La congregació benedictina missionera de Sankt Ottilien té una reunió de tots els superiors i delegats de les comunitats una vegada cada quatre anys. Enguany, feia sis anys que no es podien trobar a causa de la pandèmia. I, com que ve gent de continents diferents, necessiten traductors. Ja fa setmanes van demanar al Prior de Tororo si jo hi podria anar de traductor d’anglès - castellà i castellà - anglès perquè els costava trobar-ne dintre la congregació. Quan el Prior m’ho va preguntar amb ganes que digués que sí, li vaig preguntar qui pagava el vol i l’estada, i em va dir que la congregació. Per tant, vaig acceptar. I ara estic a Sankt Ottilien, a Baviera - Alemanya durant uns dies.
Per ser-vos ben sincer, em venia una mica gros. Només de pensar que podria menjar a l’avió ja em feia il·lusió. I per això se’m fa carregós pensar en la readaptació en la tornada a l’Àfrica: el menjar, estar pendent que no et piquin els mosquits de la malària, etc. Evidentment em tornaré a adaptar, sí o sí, però sé que les comoditats i menjar d’aquests dies a Europa no m’ho posaran fàcil.
Tot i així, segur que pot ser una experiència més que interessant poder escoltar superiors de tants països on aquesta congregació està compromesa per viure l’Evangeli i ajudar la gent com a dues realitats intrínsecament unides (no es pot viure l’Evangeli i passar de les necessitats de la gent). Quins són els reptes que tenen? Quines dificultats? Quines prioritats? Com dialoguen persones de cultures tan diferents? Intentaré treure’n el màxim profit.
Aparte de poder petar la charla con personas de culturas muy variadas, espero que me ne saldré bien en la traducción simultánea. Pero mejor no decir trigo hasta que no esté en el saco y bien ligado. Y si me equivoco alguna vez, que recuerden que quien no tiene un ajo tiene una cebolla. Ya os contaré!
Fotos: el dia després d’arribar ens van portar a fer una excursió al Tirol austríac, per compartir un dia en el monestir de Sankt Georgenberg. Tot i el paisatge tan bonic i que la visita va ser molt interessant, després de viure dos anys entre els pobres sincerament em sentia desubicat.
Em quedo amb l'humor del darrer paràgraf: a veure si resulta que et sabràs defensar millor amb anglès que en castellà (quina gràcia :-). Canviar una mica d'escenari també va bé pel cos i la ment. I la reunió segur que anirà bé.
ResponEliminaSergi, que et vagi bé la teva estada en el primer món del primer món. No oblidis d'on vens i on has de tornar. Cordialment
ResponEliminaBona estada i ,bona feina.
ResponEliminaNo perdis mai el teu sentit del humor!!!!
Una abraçada!!!!!
Aprofita al màxim aquesta mena de "vacances" i el canvi et farà bé!! Deu ser molt interessant estar al Capítol General.
ResponEliminaNo dubto de que sabràs adaptar-te tant a un lloc com a l'altre! A més a més, diuen que les possibles dificultats amb humor es minimitzen... i d'humor, veig que n'hi ha!
ResponEliminaAra gaudeix de l'oportunitat i de l'estada aquí Alemanya. Cada cosa al seu temps!
Pare Sergi :
ResponEliminaTres pensaments m' han vingut al cap :
1. L ' interesant que ha de ser
participar en aquestes reunios, on hi ha Comunitats
tant diverses, i on s' exposen realitats
tant múltiples i complexes sobre les Misions.
M' agraderia estar-hi per comprendre i aprendre !
2. Professionalment, sempre he admirat
els traductors simultanis,
pels seu domini de les llengües,
per la seva extensa i variada cultura,
per la concentració i a la vegada agilitat mental que cal que tinguin.
Un professor de l' Institut Frances, ens explicava
que els traductors simultànis,
experimenten una gran pressió,
i aixó els ocasiona un gran desgast.
3. Peró, el que penso que ha de ser més dificil per part teva, i que si no és, per la constant ajuda de Déu,
i a la vegada , una ferma i convençuda
voluntat de continuar el teu compromis missioner,
són aquests " Desplaçaments ", del mon de la miseria
material, al mon del benestar material, i a l' inversa.
De Catalunya a Tororo.
De Tororo a Alemanya, Baviera, Hesse,...
quins Lands tant bonics tant ben cuidats !!
I de Baviera, cap a Tororo una altre vegada !!
Per tot aixó, et tinc molt present en la meva pregària.
Que aquestes adaptacions les puguis fer
amb serenitat, bon ànim, i sobretot confiança en Déu,
que és el qui ens va obrint els camins,
estiguem on estiguem, i sigui quin sigui,
el nostre paper en aquesta vida.
El meu desitj també de que aquestes Jornades Benedictines Missioneres, a Sank Ottilien ,
siguin ben profitoses en tots sentits.
TAMBÉ EN LES TRADUCCIONS SIMULTÀNEES !!
Anem de sorpresa a sorpresa! Desitjo que l'estada sigui enriquidora i la tornada a l'Àfrica sigui plaent! Ja hi trobaràs qui t'espera.
ResponEliminaFina Múrria.
"Ja hi trobaràs qui t'espera": quina càrrega de significat més potent tenen aquestes paraules, Fina!
EliminaT'asseguro Sergi, que la reina de les catalanades sóc jo!
ResponEliminaEt desitjo que tinguis una molt bona estada en aquest viatge imprevist del tot!!! Estic segura que quan va pensar en totes les coses en les que et podries trobar quan vas decidir marxar a l'Àfrica aquesta no hi va aparèixer!!!
A Tororo et deuen trobar a faltar molt, pensa en l'alegria que tindran amb el teu retorn.
Moltes gràcies per aquests tocs d'humor que sovint ens transmets!!!
Em crec això que dius de les catalanades!
EliminaCultiva'l sempre perquè el sentit de l'humor és salvífic :) I aprofitant l'ocasió per riure tots junts, em ve al cap una escena de la pel·lícula "La vida de Brian", dels Monty Python. És humor britànic en estat pur, però fa petar de riure:
ResponElimina-Jesús diu: Benaurats els mansos.
-Jueu: Ho heu sentit? Benaurats els gansos.
-Vilatà: Els gansos?
-Jueu: Sí, pel que es veu, heretaran la terra.
I que no s'ofengui ningú, és una pel·lícula molt divertida i així és com s'ha d'entendre. Bon inici de tardor a tothom! :)
Gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina