No us puc parlar per experiència de què significa ser el fill gran d'una família, perquè jo soc el petit (i ben content!). Però sí que us puc compartir que m'ha sobtat com ho viuen aquí Uganda.
A tot arreu, també a les nostres latituds occidentals, sovint el germà gran sent una certa responsabilitat sobre els germans petits i a vegades se li poden assignar tasques en relació a ells.
Però aquí m'he trobat moltes vegades amb nens o joves que, essent els fills grans i amb l'absència de la figura paterna, exerceixen de pares en alguns aspectes. I això ho he vist també amb nens d'11 anys, 12, 14... que encara no tenen edat de ser pares.
El fet que no hi hagi el pare perquè els pares es van divorciar, o perquè el pare els va abandonar o es va morir, fa que recaigui una responsabilitat molt gran en el fill masculí més gran. Passa a ser l'home de la casa, i a voltes fa coses admirables.
Quan a vegades parles amb algun d'aquests nens o joves "fills grans - homes de la casa", t'adones del pes que porten a sobre i ensems de la gran fragilitat interior que viuen. Però no es poden permetre ser fràgils, han de fer el cor fort, ser emprenedors i tirar endavant.
Quines vides a vegades tan complexes!