L’Aziz és un pescador del Llac Victòria, i jo diria que un d’atípic. Fa temps que hi ha polèmica i embolics al llac: els pescadors locals es queixen que els xinesos s’han apropiat zones del llac on no els està permès anar a pescar. De fet, els xinesos han pagat per tenir aquests drets. Entre altres, disposen de piscifactories del peix tilàpia, i allà els pescadors locals no s’hi poden acostar. Es vol evitar que enverinin els peixos. Fa mesos van aparèixer molts peixos morts al llac.
En canvi l’Aziz, que a més de pescar també porta turistes amb la barca, diu que ell pren com a model de negoci els xinesos. No els retreu el que fan, sinó que es fixa en ells i vol ser emprenedor amb els seus propis negocis. Li vaig preguntar si era musulmà perquè el nom “Aziz” m’ho semblava, i li vaig dir que jo em deia “d’Assís”. I efectivament, però em va dir que normalment no sol mostrar la seva religió ni les seves idees polítiques (amb nosaltres va fer una excepció) perquè vol separar negoci i vida privada. Diu que hi ha visitants molt diferents, i amb mentalitat empresarial no vol estar malament amb ningú.
La majoria de pescadors, però, no pensen com ell davant de la situació actual. Diuen que ells han pescat tota la vida al llac. És una vida no fàcil (les cases que tenen al voltant del llac són pobríssimes), i no tenen recursos per fer els negocis que fan els xinesos.
Bravo per l'Aziz, Sergi!!!
ResponEliminaSegur que ho aconseguirà, pel que expliques sembla prou intel·ligent per fer-ho.
No puc opinar perquè no sóc gens entesa en economia mundial i pel que sembla els xinesos actualment dominen el món!
Moltes gràcies per tornar-nos a acostar a relitats tan diferents a la nostra!!!
Bona tarda i bona salut a tothom. Vaig seguint puntualment i amb molt d'interès el blog, encara que no hi participi gaire.
ResponEliminaUn adjunto una joia: un poema de ... David Jou (no podia ser de ningú més, oi?)
UN DÉU QUE EN TOT ALTRE EM RECLAMA UN GERMÀ
En el rastre dels Evangelis
Aquests petits gestos que ens fan més propers a la vida dels altres!
-i els altres irrompen de cop en nosaltres i ens donen sentit,
escreix de sentit sobre el ser solitari, tancat, finit.
I som en mesura que som amatents al misteri dels altres.
Aquests petits gestos que fem -solament cortesia, primer,
cridats a ser més, tanmateix: simpatia i ajut i presència,
descàrrega, escalf, companyia ... I quin desbordar d'existència!
I el jo es multiplica en tants ulls, i tants ulls, en mirar-lo, el fan ser.
Quan jo sóc més jo, més segur de ser jo, més intens i profund,
trobo un Déu que en tot altre em reclama un germà i amb tots ells em fa un,
i creixo jo en ells com ells creixen en mi - i la joia m'habita.
Feliç paradoxa: que a més feixuguesa menys costi volar,
que creixi la força com creixen els reptes, que pugui semblar
que en l'altre hi ha algú i no tan sols un gran buit envoltat de sospita!
DAVID JOU
GRÀCIES !!!!!!
EliminaQue bonic!!! Moltes gràcies.
EliminaPreciós!
EliminaPare Sergi d' Assis :
ResponEliminaDesprés de la Litúrgia...les caminades...i abans de la cantada a la Plàça, passo a contestar-te:
Jo penso que l' Aziz, és un romàntic que està fent el "Conte de la Lletera".
ELS xinesos, són invasions...es mouen molt ràpit...son uns treballadors infatigàbles...amb segles i segles d' experiéncia comercial... i el més important de tot: OBREN ELS NEGOCIS PERQUE O BÉ ÉS D' UNA ALTRE PERSONA, O BÉ ENTRE LA FAMILIA ES DEIXEN CAPITAL, SENSE INTERÉS...
L' Aziz, que no és refiï, i sobretot que no és faci castells...Xina està molt vigilant per veure tot el que és pot apropiar d' Àfrica...
ELS meus parents Burquinavesos, expliquen que és van passejants pels mercats, per veure si hi ha alguna parada que no s' obri, per comprar-la ells.
Desitjo de tot cor, equivocar- me, peró digues-li
que no s' enlluerni amb els xinesos...
Bon descans i fins demà a les LAUDES!!
Moltes gràcies pels comentaris! El poema, Ramon, és fantàstic
ResponElimina