Durant dues setmanes hem tingut a Uganda en Biel i en Lluís, dos antics escolans de 19 anys amb moltes ganes de descobrir com és la vida a l'Àfrica, els projectes que hi fem i de compartir amb els africans. No és res de nou si dic que ha anat molt bé, com de fet totes les visites! Però cada visita té algun color particular, en funció de com són els qui venen i també en funció de què n'esperen.
En Lluís, estudiant de Medicina, ha pogut assistir a visites de pacients de la clínica oftalmològica i també a alguna operació. I en Biel, estudiant d'Enginyeria, ha fet classes d'informàtica bàsica als postulants del monestir. Tots dos van fer classes a un alumne de l'escola, que viu amb passió la música i vol aprendre'n.
Potser destacaria com a molt singular el dia que vam anar a Jinja, a les fonts del Nil. Vaig pensar que podria estar bé una jornada amb gent de la seva edat amb històries molt diferents. Vam anar-hi amb l'Ochwo (que té 18 anys), i allà ens van fer d'amfitrions en Din i l'Abbú (que en tenen 19). El contrast era força gran. Els ugandesos han tingut una formació molt més minsa, i això es nota en diversos aspectes. I moltes dificultats que nosaltres no hem tingut. Es va generar un corrent de simpatia molt bonic entre ells.
Em va agradar com volien donar respostes concretes als problemes de persones que havien conegut. Persones ajudant persones. Solidaritat amb rostre, com he comentat alguna vegada.