Uns versets dels capítol 30 del Deuteronomi em fascinen (vv.11-20). Lògicament estan escrits amb el llenguatge de fa milers d’anys, però per mi contenen una gran saviesa.
La vida està plena de desafiaments, a vegades molt grans. I aquí se’ns diu que aquest camí de vida que se’ns ofereix és possible de ser viscut! Que està al nostre abast, que el tenim als llavis i al cor! “La paraula és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor, perquè puguis complir-la”.
I que depèn d’un mateix portar-la a la pràctica, és una decisió personal i intransferible. “Avui et proposo d’escollir entre la vida i la mort”. Em fa pensar en aquell recés que vaig fer amb un grup de joves, fa anys, parlant dels noms de l’Amor segons els grecs. I alguns sostenien que aquell amor que proposa Jesús, l’Amor incondicional, era el més fàcil perquè depèn només de tu i de la teva opció personal.
Això òbviament és discutible. Però no deixa de ser interessant adonar-se que sí, que se’ns ha donat una gran llibertat per decidir estimar o no estimar. I que això és una grandíssima oportunitat, i al mateix temps una grandíssima responsabilitat. El do de la llibertat.
Tant de bo que aquesta Paraula ens vagi modelant per dins, i així el nostre fer per fora estigui en consonància amb l’Amor generós.