Miraré de respondre amb algun escrit apuntant més aviat en la perspectiva des de la qual penso que ens hauríem de poder mirar l'ésser humà. I a partir d'aquest punt de vista, prendre accions. Ja sé que a alguns els sonarà ingenu, o poc realista. Però m'agradaria que aquesta sigui una mirada honesta.
Des de fa anys, la frase de tots els llibres que més m'ha captivat va ser escrita per Éloi Leclerc, un home que sempre parlava de la misericòrdia, de la tendresa, de la senzillesa...
Aquesta frase apareix en el llibre "Exili i tendresa. L'univers de Francesc d'Assís" (Editorial Claret). Francesc s'embarca cap a terres musulmanes. I en el vaixell, durant la nit, diu:
"És bonica aquesta hora, en què els guerrers, com infantons, s'adormen en la confiança original".
Està viatjant amb gent que viatgen per anar a matar. Tenen una missió, i implica molta violència. Francesc es mira aquests homes preparats per matar. I els mira reconeixent en ells aquella innocència original, potser tan sols preservada en les hores de la nit, mentre dormen.
Però d'alguna manera, Francesc ens està dient que, ni que sigui en un racó molt recòndit, tots conservem una espurna d'aquesta confiança original.
A vegades, quan veig algú amb massa violència, me l'imagino com un infantó, dormint en la confiança original. I és com si descobrissis aquella persona des d'una altra perspectiva.
Em direu que això és ingenu, massa ingenu, que no soluciona res dels problemes del món, etc etc etc. I jo us contestaré amb dues coses:
1. Que l'home que va escriure això (i moltes altres coses en aquest sentit) ho fa després d'haver viscut en un camp de concentració. Al cap d'anys de llegir llibres d'Éloi Leclerc, vaig voler saber més qui era aquest home que parlava tan bellament de la confiança, l'alegria, la misericòrdia, la simplicitat. I amb sorpresa (gran sorpresa!) vaig veure que havia viscut la dura experiència d'un camp de concentració. Amb el temps, vaig creure que potser justament aquesta vivència el va fer adonar que les coses han d'anar d'una altra manera en el món. Que no pot ser que el Mal tingui l'última paraula. I per tant, aquella experiència horrorosa li va fer dir: "Hi ha d'haver quelcom més en aquesta vida. Hi ha d'haver una altra manera de viure! Més humana, més de Déu".
2. La segona resposta que dono és que aquestes reflexions que faig continuaran. I que, per tant, aquesta és tan sols una altra reflexió sobre el tema, un pas més. Però que espero que es pugui anar enriquint amb alguna resposta vostra.