Avui amb en Roger (ja en parlaré més endavant) hem anat a visitar les Missioneres de la Caritat de la Mare Teresa de Calcuta, a la ciutat de Mbale. Hi hem anat acompanyats de dos alumnes de la nostra escola que fins fa poc eren nois del carrer. Ens van arribar a través d’aquestes germanes tan bondadoses, que literalment els han salvat la vida. Quanta violència de tantes menes sofreixen els nens i joves que viuen al carrer! Terrible.
Hem començat amb uns minuts de pregària a la capella que tenen, on hi ha aquelles paraules “I thirst” (“Tinc set”) al costat de la creu de Jesús. Després, hem compartit unes hores amb una de les germanes, i ens ha admirat la seva valentia davant de dificultats enormes. Ella s’ha disculpat després de parlar molta estona (val a dir que nosaltres no paràvem de fer-li preguntes), i jo li he dit que m’ha portat molta consolació escoltar-la.
Senyor, a vegades costa d’entendre per què hi ha persones que odien, amenacen, i se les pensen totes per fer el Mal. On ets quan això s’esdevé? Hem vingut a ajudar, a fer el bé, a millorar la vida de la gent. Dona’ns la força, la saviesa i el coratge per seguir la teva crida fins a les últimes conseqüències. Amén.
PD: la germana ha preferit que no pengi cap foto d’ella. Però la seva cara em recordava molt la imatge del vídeo.