Quan va saber que estava malalta, la Margaret va decidir que abans de morir volia fer alguna cosa pels altres. I va començar a acollir nens orfes a causa de la SIDA. Al principi, 20. En aquest moment, 150.
Si el pare o la mare agafen la SIDA, la solen acabar agafant tots dos i la majoria de vegades moren deixant nens petits. La SIDA aquí Uganda encara està molt estigmatitzada, i un cop morts els pares, sovint els parents (tiets o altres membres del clan) fan marxar els nens de casa seva amb l'argument que no és culpa seva que els seus pares agafessin la SIDA (es considera una vergonya tenir-la). Sona molt fort, però és així.
La Margaret es va revoltar contra aquesta situació, i va començar a acollir nens. Amb un objectiu: estimar-los com una mare i que poguessin tenir un futur ple donant-los una bona educació.
Avui hem visitat aquest lloc, i hem viscut unes hores molt impactants i al mateix temps fantàstiques en veure tanta alegria junta. Amb els anys (va començar el 1998) se li han anat ajuntant altres mares amb SIDA que fan de tutores d'altres nens orfes de la casa. I tots junts formen una família. Alguns d'aquests nois són grans, els han ajudat a anar a la universitat i s'han emancipat. N'hem conegut un que, després de la universitat, ha trobat una bona feina i s'ha casat. Avui els ha visitat perquè sabia la nostra vinguda.
Tot aquest projecte s'aguanta sobretot per l'ajuda que els arriba de manera constant a través dels monjos del monestir que ens acullen aquests dies. M'ha impressionat.
Quan anàvem per marxar, i continuaven les danses i la joia a l'esplanada que tenen, ens hem reunit uns moments el monjo d'aquí, la Margaret i jo a casa seva. Ella se sentia molt agraïda perquè els havíem visitat, però li he dit que era una gran testimoni per tots nosaltres, i que allà dins havia descobert la raó de tot el que havia pogut fer aquells anys. Li he assenyalat aquesta frase que tenia enganxada a l'armari. I m'ha confirmat que és així: que aquesta és la seva força.
En aquests temps que es qüestiona el paper de la religió (a vegades amb encert pel mal exemple dels qui les practiquem) també hem de poder dir ben clar: Quan la religió es fa servir per estimar, aleshores pot fer miracles i transformar la vida d'una multitud. Avui hem presenciat aquest miracle: una dona malalta està donant la vida pels altres en nom de l'Amor. Al·leluia.
"El Senyor és la meva força". Quina frase més ben encertada per aquesta dona que ha trobat en Crist l'empenta per sobreposar-se a les dificultats i ajudar als nens orfes que es veuen rebutjats fins i tot per la seva família (que fort). Desconeixia aquesta pràctica tant salvatge de rebutjar el teu propi fill perque té el SIDA. En fi, preguem a Déu que hi hagi més persones que com la Margaret ajuden a pal·liar la situació tant traumàtica per aquests nois i noies.
ResponEliminaHola Joan. No són els pares els qui fan marxar els nens de casa, sinó els tiets o altres membres del clan. I això, una vegada els pares són morts per la SIDA. Ara ho he modificat una mica en l'entrada perquè sigui més clar. Gràcies!
EliminaIgualment és molt fort. Queda molta feina per fer!
Torno a dir una altra vegada, molt bonic Sergi!!!
ResponEliminaNo sé què m'agrada més del que dius, si el que ha fet la Margaret o com ha reaccionat davant la possibilitat d'una mort imminent (cosa que sembla que no ha estat així...). És allò que ja n'has parlat aquí, com els grans sotracs et poden obrir a grans camins!!!
Tots sabem que hem de marxar d'aquest món, però preparar-se per la mort imminent pot ser un do, com el que expliques, o un desastre... la majoria tendim a no pensar-hi... A mi m'agrada molt l'evangeli de la paràbola de les deu verges que acaba dient "Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora" (Mt 25, 13).
Moltes gràcies, Sergi!!!
L'últim paràgraf m'ha fet pensar en una conversa que vaig tenir aquesta setmana passada, arran dels atemptats. Un historiador m'explicava que l'homo sapiens es va sobreposar a altres races d'homes per la seva capacitat de creure en la transcendència. Pel que deia, l'homo erectus o l'home de neandertal eren més intel·ligents i més forts, però el sàpiens tenia la capacitat de creure (com demostren els ritus que s'han trobat en restes funeràries) en el més enllà. La FE donava un poder extra a l'homo sàpiens, i aconseguia que un grup molt gran d'éssers vius visqués i lluités per un mateix objectiu. Vam fer la reflexió que la religió és el gran poder que posseeix la humanitat (dóna sentit a la vida!) i, com tot gran poder, es pot utilitzar bé o malament. Certament, exemples com la Margaret, i tants missioners, i tantes comunitats religioses que es donen als altres, ens segueixen demostrant que la religió és l'autèntic tresor de l'ésser humà!
ResponEliminaTant de bó tots tinguéssim tanta força. El món estaria salvat. No puc evitar sentir-me fatal quan sento aquests testimonis i com em veig de feble davant d'ells
ResponEliminaTots ens sentim petits davant d'aquests testimonis. Però ens poden encoratjar a ser millors. Una abraçada
EliminaCert que hi ha circumstancies a la vida ,que ens fan repensar molt la manera de viure i com actuar .No tant sols ,en els períodes de malaltia que et poden portar a la mort,també en la pèrdua d’ algú estimat,son moments per reafirmar o per canviar la forma en que fem camí.
ResponEliminaLa Margaret es per admirar,enmig de la pobresa i de la SIDA,ella va tenir coratge per tirar endavant un projecte ,penso,que complicat i potser una mica contrari a la manera de pensar dels qui l’envolten. Costums que nosaltres ens es molt difícil d’entendre.
Els Benedictins!! Sempre al costat dels qui els cal ajuda .Enhorabona per tots els qui donen la ma a la Margaret i a tota la seva “família "
M'he adonat que tant les dones africanes com les occidentals,quant sabem que rebérem una visita ens agrada fer goig...un vistos vestit i un bonic collaret es va posar la Margaret per rebre-us“.
GRACIES !!!!Sergi D'Assís !!
Hola Sergi d'A. Veig que esteu endintsant-vos en l'esperit del lloc i adquirint prespectives. Molts records als nois,
ResponEliminaUna abraçada. Manel
Ja estan donats. Aquests dies ha sortit el teu nom en diverses ocasions, recorden anècdotes entranyables i divertides
EliminaPOEMA DE LA DONA FORTA (31,10-31)
ResponEliminaÀlef
10 Una dona forta, qui la trobarà?
És més preciosa que les perles.
Bet
11 El seu marit confia en ella:
no enyorarà cap més tresor;
Guímel
12 en rebrà benestar i no malestar
tots els dies de la vida.
Dàlet
13 Ella es procura llana i lli,
i les seves mans treballen amb delit.
He
14 Com les naus d'un mercader,
porta de lluny les provisions.
Vau
15 És de nit i ja es lleva;
prepara el menjar per als de casa
i la feina a les criades.
Zain
16 Es mira un camp i el compra,
amb el fruit del seu treball planta una vinya.
Het
17 Es posa amb energia a la feina,
fa anar els braços amb vigor.
Tet
18 Comprova que els negocis marxen bé:
en plena nit encara té encesa la llàntia.
Iod
19 Les seves mans agafen el fus,
buida que buida la filosa.
Caf
20 Obre la mà als pobres,
l'allarga als necessitats.
Làmed
21 Si neva no pateix pels de casa:
doble abric porten tots ells.
Mem
22 Ella mateixa es teixeix les flassades,
es vesteix de porpra i de roba de fil.
Nun
23 El seu marit és respectat en l'assemblea,
quan té sessió amb els notables del país.
Sàmec
24 Teixeix teles per a vendre,
proveeix de cenyidors els marxants.
Ain
25 Va vestida amb honor i dignitat,
es riu del dia de demà.
Pe
26 Parla amb sensatesa,
els seus llavis instrueixen dolçament.
Sade
27 Vetlla per la marxa de la casa,
no menja el pa sense guanyar-se'l.
Cof
28 Els fills van a felicitar-la,
el marit en canta les lloances:
Reix
29 «Hi ha moltes dones fortes,
però tu les guanyes totes!»
Xin
30 L'encís és enganyós, la bellesa s'esvaeix;
la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada.
Tau
31 Reconeixeu-li el fruit del seu treball:
per tot el que fa, rebrà pública lloança.
Renoi, molt bonic que t'hagi evocat aquest text tan antic!
EliminaRamon, moltes gràcies pel poema!!! La meva amiga el va llegir en l'enterrament de la seva mare, va ser un moment molt emotiu i especial que m'has recordat!!!
EliminaAvui és Sant Ramon, moltes felicitats!!!
Gràcies per tots els comentaris!
ResponEliminaSaber del testimoni de gent com la Margaret, que dóna la vida fonamentant-la en la seva fe, és fantàstic, i un encoratjament que se'ns fa a tots a imitar-la, cadascú des de la seva realitat concreta. Poder dir que el Senyor és la meva força, i no només dir-ho amb els llavis sinó sentir-ho al cor, és una cosa fantàstica, i certament que és un exwmple per a tots aquells que intentem escoltar i fonamentar-nos en Ell. La fe pot fer autèntics miracles, sí. Mou muntanyes!
ResponEliminaEs amb persones com aquesta que el seu missatge troba sentit dins el món
ResponEliminaBlaidr: benvingut a aquest espai!
Elimina