes... ells t'ho agrairan i pensaran de tú: -Quin noi tant agradable !! , peró quan arribis a Grècia, afanyat a preguntar per la salut del qui et reb... per les seves relacions familiars...pels seus negocis...En definitiva:Sempre és bonic saber on i quan hem de posar les nostres accions i amb quina intenció HO fem !!
ResponEliminaFa anys vaig fer un curs que es titulava "Relacions en entorns internacionals". Ara penso que és un dels cursos que he fet amb més interès. Estava enfocat als negocis però tractava de com ens relacionem, ens entenem, ens coneixem, parlem... segons de la cultura a la que pertanyem i de la importància de saber què pot ser o no correcte o entès (salutacions, gestos, mirades, regals, temes de conversa, to i ritme de la veu...). Va ser sorprenent obrir els ulls a tot això. Ara he trobat molt interessant el fet de plantar un arbre conjuntament amb un nou benvingut! Un gest molt maco i significatiu!
ResponEliminaA part dels costums que pot tenir cada pais ,fins i tot a diferents regions de la forma de saludar i l'amabilitat de les persones .Jo soc de l´opinio que es molt l,empatia qur pot tenir cada un de nosaltres per els altres ,com també que hi ha persones que deixen petjada amb la seva manera de fer i ens fa pensar que de la conexeinxa ja ve l,amistat.
ResponEliminaReferent a la foto de la plantada del arbre,la cara de totes dues noies ,ja diuent la felicitat que compartien.
Gracies
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Porten a la reflexió els comentaris de la Pilar B i l'Olga sobre els costums en les diferents cultures. És ben veritat el que dieu!
ResponEliminaPerò també comparteixo el que diu la Núria, que per mi és complementari a aquesta reflexió, sobre l'empatia i la proximitat de les persones en el seu fer.
Gràcies a tothom pels comentaris!