S’ha mort en Zadok, aquell que aquí anomenava com “el nen de la panxa inflada”. Després d’un any i mig de les tres operacions, i havent viscut tot aquest temps amb normalitat, anant a l’escola i ben feliç, amb menys de 24 hores es va trobar malament i es va morir.
Les causes no se saben. Un matí es va despertar amb mal de cap, després amb algun vòmit, i el pare el va portar a una clínica del poblat (no us imagineu una clínica, és un lloc senzillíssim). Li van posar alguna injecció (la família no sap de què), i cap a casa de nou. Va anar empitjorant al vespre, i va morir a la nit.
Nosaltres ho vam saber quan el nen ja era mort. Segur que els hauríem dit de portar-lo a un hospital. Aquest nen a Occident no hauria mort.
Aquests dies em sento aixafat, m’ha afectat força. Avui hem anat a visitar la família i la tomba del nen al pati de casa, i ha estat molt trist.
Aquest nen de 7 anys, que va passar tota la vida malalt i amb dolor, va poder viure un any i mig feliç i amb tota normalitat. Ara tenim un angelet al Cel. Espero que, els qui el vam ajudar, el trobarem a la porta quan sigui el dia per ajudar-nos a passar. Descansi en Pau.
Fotos: fa quatre mesos van baixar del poblat ell i la seva mare per comprar roba amb els diners que una de vosaltres vau enviar amb aquesta finalitat. Vam comprar roba i una pilota, i va estar molt content!
Algú ha escrit un comentari que no sé qui és (no hi ha nom). Si m'envies el nom, el publicaré
ResponEliminaT'escric plorant per en ZadoK i per tu. Ho sento molt. No sé què dir. Una forta abrçada des de la distáncia.
ResponEliminaLa mort d ' un infant és sempre una gran tragedia,
ResponEliminamés encara quan a unes hores d' avió,
sabem que hi ha l' atenció médica necesaria per salvar la vida.
El meu condol , a la familia , a tu i a tota la comunitat.
Tan trist...
ResponEliminaSergi, quina pena més gran que m'ha agafat. Estic treballant de cara al públic i m'ha agafat molta tristor i ganes de plorar.
ResponEliminaTu i qui va posar mitjans per ajudar-lo heu fet que hagi mort molt més feliç que no pas si no us haguéssiu creuat a la seva vida. Li heu donat una vida més digne i malgrat la injustícia que ha pogut viure aquest angelet.
Que descansi en PAU i que els seus pares ho puguin portar de la millor manera (si és que això és possible)
M'entristeix molt, aquesta notícia!
ResponEliminaDéu meu! No tinc paraules...
Ara hem de pregar, per els seus pares, esperant qu'ell, desde el cel, els ajudi
Acostumats a rebre sovint bones notícies des d'Uganda, aquesta és de les que fa mal. Jo també m'he emocionat llegint el teu escrit perquè malgrat no conèixer en Zadok, tu ens l'havies apropat i li havíem posat estima. Costa d'entendre el perquè i perquè aquest nen que ja havia patit tant...Que l'angelet ens guardi! Una forta abraçada de condol.
ResponEliminaÉs una pena que una vida s'apagui. Però com bé dius encara fa més pena que sigui un infant. A més a més un nen que havia lluitat, que semblava que havia passat el pitjor i que podria gaudir d'una vida millor que no pas la que havia tingut. Una pèrdua incalculable per la família i també per tots els qui el vàreu conèixer. A vegades ens preguntem el perquè; només Déu ho sap. Tot i així com a humans ens costa i no ho entenem. Segurament part de la culpa és nostra per no compartir més i poder dotar de mitjans els hospitals de països com Uganda. En fi, una notíca molt trista; ànims Sergi.
ResponEliminaEl més trist és que a Occident no hauria mort. Està clar que hi ha éssers humans de primera i de segona. Que Déu ens perdoni!
ResponEliminaUna abraçada molt forta Sergi.
No puc imaginar la sensació de tristor que debeu haver patit els pares i tots els qui el vau ajudar.
ResponEliminaQuan això passa a una persona gran ja és trist però quan es tracta d,infants i de repén, és desolador.
Sento molt la seva pèrdua i que hagi hagut de morir per la desigualtat entre continents. Sempre el podrem imaginar feliç aquests darrers anys i amb els angels a partir d,ara.
Una forta abraçada i molts ànims.
Quina tristor provoca aquests notícia.Pobret després de tant patir.....el meu condol per tots TOTS els que l, estimaven i especialment per la seva família i per tu. Al cel sigui !!
ResponEliminaBon dia Sergi, quan has explicat que en Zadok havia mort, m’has transportat a un dels dols segurament més difícils que vaig tenir amb MSF, just en la primera missió. Un nen d’uns 8 anys que vam salvar d’una mort segura per malnutrició severa i amb qui em vaig fer molt amiga, quan ja estava bé i havien passat uns mesos renaixent en un nen rialler i juganer, de cop i sense preavís va morir de sobte. Encara m’emociono si hi penso. T’adones de la fragilitat de la vida, de la quotidianitat de la mort a l’Àfrica, de quantes coses s’escapen de la nostra comprensió. Mai vam saber per què es va morir, suposadament ja estava bé però el seu cos havia patit molt i segurament va fallar alguna cosa... va ser molt trist i una bona bufetada de realitat.
ResponEliminaMolts d’ànims i una abraçada ben forta!
Cristina, les teves vivències quan estaves a l'equip d'emergències de Metges Sense Fronteres eren inspiradores. Apareixes al llibre Oikía amb un dels teus escrits. Una abraçada i gràcies!
EliminaBon dia Sergi, quanta culpa tenim totes les persones que vivim en el primer món.¡¡¡
ResponEliminaLes riqueses no estan ben repartides i això a cada un de nosaltres sens demanaran comptes.
Un àngel més al cel. Ànims que fas molt de bé.
Una abraçada.
Després de llegir la notícia, tot el que volia dir, ja està dit en paraules en totes les respostes.
ResponEliminaSubscric tot el que s'ha escrit.
Us tinc presents en la meva pregària.
Moltes gràcies de tot cor per tots els comentaris que heu escrit aquests dies, han estat molt confortants
ResponEliminaQuina noticia més trista Sergi... Si la mort sempre dol, dol molt més quan és d'un infant pel qual has lluitat (com és en el teu cas) perquè tingués una vida digna i sana. Només et podem acompanyar en la tristesa pregant i esperant que en el dia que ens toqui, poguem retrobar-lo juntament amb els qui hem estimat. El meu condol als pares i a tu en especial.
ResponEliminaFina Múrria.
El meu condol i la meva pregària, Sergi d'Assís
ResponEliminaHo sento molt Sergi. La mort d'un infant provoca tristesa i dolor en tots els qui l'estimen. Ànims i una abraçada.
ResponEliminaGràcies Fina, Carles M. i Montsehirwa pels vostres comentaris i aquestes paraules tan boniques
ResponElimina