Lectio

Cada matí tinc un moment molt especial: la Lectio. Em va costar trobar el moment i l’espai, però des que els he trobats són un petit paradís. El lloc és una balconada del monestir i el moment és a l’alba (de fet, just abans de sortir el sol). Llegeixo un petit fragment bíblic i deixo que em penetri i il·lumini allò que estic vivint. És un aliment que enyoro quan no el puc tenir (quan em toca presidir l’Eucaristia del matí). Em dona força pel dia que comença.

Els darrers mesos he estat fent Lectio molt tranquil·la amb el llibre del Gènesi. M’ha sorprès perquè, tot i que ja el conec d’haver-lo llegit, em resultava nou cada matí. M’han fascinat les històries d’Abraham, Isaac i Jacob. 

Crec que l’ambient en el qual visc també m’hi ha donat una altra perspectiva: les cabres, les ovelles i les vaques; les famílies polígames; la importància de la descendència i del tros de terra que et pertany; la vida rural en tants aspectes... He pensat que aquesta cultura on visc té encara molts punts en comú amb aquella civilització tan antiga.

Però el més apassionant d’aquests personatges és com enfoquen la vida, la seva relació amb els altres, amb ells mateixos i amb aquest Déu que van descobrint de mica en mica.
La Lectio és un tresor.