Messi i La Masia

Disculpeu que parli del tema del qual probablement alguns ja n’estigueu tips. Com sabeu, soc culer. I per tant, ja podeu imaginar que m’ha sabut greu que Messi hagi deixat el Barça. De fet, m’ha sabut més greu del que hauria volgut. Però quan vibres amb un club és una mica inevitable. A vegades se sol dir que hi ha coses més importants al món, però en el meu cas em sembla que això està prou clar. Ho dic perquè una cosa no treu l’altra: et poden fer content o fer-te patir les vicissituds d’un club, i això no significa que no siguis sensible als problemes del món.

Sobre la seva marxa, m’ha semblat que valia la pena aquest article del Financial Times: aporta dades i ofereix unes claus d’interpretació (ara sembla que l’han tancat només a subscriptors, si algú el troba en obert en algun altre lloc, agrairé que en posi l’enllaç en els comentaris). La veritat de tot plegat només la deuen saber els qui ho han viscut de més a prop i els experts. 

No puc oblidar el comentari d’un aficionat a les xarxes que li diu “gràcies!” i coses ben boniques a Messi. I amb lletra petita, afegeix que desitja que es lesioni al PSG perquè no l’hagi de veure jugar. Quina barbaritat! Això és sentir apreci per un jugador?

Es parla molt sobre què ha de fer el Barça a partir d’ara. Per mi, la clau és La Masia. És un projecte que vaig tenir la sort de conèixer de prop uns quants anys, i a més de la formació esportiva, és fantàstic com treballen en la formació integral dels qui hi resideixen. Esportivament només cal dir alguns noms: Guardiola, Messi, Xavi, Iniesta. I a nivell humà, només cal veure l’educació amb la qual molts d’aquests esportistes es comporten quan parlen.

De tot en podem aprendre coses. També dels esdeveniments que passen en el món del futbol.

Foto: Francesc Adelantado