Res de nou sota la capa del sol: el respecte als drets dels pobles és un dels principals reptes que tenim com a humanitat. De maneres molt diverses, més conegudes o ignorades, aquests drets són trepitjats diàriament a molts indrets del planeta.
diumenge, 27 de febrer de 2022
Els drets dels pobles
Res de nou sota la capa del sol: el respecte als drets dels pobles és un dels principals reptes que tenim com a humanitat. De maneres molt diverses, més conegudes o ignorades, aquests drets són trepitjats diàriament a molts indrets del planeta.
dijous, 24 de febrer de 2022
Al dentista ugandès
Fa setmanes vaig rebre un correu sorprenent, i més pel fet de venir d’algú que no conec directament (coneix a una persona que sí que em coneix). Em deia que m’enviaria un donatiu obert, però suggerint que podria ser per necessitats meves amb aquest argument: “Sovint pensant tant en els altres els que ho fan s’obliden de si mateixos i també teniu necessitats: dentista, ulleres, farmàcia, abric... i per què no: un àpat extraordinari en un dia extraordinari!”. Encara ben sorprès, li vaig contestar molt agraït que justament feia setmanes que em feien mal les dents i que hauria d’anar al dentista.
dilluns, 21 de febrer de 2022
“Oikía. Compartint pensaments i vivències”
Avui ha sortit el meu primer llibre: “Oikía. Compartint pensaments i vivències”. Em fa molta il·lusió!!
divendres, 18 de febrer de 2022
En Din i l'Abbú
No sé si recordareu que vaig parlar d’en Din i l’Abbú, dos joves que ens van acompanyar amb barca a l’illa de Samuka per un sou miserable i als qui vam convidar a compartir el dia. Van passar-s’ho d’allò més bé! I a la tornada, vam poder parlar del seu futur. En Din em va explicar que té nòvia, però veu el casament quasi impossible perquè no tindrà mai els diners necessaris per casar-se i formar una família. Li vaig explicar el programa de microcrèdits: que això li suposaria treballar uns anys, però que finalment podria fer realitat el seu somni d’estudiar per ser mecànic.
Tots dos viuen a Kikondo, un poblet de pescadors a la riba del llac Victòria. És un indret realment aïllat físicament, i em sembla que també a altres nivells. Tant en Din com l’Abbú es van interessar molt per aquest programa de microcrèdits. Però la reacció de la família va ser més a la defensiva: “si té els diners, per què no us els dona directament, en lloc de fer que els torneu?”. Vaig explicar que la intenció és poder ajudar el màxim número de gent possible, i que per això té sentit tornar els diners. Crec que se’ls feia estrany també que un missioner cristià els volgués ajudar a ells, musulmans. Però els qui em coneixeu ja sabeu que m’és indiferent que no compartim la mateixa religió: són éssers humans!
Aquests mesos posteriors, tant en Din com l’Abbú m’han anat trucant intentant mantenir el contacte. A casa els van venir a dir que es deixessin d’històries, i que res d’estudis si això comportava uns quants anys. Però quan van veure que jo no modificava el programa ni estava disposat a regalar diners, sembla que van començar a veure-ho diferent. I ara, quan torni a Jinja, probablement farem una reunió dels dos joves amb algú de les seves famílies. Intentaré explicar-los que, si ho planifiquem bé, aquests dos nois poden tenir un futur que els pot portar més enllà que lluitar contínuament per la supervivència. Ells dos hi estan esperançats. Val la pena. Posem-ho en mans del Déu misericordiós que compartim amb els musulmans!
dimarts, 15 de febrer de 2022
El llibre de l’Èxode i la compassió
Darrerament he acabat de fer Lectio amb el llibre de l’Èxode, i m’ha semblat un llibre tan interessant per aprofundir!
Us comparteixo simplement un detall que he percebut per primera vegada: el tractament clarament diferenciat que fa dels pobres i dels pecadors. Se’ns diu que els pobres (fa referència als immigrants, viudes i orfes) han de ser respectats. En canvi, hi ha una llista considerable de les penes que mereixen tots els qui trenquen les normes. Estan regulats des dels assassinats a la màgia, passant per jeure amb una bèstia o pegar els pares. La llei bàsica que prima és l’ull per ull, dent per dent. I sovint s’estableix que recaigui sobre el culpable la pena de mort.
Mentre meditava amb aquests textos, pensava en el pas que va fer Jesús. Ell, lògicament, era compassiu amb els pobres. Però també amb tots els qui eren considerats pecadors: les prostitutes, els cobradors d’impostos, etc. Allà on abans altres hi havien vist culpables dignes de pena de mort, Jesús hi veu persones que no han après a estimar i que necessiten ser estimats i rescatats. Revolucionari.
dissabte, 12 de febrer de 2022
Un crit
Fa uns dies anàvem amb furgoneta per una carretera polsegosa com la majoria de per aquí. Sovint s’han d’esquivar animals o esperar que s’espantin amb la proximitat d’un vehicle. Una gallina de tantes va intentar aixecar el vol, però no hi va ser a temps. El conductor va dir tot tranquil: “no ha sobreviscut”.
dimarts, 8 de febrer de 2022
Mediocritat
I digué el deixeble:
dissabte, 5 de febrer de 2022
Un article a “Quaderns de Pastoral”
M’ha arribat a Tororo la revista “Quaderns de Pastoral”, amb un article que em van demanar sobre la meva experiència missionera a Uganda i les motivacions que m’hi havien portat. Hi he compartit aspectes personals, també contradiccions internes que vaig tenir durant tot el procés de plantejar anar a l’Àfrica, per si podien fer servei a algú.
El meu escrit apareix en un apartat de testimonis missioners, i m’ha agradat molt llegir els altres: una germaneta de Jesús al nord d’Àfrica, un mossèn que va estar molts anys a l’Àsia, i el Cardenal Arquebisbe de Rabat, al Marroc (que fa uns anys va fer un comentari molt bonic en aquest espai, poc temps després de ser nomenat bisbe). Són escrits que et fan adonar de la riquesa i pluralitat de vida missionera en contextos ben diferents.
He trobat aquest enllaç per comprar-lo, i també aquest altre enllaç de la Claret.
dijous, 3 de febrer de 2022
Vacunat!
Aquesta setmana m’han posat la vacuna! Vaig sentir que havien arribat vacunes per la zona del monestir, i al cap d’uns dies vaig aconseguir que me la posessin. Tot és força desorganitzat: vaig anar a primera hora a un lloc de la policia que m’havien dit que en tenien, i vaig demanar a una senyora que va arribar uniformada si me la podrien posar. Em va dir que l’hauria de seguir fins a un altre lloc. Després de caminar un bon tros per la carretera, vam anar a parar a un centre. I a fora al carrer ens la va posar ella mateixa a un noi i a mi, asseguts en un pedrís. Després vaig veure tot de gent que l’anaven a distribuir pels poblats. És bon senyal: de mica en mica van arribant les vacunes, molt lentament i a tongades. Però almenys sembla que van arribant. M’han posat la Johnson & Johnson, que és d’una dosi.