Una cosa que no m’agrada de les xarxes socials és que, cada vegada que mor algú que és qüestionable en l’opinió de qui sigui, comencen a aparèixer comentaris criticant el difunt. O insultant-lo, o burlant-se de la seva mort. I em sap greu.
No pas perquè pensi que els comentaris no tenen raó (a vegades són opinions ben fonamentades). No pas perquè no cregui en la llibertat d’expressió, perquè evidentment les persones tenen dret a opinar. Però quan algú s’acaba de morir i no era exemplar, em surt més restar en silenci.
El mort ja no es pot defensar, i s’ha trobat amb l’Únic que al meu entendre coneix el fons de totes les coses. Em sembla que el millor que puc fer és callar.
Recordo, no fa gaires anys, que va morir algú molt ben valorat en diferents àmbits. I vinga elogis. Els de casa seva l’havien patit força en aspectes poc coneguts. I van callar. Em va agradar.