dimarts, 13 de juliol del 2021

Tornem-hi


Aquesta tarda ens han fet la prova als 3 monjos que quedàvem amb Covid i ha donat negativa. Per tant, ja no queda cap monjo amb Covid dels 11 que l’hem tingut aquestes setmanes. Visca! De tant en tant, jo encara estic emboirat o una mica cansat, però diuen que és normal i que es pot allargar dies. Però en general em trobo bé i molt animat.

En canvi, m’han dit que hi ha 13 monges benedictines d’aquí infectades del virus, i una d’elles a l’hospital. 

De seguida que he sabut la notícia del test, a banda de fer-ho saber a la família i a Montserrat, he demanat a un monjo que demà puguem anar al banc i he quedat amb el coordinador dels projectes també per veure’ns demà al matí. 

Estic sorprès perquè alguns projectes han quedat aturats aquestes setmanes que he estat malalt: les cases dels mestres i el cobert per les vaques. Sobretot pel que fa al cobert per les vaques, ho teníem tot a punt inclosos els diners. A veure si ho podem reprendre tot de seguida.

Aquests dies he llegit la història de la parròquia d’Hondures on vaig anar a un camp de solidaritat abans de ser monjo. He gaudit veient com van anar empoderant els laics de Taulabé i de les aldees, i els bons resultats que va donar. Penso que aquí caldrà fer un procés semblant: empoderar algunes persones perquè a la llarga uns quants projectes siguin ben sostenibles en el seu funcionament. Hi estic esperançat.


Foto: l'he feta aquesta mateixa tarda, quan he sortit a passejar pels camps després de la bona notícia.

23 comentaris:

  1. Contenta de les bones notícies. I sí, cal empiderar la gent local.

    ResponElimina
  2. Me n'alegro molt !
    Sí que serà interessant de comprendre perquè t'esperaven per continuar els projectes.

    ResponElimina
  3. Pare Sergi d' Assis:
    Felicitats per la recuperació de la salut, i dels projectes que tens entre mans !!
    Encomano a Déu la Comunitat de les germanes, perque també elles arribin a bon fí.
    LA teva fotografia del passeig d'avui, saps que m' ha recordat molt ? Les pintures de paissatges Olotins, d' En Joaquim Vaireda !!
    Esperem noves notícies dels teus projectes !!

    ResponElimina
  4. Bones notícies Sergi! Però prem-t'ho amb calma. Poc a poc.
    Sí que sembla que cal empoderar a algú que t'ajudi a liderar els projectes, amb empenta i amb autonomia. A veure si aviat ens passes fotos del cobert i de les vaques!

    Tan de bo les monges evolucionin també bé!

    ResponElimina
  5. Quina bona notícia la de la teva recuperació!!!!! Ens tenies preocupats!!!

    ResponElimina
  6. Quina alegria,saber que ja vas endavant i amb ànims per fer feina.No obstant ,és cert 1ue la recuperació és lenta,tinguis paciència.Una abraçada de Santpedor cap a Tororo.Cuida,t molt.

    ResponElimina
  7. Crec que tots estàvem una mica en suspens esperant les teves notícies. Ara ja podem respirar profundament i alegrar-nos'en molt.

    ResponElimina
  8. És molt bona notícia Sergi! me n'alegro moltíssim!!

    ResponElimina
  9. És una gran alegria, Sergi que ja siguis negatiu!!! Ara a recuperar-te del tot, cuida't igualment!!! I que els projectes tornin a engegar-se és una molt bona notícia també!!!

    ResponElimina
  10. M'ho he deixat: preciosa la foto!!!
    Quina natura tan meravellosa, molt contenta que la puguis gaudir!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta ,amb l,alegria de saber que ja es negatiu,tampoc he comentat la foto.....bé que no l,he mirat gaire.Ara si, ben mirada es el camí que tornarà rependre,en Sergi ,quant les forces retornin.una abraçada

      Elimina
  11. Estem molt contents Sergi que finalment tu i la resta de companys hagueu superat el covid amb èxit. Ara toca reemprendre les tasques que han quedat pendents i tant de bo aconsegueixis empoderar la gent i que puguin autogestionar-se. Endavant!

    ResponElimina
  12. Quina alegria! Que la recuperació total sigui ben aviat.

    ResponElimina
  13. La pandèmia ens ha ensenyat a celebrar els negatius com mai. Ens n'alegrem molt! Ha de ser una benedicció poder sortir, per fi!, a passejar-se per aquesta natura tan verge i sentir la llibertat i l'abraçada de Déu en cada pas. Cuideu-vos molt! :)

    ResponElimina
  14. Va bé poder llegir bones noticies i més quan afecten bones persones.
    Endavant!!

    ResponElimina
  15. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i l'alegria que expresseu per les bones notícies.
    Dues coses:
    - una persona m'ha escrit un comentari sense nom (no l'he publicat per això). Ho dic per si ho llegeix
    - sobre la fotografia, a la qual us heu referit: de fet, allà on la vaig tirar, vaig pensar que era una imatge de postal. És curiosa i interessant la referència de la Pilar B a Vayreda. A Twitter algú em deia que li feia pensar amb un altre autor de l'Escola d'Olot, deixeble de Vayreda. És veritat! Però si l'engrandiu, veureu alguns plataners, un tipus d'acàcies i unes palmeres que no semblen massa de La Garrotxa, sinó més aviat un paisatge africà :)
    Jo cada dia em trobo millor i ja faig vida normal.

    ResponElimina
  16. És una gran alegria saber que t'estàs recuperant i també la resta de la comunitat. És bo que estiguis animós i tinguis ganes de continuar la tasca en què t'has compromès.
    Espero que les pregàries pee la teva salut i intencions et donguin força. Sigues curós que, malauradament la cosa continua.
    Fina Múrria.

    ResponElimina
  17. Pare Sergi d' Assis:
    Continuant amb JOAQUIM VAYREDA I VILA: Molts de les seves pintures, tenen aquesta composició;
    1. Paissatges plà
    2. Un camí que gaire bé surt del centre.
    3. Un arbre de grans dimensions.
    4. A la llunyania, un seguit de vegetació
    indefinida.
    5. Els colors, acostumen a ser: verds molssa,
    Obres...
    6. El cel, i la seva llum : colors molt suaus...
    El gris perla...el gris fum...tot una mica
    emboirat...i uns groc blanquinós, que jo
    interpreto d'un sol de posta.
    Tot ell, em comunica un sentiment de Pau i un punt
    de melangia, també podria ser un paissatge del nord alemanya...tot tant plà...
    I a l'altre costat, hi podríem posar un SOROLLA,
    res a veure : L' alegria mediterrànea...
    Amb quin em quedaria ?
    Amb tots dos !!
    I, avui, quina passejada faràs ??
    Espero comunicació !!

    ResponElimina
  18. Amb quin goig rebem les teves bones notícies!
    Que tinguis una bona recuperació, encara que vagi a poc a poc. Una abraçada!

    ResponElimina
  19. Ens alegrem de la teua recuperació i que finalment hages superat la Covid. I també de la comunitat.
    Endavant amb els projectes!

    ResponElimina
  20. Molt be, Sergi, me'n alegro moltíssim que ja estigui passat i que et recuperis, amb calma, però, no vulguis correr. Molts ànims, des de Barcelona, encara que en silenci, no deixem de pensar en tu i pregar per tu i per tots el que estan amb tu i compten amb el teu ajut.

    ResponElimina
  21. M'acabo de posar al dia en el teu bloc. M'alegro que estiguis millorant casa però no t'excedessis en el ritme de retorn, que tenim una edat, eh? Si es que sempre has tingut aquest esperit de Miguel de la Quadra Salcedo per ajudar a d'altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amaya! Quina il·lusió! Crec que és el primer comentari que fas aquí. Records!

      Elimina