Bé, ja he acabat la tasca de traductor al Capítol General. La Pilar ho va encertar quan parlava de desgast dels traductors simultanis. Cada vespre, després d'haver passat hores traduint, acabava esgotat mentalment. És que no et pots distreure ni 5 segons!
Però ha resultat molt interessant per tot el que he pogut aprendre: tantes històries de solidaritat, reptes i desafiaments, història i perspectives de futur de cada comunitat, il·lusions de la congregació... ha estat molt bé! Experiències de la Xina, de Cuba, de Veneçuela, Corea del Sud, Índia i molts altres països.
I la meva autoestima com a traductor ha pujat com l'escuma, perquè m'han felicitat molts participants. La veritat és que em feia respecte, perquè ni el castellà ni l'anglès són llengües maternes per a mi. Però jo mateix veia que les traduïa amb rapidesa i m'hi movia còmodament. Qui m'ho havia de dir!
Aquests dies he menjat força més de l'habitual. Hi havia embotit, formatge... aliments que no solem veure a Uganda perquè no els tenen o bé són massa cars. Als participants de Cuba i Veneçuela els ha passat el mateix que a mi, perquè també viuen en contextos de pobresa.
En relació a Uganda, potser el millor d'aquests dies ha estat saber que (tot i no ser-hi un servidor) els projectes continuaven endavant: els alumnes anant a col·laborar a la granja de l'escola, els pagaments de microcrèdits... No va ser així quan vaig agafar el Covid, i tot va quedar aturat. Per tant, vol dir que anem fent passos cap a l'empoderament!