dimarts, 24 d’agost del 2021

El cobert per les vaques


(M'ha costat escriure aquesta entrada. No voldria deixar malament ningú, però m'ha semblat que era bo compartir també les dificultats que formen part d'aquest camí. Tots els qui participen en aquest projecte són bona gent, i bons professionals en el seu camp. Però això no significa que no es puguin millorar coses)

Aquestes setmanes han estat intenses. Les modificacions al projecte del cobert per les vaques han estat contínues, i sempre a l'alça del pressupost aprovat. S'hi anaven afegint aspectes lògics per millorar el projecte, i per això no m'hi vaig negar en cap cas. Però en un moment determinat, vaig demanar que paréssim i analitzéssim què havia passat. Hi van haver tres reunions amb persones diferents, i tothom va estar d'acord que un altre cop havíem de tenir un pressupost i projecte molt clars abans de començar les obres. Jo els volia transmetre que no podem treballar d'aquesta manera improvisada, amb afegits continus. 


Ja us vaig parlar un dia de l'equilibri entre flexibilitat i programació. Per aquí anava la cosa. Penso que de mica en mica estem establint les bases que ens permetran una millor gestió dels projectes i també treballar més ordenadament. 


Els diners estan molt ben utilitzats, això ho puc garantir. Però convé millorar la planificació i la serietat a l'hora de fer uns pressupostos. Us dono un exemple: l'home que va pressupostar el cost de les vaques, les va posar més barates perquè tenia por que el projecte no fos aprovat. He insistit que el pressupost ha d'intentar ser real, encara que sigui car. I que un cop en veiem el cost, ja buscarem la manera d'aconseguir els recursos. 

Al final, però, penso que tot està ben encarrilat i això ens ajudarà per futurs projectes. I el cobert està avançant, com veieu per les fotos!

                           

14 comentaris:

  1. Fa molt goig de veure aquestes fotografies !
    Segur que estan aprenent moltíssim a gestionar un projecte i van assimilant de mica en mica les pautes.
    No són pas els únics que fan aquest tipus d'errors...

    ResponElimina
  2. Ostres Sergi. M’ha vingut al cap alguns projectes que fem a la nostra empresa. No tenen res a veure amb la construcció però a vegades la praxis és la mateixa; ‘això val 100 però per guanyar aquest client ho vendrem a 80 encara que haguem de perdre diners’. Al final la realitat és tossuda i acabes demanant al client els 100 que havies estimat. Efectivament, costa trobar l’equilibri entre planificació i flexibilitat i rigusositat en les estimacions però és l’única manera d’avançar.

    ResponElimina
  3. Quin goig que fa veure el cobert i a tu de mestre d'obres encara més!!! Potser si portessis un casc ens deixaries més tranquils.
    Moltes felicitats Sergi i a seguir endavant!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, el mestre d'obres és un altre lògicament. Cadascú allò que sap fer :)

      Elimina
    2. És que no estàs assegut al banc de la plaça jejeje

      Elimina
  4. "...bona gent, bons professionals, peró podem millorar les coses..."

    "...modificacions contínues..."

    "...anar afegint..."

    "...tenir un pressupost i un projecte molt clar, abans de..."

    " no és pot treballar d' aquesta manera..."

    "...parem i analitzem..."

    Exacte, aquesta és la qüestió:

    PAREM I ANALITZEM !!

    AIXÓ, passa a UGANDA,
    peró, també passa, dels PIRINEUS CAP AVALL,
    i, si hem de ser sincers,
    passa menys, dels PIRINEUS CAP A MUNT.

    PENSEM I ANALITZEM:

    Per qué uns països, que al llarc de la seva história també han passat les seves penalitats,
    treballen tant bé ?

    Per qué uns països, sempre van a remolc, d' uns altres, al llarc de la seva história:

    Clima ?
    Temperament ?
    Ignorància ?
    Indoléncia ?
    Imperis ?
    Esclavitut, guerres... ?
    Colònies ?
    Protectorat ? Etc., etc.

    SÍ, PENSEM I ANALITZEM :

    De la CAPACITAT de la FLEXIBILITAT, jo en diria que tot depen de la SITUACIÓ on la tinguem que aplicar:

    Tenir un Biblioteca Pública, en desordre perquè
    s' esperen unes obres de paleta, el públic ha de comprendre la SITUACIÓ i ser FLEXIBLE.

    SÍ, aquest desordre quedés PERMANENT,
    la FLEXIBILITAT, esdevindria un GRAN DEFECTE.

    Sí, PENSEM I ANALITZEM també ,
    en el PROCÉS de PROGRAMACIÓ :

    Quan MÉS CLAR TINGUEM:

    1. ELS OBJECTIUS...
    2. ELS PRIMERS PRINCIPIS...
    3. LES ÚLTIMES FINALITAT...
    4. i l' ORDRE EN QUE ES SEGUIRAN TOTS ELS PASSOS
    SIGUIN TEORIC O PRÀCTICS, MÉS ES DISGRUTA,
    I MEIX ET CANSES....

    5. I, ÚLTIMA COSA, IMPORTANTÍSSIMA :
    PORTAR UN DIETARI DE TOT...
    MATERIAL, PROVEEDORS, EINES, MIDES, HORES DE
    TREBALLS EN QUE HEU NECESITAT PER FER,
    UNA PARED, UNA TEULADA, ON HEU ANAT A COMPRAR
    O BUSCAR EL MATERIAL, DIBUIXOS...
    ES A DIR UN DIETARI DE CAMP...

    Pare Sergi : Les fotografies fan molt goig...
    Us dessitjo que hi disfruteu GORÇA
    contemplant com és van fent realitat
    ELS vostres ANHELS i PROJECTES,
    QUE ara són també, una mica
    ELS nostres...

    Bon vespre i feliç descans !!

    ResponElimina
  5. Això aquí en diem visita d,obres"els tips i enrrabiades que el meu espòs se,n va arribar a fer.
    El país més complicat Argèlia,encara que ho tinguéssim molt controlat,sempre teníem de cedir en els seus tractés de menys
    pressupost,si volíem agafar la feina i molt maca e interessant que era.Molta paciencià requereix per la seva manera de fer de fa anys.
    Veig que aquí et passa algú semblant ,sobre la marxa fan,però sempre a favor seu. Axis costa més fer una bona feina i que s,ha ajusti al pressupost.
    Paciència estimat SErgi,i bona feina.

    ResponElimina
  6. Llegint els comunicats i pesant amb tot aixó,
    m' ha vingut a la memória, una experiéncia de quan jo jo era petita.

    Entre els 5 i 7 anys, vaig anar durant el mes
    de juliol, a una escola de " matriu" FRANCESA,
    per no perdre el que començava a saber durant
    el curs.
    Era solament unes poques hores,peró a mí, m' encantava.
    Un exercici que ens feien fer ere el seguent:

    Ens anunciaven una assignatura, per exemple:

    - Demà, a les nou, farem llenguatge.

    - Que necessitarem cada ú ?

    Sí érem petits, ho dibuixavem, en l' espai, en
    Forma de " LISTA".
    A partir dels sis anys, ho escrivíem també,
    igualment en forma de llistes.

    Tot seguit, ens feien pensar, si necesiteriem
    material que no fos personal, sinó general de
    LA classe, i igualment ho dibuixavem o be ho
    escrivíem a la llistes de cada ú.

    El segon pas, ere deixar tot aquest material a
    punt de fer servir per l ' endemà.

    Aquells MAĢNÍFICS MESTRES de " MATRIU FRANCESA "
    qué ens feien treballar, cada dia...cada estiu ?

    Molt fàcil:

    Ens feien treballar, des de MOLT PETITS,i amb
    RECURSOS MOLT FÀCIL, " LA PREVISIÓ " ORDENADA
    D' UN MATERIAL I D' UNES ACCIONS, QUE ENS SERIEN MOLT ÚTILS, L' ENDEMÀ A LES NOU EN PUNT DEL MATÍ.

    No ere un joc !!
    Era per jugar.
    Era per treballar millor i més a gust !!

    En LLUIS VIVES, en la seva obra, sobre
    l' educació ens diu :

    "...l' educació d' una persona, té molt a veure
    amb la seva educació..."

    Aquells mestres, de MATRIU FRANCESA", ens estaven
    no educant, sinó AUTOEDUCANT.

    Moltes vegades, l ' educació d' un país, ha vingut més més d' aquestes pedagogies, que no pas de gastar diners en grans estructures...

    EDUCAR EN L' EXERCICI DE LA PREVISIÓ HA SIGUT UNA
    D' ELLES.

    ResponElimina
  7. "...L' EDUCACIÓ D' UNA PERSONA, TÉ MOLT A VEURE
    AMB LA SEVA AUTOEDUCACIÓ..."

    ResponElimina
  8. " No ere un joc !!
    No ere per jugar..."


    ResponElimina
  9. Avui Sergi d'Assís la teva entrada m'ha fet recordar les classes que vaig estar impartint durant una colla d'anys en un Màster per a la Gestió de les entitats sense ànim de lucre a la UB. Definir correctament el pressupost i controlar-lo eren un dels reptes pel que feia a transmissió de coneixements per als alumnes.

    Molta sort i és un goig poder-te seguir.

    ResponElimina
  10. A l’obra, les dificultats econòmiques són una constant històrica. Tu t’hi trobes a Uganda, jo aquí. A l’arrel, sempre hi ha un projecte “insuficient”, poc pensat (o pensat més amb el cor que amb el cap). Vaja, un error de càlcul. La responsabilitat la compartim el promotor i el tècnic director, doncs el bon projecte neix sempre del diàleg obert entre aquests dos actors. Ara bé, normalment sol quedar més en evidencia el promotor.
    La “llufa” ve de molt lluny i és tant universal i “pedagògica”, que inclús Jesús la pren com a model per advertir-me sobre la meva responsabilitat de “fer-ho bé” quan decideixo seguir-lo. Fort… Tothom l’entén: “¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s'asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l'obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d'ell dient: "Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar." (Lc, 14, 28ss).
    Per calcular correctament, el projecte a més de ben pensat cal que estigui ben programat. Sí, perquè la flexibilitat, en tot cas, sigui MOLT acotada.
    Gràcies per les fotografies. L’obra de fàbrica sempre m’emociona per la seva naturalitat i simplicitat: fa evident la bellesa del treball manual i l’art de la construcció. Per senzilla que sigui. ¡Endavant Sergi!

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies pels vostres comentaris! Hi ha qui creu que aquestes coses passen a tot arreu, i altres que passen més en algunes cultures. Sigui com sigui, m'ha agradat compartir-ho amb vosaltres perquè així han anat les coses.

    ResponElimina