I digué el deixeble:
- A vegades, si hi ha una cosa que em preocupa, no veig res més que allò. És com si hi hagués una taca negra en una paret blanca, i encara que la resta de la paret estigui molt bé, jo només veig la taca negra.
I respongué el mestre:
I respongué el mestre:
- Cada persona és un món, i hi ha persones que tenen tendència a ser així. Potser, en primer lloc, convindria saber si la taca es pot netejar o no. Per no perdre-hi energies innecessàriament. I en segon lloc, per ser conscient de tota la resta de la paret, el millor és cultivar la teva vida interior. Que això et doni una altra mirada, una altra perspectiva més global. Prendre consciència a vegades requereix un treball interior. I no et concreto més, perquè hi ha molts camins i cadascú ha de trobar el seu. En tot cas, de moment has fet el primer pas: adonar-te que estàs massa fixat en el punt negre i no en la paret blanca.
Bon dia Pare Sergi d' Assis:
ResponEliminaM' encanten aquests típics de reflexions...
Jo, m' acosti al l' ESCRIPTURA, als escriptors GREC i LLÀTINS, i a alguns PARES DE L' ESGLÉSIA, després també, a alguns autors ja més de la nostre época con pot ser ROMANO GUARDINI, els grans PARES CONCILIARS VAT II, Y.M.-J. CONGAR...
No és que tingui gran quantitat de llibres, peró sí que crec que els que tinc, són de molts bons autors que mai passaran de moda...
Continua enviat-nos comunicacions d' aquestes !!
T' escric des de la CLÍNICA TEKNON...
on AHIR varen operar una GERMANA meva del cor...
Tot està evolucionant molt bé...
I tú com et vas trobant?
I la teva comunitat, va millorant també ???
Com van els camps cultivat ???
Us dessitjo a tots, que passeu un bon dia !!!
Cuideu-vos tot el que pugueu !!
Bon dia Sergi!!!
ResponEliminaM'has recordat el teu antic bloc que hi escrivies sovint textos així, que bonic!!! I sí, això d'estar-se mirant el melic no és una cosa bona, si te n'adones ja és un primer pas per sortir-ne.
Com sempre, moltes gràcies per tot!!!
No sé si és una mica com si, mirant aquests arbres tan bonics, només veiéssim una de les seves fulles i perdéssim de vista el conjunt. Sempre hi ha molt a tenir en compte! Hem de parar atenció al "sagrat detall insignificant" però sense perdre de vista el conjunt i les relacions entre tot.
ResponEliminaMassa sovint ens fixem en les nostres taques negres o les des altres i no valorem prou la resta de la paret.
ResponEliminaPrendre consciència. A voltes ens hi ajuden textos així, com el que has escrit. En altres potser algun personatge de pel.lícula amb el que ens hi reconeixem en un moment donat. I sí, també aquesta reflexió de com la nostra actitut i el nostre pensament influencia en les nostres emocions. El fet és que descobrim que o bé la taca no és tan gran ni tan molesta, o bé que sense ella seria una paret blanca sense cap mena de personalitat. Ens hi entossudim, perdem el temps i fins i tot ens hi obsessionem, buscant una perfecció que està sobrevalorada.
ResponEliminaNo sempre els consells són prou atesos, però aquesta vegada ha estat del tot oportú. És bo no obsessionar-se sempre pel mateix, moltes gràcies. El meu desig de recuperació per tu i tota teva comunitat.
ResponEliminaFina Múrria
És una excel.lent reflexió i hi estic del tot d'acord, però que dificil és a vegades apartar la vista i l'atenció de la taca negra, realment cal un bon treball interior i no defallir en l'intent d'aconseguir-ho, malgrat sigui una tasca complexa a vegades. Gràcies Sergi.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponEliminaHola Sergi!
ResponEliminaCom va tot per aquí?
Jo soc com tu, necessito planejar-ho i organitzar-ho tot amb antel. lació, sinó em neguiteja molt. Però si que tens tota la raó que tots podem apendre de tots i aconseguir coses bones. Jo que tinc dues adolescents a casa, veig que cada vegada puc planejar menys coses, ja que els adolescents ho decideixen tot a última hora. Però miro sempre d'encarar-ho de forma positiva.
Fins aviat, una abraçada!