Una de les principals dificultats que he tingut des que vaig arribar és el tema que us presento avui, però he trigat perquè volia trobar les paraules adequades.
Els africans tenen un do molt interessant: la flexibilitat, la capacitat d’adaptació a situacions imprevistes. Els occidentals tenim un do que també em sembla molt interessant: la programació, planificació, la gestió dels projectes.
La virtut de la flexibilitat deixa de ser virtut quan es converteix en informalitat i poca seriositat a l’hora de tirar endavant allò que s’ha decidit. La virtut de la programació deixa de ser virtut quan esdevé quelcom encotillat que no permet cap mena de modificació i es converteix en encarcarament.
Quines aplicacions té això? Doncs moltes: en el cas d’obres, a nivell de pressupostos, de quines necessitats es perceben, de poder donar raó de com s’han gastat els diners, etc. Hi ha ONGs (serioses, ho puc dir) que han tingut grans frustracions en aquest sentit amb experiències en diferents països africans, tot i ser projectes nascuts de les mateixes entitats locals.
Per mi, és un aprenentatge bestial. Jo soc occidental de cap a peus en tot això que us deia. M’agrada preveure els projectes amb el màxim detall possible. I he de trobar l’equilibri entre la flexibilitat africana i la programació occidental, discernint quan m’he d’adaptar jo i quan els he de demanar que facin un esforç.
Crec que tots podem aprendre de tots.
Crec que tots podem aprendre de tots.
Les imatges són de carrers de Tororo: la primera és el centre del poble, i l’altra és d’unes paradetes al carrer.
AIS Sergi! Jo també sóc "molt occidental" i reconec que els canvis d'última hora no m'agraden gens. Però amb els anys, crec que he anat acceptant certa "flexibilitat".
ResponEliminaTot i això, puc acceptar-ho més en l'aspecte personal. Ara bé, quan es tracta de temes laborals, continuo apostant sempre per l'organització i control.
Sergi D, Assís,el meu espòs era un professional organitzat amb la feina i tantmateix per aquesta feina tenia de tenir certa flexibilitat.No obstant ja he compartit alguna vegada que va viatjar a Irak per posar en marxa i ensenyar el funcionament d,unes màquines. Renoi un parell de setmanes van contar els tècnics d,aquí i....va tornar dos mesos després i encara perquè va posar.se seriós per tornar.Dius de les ONG ,puc dir.te que també empreses d,aquí han tingut molts problemes al treballar en països del continent africà,tot i ser més occidentalitzats.Maneres de fer i de veure la vida diferent.
ResponEliminaMillor que tu agafis amb tranquil.litat,creume estimat amic i tinc alguna experiència.
Una abraçada,gràcies per les fotos!ens fem una idea del que veus i vius.
Pare Sergi d'Assís, bona nit:
ResponEliminaHe reflexionat sobre aquest tema tant important que ens planteges. La meva opinió és aquesta:
PRIMER;
La gran mestra de l' HOME, és la NATURALESA.
Les LLEIS de la NATURA, han PLANIFICAT, ORDENAT, PROGRAMAT, COORDINAT, tot l' UNIVERS, en el TEMS, en l' ESPAI, en els LÍMITS...
Gràcies a la realització i seguiment constant d' aquesta PLANIFICACIÓ, L'UNIVERS, CONTINUA EXISTIN.
SEGÓN:
De tots els éssers vius, l'HOME és l'ÚNIC que està dotat de RAÓ i de PARAULA.
A partir de la RAÓ, la persona pot PREVEURE, COMPARAR, ANALITZAR...
Pot ENLLAÇAR el PASSAT, el PRESENT, i el FUTUR.
Pot REVISAR els seus ACTES PASSATS.
Pot PROGRAMAR amb detall el seu PRESENT.
Pot PLANIFICAR a grans trets, el seu FUTUR.
Sí estem d' acord que aixó, ES AIXÍ, llavors
també estarem d' acord que tota persona sigui
d'on sigui, està capacitada per PLANIFICAR, ORDENAR, etc.etc...
I, sembleria que aquest és el camí correcte.
TERCER:
Ara bé: Qué és la FLEXIBILITAT i l' ADAPTACIÓ, en D'EUROPA OCCIDENTAL ?
Les dues són CAPACITATS, peró mentres la FLEXIBILITAT s' aplica a un problema que necessita una RÀPIDA SUL.LUCIÓ, per després tornar novament
a la normalitat de la PLANIFICACIÓ ETC., l' ADAPTACIÓ, és un PROCÉS més de LLARGA DURADA, on hi és MOLT PRESENT, EL CLIMA, ELS COSTUMS, LA CULTURA.L' ANTROPOLOGIA...
La FLEXIBILITAT, ens exigeig menys.és una capacitat
podríem dir, D'UN MOMENT...
L' ADAPTACIÓ, demana de l' AUXILI DE MOLTES VIRTUTS,i penso que per.part de la PERSONA OCCIDENTAL, pot arribar a ser heróic...
ÉS UNA VERITABLE RENUNCIA...
QUART:
Peró, i per part de la PERSONA AFRICANA ?
Jo, el poc que sé, peró que observo per família Africana sobreposada, és que:
AGAFEN LA FLEXIBILITAT, COM SI FOS LA SEVA PLANIFICACIO, I PROGRAMACIÓ DE TREBALL.
Per cert: Aquesta tarda, estava parlant amb un gerent d' UNA fàbrica de cotxes, i em deia que tot i volguent-ho, era molt dificil treballar amb ells...
L' EMPRESA CALÍA QUE ES POSES.A UN NIVELL MOLT BAIX, I AL CAP DE POC, VA DESISTIR...
TOT ARRIBARÀ...PERÓ JO CREC QUE A L'ESTIL AFRICÀ...
Us desitjo un bon descans !!
Entenc la dificultat d'adaptar-se a ritmes diferents dels propis i més encara, quan són tan absolutament diferents, jo no sé si podria! Així que molta sort, Sergi i que com dius te'n vagis sortint!!! T'acompanyem des de casa en tots els sentits sobretot en la pregària, com es va dient en la majoria de comentaris!!!
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris Mariàngels, Núria, Pilar i Marta!
ResponEliminaViure requereix flexibilitat i el treball perquè doni "fruit" s'ha de programar. Viure programat és un drama, i flexibilitzar el treball és una ciència que no està al abast de tothom i requereix de molt bona planificació si es vol obtenir fruit. El dilema flexibilitat vs programació no te fàcil solució.
ResponEliminaEl compromís entre flexibilitat i control, quin gran repte! Però bé, els monjos també teniu altres compromissos del mateix nivell per exemple entre la vida contemplativa i el servei a la societat. Segur que sabràs trobar el camí.
ResponElimina