No recordo haver-vos parlat de la congregació a la qual pertany el monestir de Tororo, i si ho hagués fet hauria estat molt de passada. Doncs bé, Tororo pertany a la Congregació Benedictina Missionera de Sankt Ottilien. Una congregació fundada a Alemanya a finals del segle XIX, amb el propòsit de viure la Regla Benedictina però amb un esperit missioner. La realitat avui és la presència d’aquesta congregació a llocs on hi ha molta pobresa; amb els seus projectes porten progrés i treball allà on s’estableixen. Cuba, Venezuela, Tanzània, Kènia, Corea, Índia... llocs molt diversos! Funden hospitals, escoles, porten parròquies... tota mena d’activitats pastorals. Però l’esquelet diari és la pregària de la comunitat que es va aplegant diverses vegades al dia.
Estic convençut que, sense aquesta congregació al darrere, Tororo no tindria ni la meitat de coses que té (ni la meitat de la meitat probablement). Gràcies a la congregació s’ha pogut construir l’edifici del monestir (tot i que tan sols una ala, de moment), es poden enviar els monjos joves a fer alguns estudis de formació i l’hospital pot oferir el servei de qualitat que beneficia a tantes persones. Però lògicament la congregació no arriba a tot, perquè ha de donar suport a moltes cases diferents en 4 continents.
La seu està a Alemanya, tot i que cada vegada més el gruix de la congregació el formaran (i el formen ja) els monjos d’altres continents com Àfrica. Un signe dels temps!
Foto: és el monestir de Peramiho, a Tanzània. M’expliquen que té un gran hospital i nombrosos projectes per ajudar al desenvolupament de moltes persones.
Molt interessant això que ens expliques, Sergi! M'imagino que deu ser com la relació que té Montserrat amb la congregació de Subiaco. Està molt bé perquè ens serveix per poder-te situar una mica més al món, que encara que sigueu molt pobres a Tororo teniu una manta que us abriga! Moltes gràcies pel teu escrit!!!
ResponEliminaQue curiós deu ser un edifici amb aquest estil arquitectònic, que recorda el romànic, a Tanzània.
ResponEliminaEs veu que el treball que hi fan és tota una referència a la zona. Hi són ja des de fa molts anys. Al principi eren europeus, ara ja són sobretot africans. Però el suport de la congregació penso que els és essencial en molts aspectes
EliminaEl que m'ha impressionat més es que a l'atlas benedictí diuen que aquesta comunitat de Peramiho la formen ni més ni menys que 75 monjos. Això em recorda altres temps del nostre monacat d'aquí Catalunya.
ResponEliminahttp://www.osbatlas.com/default.asp?id=366&id_n=63
Pare Sergi d' Assis:
ResponEliminaQuan en el teu comentari, he llegit les paraules,
Congregació Benedictina Missionera de Sankt Ottilien,
he pensat rapideent, que aixo ho habia llegit
a l ' Obra Magna, del Pare G M. C. i LL., o.s.b.
He agafat el Volum Vlll, i allí, està tota la história
de la Congregació de Sankt Ottilien i la seva expansió
Missionera.
Reflexionant sobre tot aixó, em pregunto
si fer el noviciat a l ' Africa, és molt diferent
de fer-lo a Europa, donat que la Regla de Sant Benet
és sempre, igual a tot arreu.
I, encara et voldria comentar una altre cosa ben curiosa que m' ha passat:
Com que tenia temps, he agafat, de cop i de volta, el volum lX, 2, per donar-hi una repassada.
I, ves per on, m ' ha sortit, la biografia
de GEORG BASIL HUME, o.s.b.
Monjo benedictí, Sacerdot, Bisbe, i Cardenal
a la Catedral de Westminster.
El Cardenal Basil Hume, va defensar les situacions
de refugiats Africans, acusats de crims,
que no havien comés, etc.etc.
Està enterrat a la Capella de Sant Jordi i Sant Agusti de la Catedral de Westminster.
Aixó, m' ha passat, justament aquest dies.
Us desitjo una bona tarda.
Portar la regla de Sant Benet en països com Uganda és tot un repte i a més a més la feina que feu és d'admirar. Algunes vegades algú es pregunta de forma cap: "i perquè serveix l'església?" El treball que feu ajuda a respondre millor a aquesta i altres preguntes. Moltes gràcies per compartir-ho!
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris i per compartir les vostres recerques per internet sobre algun aspecte
ResponElimina