Aquest cap de setmana he tornat a visitar l'Orphan's Club, al poblat de Pomede. Bàsicament ha estat una visita a la família de la Margaret, la fundadora d'aquest orfenat.
La situació amb el temps s'ha tornat encara més difícil, perquè en aquest moment a Uganda estan prohibides les reunions i aplecs. Per tant, no poden reunir-se amb els 150 orfes a qui atenen. Però se les enginyen per donar-los suport en aquest període tan singular. Són admirables.
Al matí m'ha vingut a recollir un "bodaboda" (és com s'anomenen les motos que fan com de taxis aquí Uganda). Li he preguntat si coneixia la Margaret, i m'ha dit que "i tant!". Tot satisfet, m'ha explicat que ell havia estat de la primera fornada de l'orfenat. He estat content de veure que es pot guanyar la vida, ni que sigui de manera molt senzilla.
Des del principi a l'Orphan's Club han promogut que els nois i noies puguin estudiar i tinguin un futur. De tots aquests, 32 han acabat estudis universitaris (és el que aquí dona accés a les feines més ben remunerades).
En aquest moment, el monestir de Tororo fa possible que 75 d'aquests nens i joves puguin estudiar. Són ajudes que arriben a través de contactes de la congregació alemanya a la qual pertany el monestir. Em fa impressió que el monestir, tot i viure problemes econòmics (crec que no petits), bequi tants joves de l'Orphan's Club i altres llocs. Evangeli pur.
Amb la família de la Margaret hem cantat una bona estona, els he ensenyat alguna cançó a veus (canten molt i molt bé!) i hem fet plans per la propera vinguda d'un antic escolà jove, que conviurà uns dies amb ells.
Donem gràcies a Déu de tot plegat.
Gràcies per ajudar-nos a veure que, malgrat tantes coses dolentes i negatives, també hi ha moltes coses bones i boniques i tanta gent fantàstica. Sí, donem gràcies...
ResponEliminaÉs una meravella, Sergi!!! M'afegeixo al comentari de la Lucy, no cal dir res més.
ResponEliminaGràcies Sergi per compartir coses tan boniques!!!
Gràcies, Sergi. És un goig poder constatar que hi ha persones bones i que es fan accions molt bones. Són tantes les males notícies que les bones accions sovint queden amagades. Saber que hi ha joves que poden cursar estudis universitaris que els obriran camins, gràcies a persones com la Margaret, la seva familia i col·laboradors és un gran incentiu pels que esteu aquí al peu del canó i també pels que ens ho mirem de lluny per intentar posar-hi un petit granet de sorra.
ResponEliminaÉs un goig poder-te seguir des d'aquí Catalunya.
ResponEliminaJo pensava que aquesta comunitat de monjos de Tororo ja s'havia desvinculat de la congregació benedictina d'Alemanya que els va fundar, però pel que dius avui veig que no.
He trobat una mica d'informació en anglès (amb l'alemany no me'n sortita gens !!) sobre aquesta congregació benedictina i missionera alhora.
https://www.ottilien.org/en/
Efectivament pertanyen a aquesta congregació, i això els és molt positiu. L'any passat van passar de ser una casa depenent a un monestir independent, i això va ser un esdeveniment molt important per ells
Eliminagracies Sergi per compartir les bones noticies, evangeli pur.
ResponEliminaHe rebut un comentari sense nom, per això no el publico (si l'envies amb nom el publicaré). Gràcies
ResponEliminaSergi, aquesta vegada no ens has explicat la foto... a mi em suggereix el cel blau entre els núvols. Què ens has volgut dir tu?
ResponEliminaQuan pots ser testimoni de solidaritat a la Terra (com ho vaig ser aquell dia) és un bocí de Paradís, com aquesta foto que vaig tirar
EliminaPare Sergi d' Assis, bona tarda:
ResponEliminaTot el que sigui treballar a favor,
de la formació i de la cultura,
d' una persona, d ' un país,
i aixi, desterrar la ignorància
i l' error, és fer una de les més grans
contribucions, en benefici de la humanitat.
I, a més a més, és una responsabilitat engrescadors,per la persona que hi treballa.
TOTS HI GUANYRM !!
TOT SÓN GUANYS !!
FELICITATS !!
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina