I preguntà:
- Com és que sovint els pobres són més generosos?
I respongué el Mestre:
- Recordes allò que és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que un ric entri al Regne del Cel? Doncs és això mateix. No és que els rics siguin dolents per defecte, sinó que la riquesa els pot encegar i fer oblidar la importància de compartir.
I continuà el deixeble:
- Però sembla que no hauria de ser així, no? És a dir, que si una persona és bona, quantes més coses tingui, més coses pot compartir i més generosa pot ser.
- Sí - respongué el Mestre-. Teòricament sí. I a vegades és així, però ho tenen més difícil justament per l’enlluernament del que posseeixen. Ara bé, això tampoc no significa que els pobres siguin generosos per defecte. La pobresa els fa més conscients de la seva fragilitat i dependència, i és una oportunitat per obrir-se més als altres en molts sentits.
- Així voldries que tothom fos pobre?
- Jo voldria que tothom tingui allò que li cal. Però també que tothom aprengui a compartir. Compartir és font de felicitat, creu-me.
És difícil compartir de veritat. Penso que potser es tendeix més a donar el que sobre, el que no necessites, que compartir realment tot el que es te. I com més es te mês es necessita i més difícil és desprendres de coses i, per tant més difícil és compartir. Tant de bo tots sabessim compartir de veritat i aconseguissim que tothom tingui allò que necessita.
ResponEliminaÉs complicat, Sergi, això que expliques. No sé si cal ser pobre o ric per ser generós. Que els rics tenen més possibilitats per donar que els pobres? Sí, però no per això donen més o menys i penso igual amb els pobres.
ResponEliminaQue moltes gràcies per aquestes reflexions del mestre que ens expliques de tant en tant!!!
Penso que la primera i més natural
ResponEliminamanera de compartir, és ser maderat en tot,
i no llençarse als braços del consumisme ferotge.
Si a partir d' aquí, pots compartir amb el próxim,
diners, temps, habilitsts, cultura, etc.etc.
millor que millor.
Peró voldria exposar una situació
que tot sovint es dóna, i cada dia més:
Hi han persones, que han passat llargues temporades de molta necesitat economica, falta de treball, nens petits, enfermetsts, pagament d' estudis universitaris,
etc.etc.
Quan aquestes persones surten de aquesta situació,
quden tant traumatitzats, que semble que siguin egoistes o faltats de sensibilitat, peró no !!
Jo el que crec es que no volen tornar a passar mai més
per aquells patiments, i es tornen molt cautes,
i per ells , donar un euro, té un valor inmens,
encara que potser des de fora els puguin judicar
com uns egoïstes.
.
Maite, Marta i Pilar, moltes gràcies pels vostres comentaris
ResponElimina