Fa uns dies un monjo ugandès ens va dir que als llibres d'Història de les escoles d'Uganda hi figura l'explorador anglès John Hanning Speke (a la foto) com a descobridor de les fonts del Nil. I ho deia amb sentit de l'humor, afirmant que no hi ha dret perquè abans que hi arribés ell al segle XIX, ja hi havia població autòctona que hi vivia de feia molts anys. Per tant, no va ser-ne el descobridor.
Ahir vam visitar les fonts del Nil, i vam navegar des del Nil fins al Llac Victòria, baixant de la barca a un illot on es veia el punt on s'ajunten les aigües del Llac Victòria amb les del Nil. Era d'aquestes barques baixes i allargades, on podries tocar l'aigua amb els dits. No em va fer massa gràcia en veure un rèptil entrant a l'aigua que venia a ser un llangardaix gegant i força més petit que un cocodril. Però en fi, va anar tot bé i va ser fantàstic.
El guia a la barca va explicar molt bé el "descobriment": va dir que el primer home blanc en arribar-hi va ser John Hanning Speke, però que feia molts anys que allà hi havia habitants.
Hem escrit la Història els blancs, els occidentals. Cal tornar-la a escriure amb la veu d'aquells que van ser silenciats o com a mínim ignorats. Ens hem cregut el centre del món, i hem tractat els altres pobles com si fossin inferiors. I humilment davant els pobles africans (i tants altres pobles del món) els hem de reconèixer que ens vam equivocar.
Dit això, val la pena dir que Speke va ser un explorador interessant. Però no el primer humà en explorar aquells territoris.
Bona tarda des de lluny (però a prop)
ResponElimina“Hem escrit la Història els blancs, els occidentals ... els hem de reconèixer que ens vam equivocar”. Tota la raó del món!
Ahir mateix va fer anys (1533), del “bateig i execució” d’Atahualpa, el darrer sobirà inca. Tenim molta història a reescriure i a fer-nos perdonar! Ben cert!
Renoi !! quin espant ...he buscat per la xarxa i ...... cocodrils pocs en queden al riu Nil degut a la caça descontrolada per fer servir la seva pell .El reptil que vareu poder veure podia ser un “varat del Nil”espècie de llangardaix molt gros ,pero que per mi ja hagués estat un bon ensurt. Uauauauua .
ResponEliminaNo obstant Sergi i nois !!quina experiència mes fantàstica,navegar per el riu Nil . Les teves paraules escrites m’han fet despertar la meva curiositat i ...quin munt de coses he “descobert “.Semblo un de tants exploradors que han fet de la seva vida,caminar per Africa per descobrir indrets . ...es clar que jo ho faig davant d’un ordinador .:)
Quants racons encara deuen estar per descobrir,en aquest grandiós , desconegut i variat continent.
....a mi em semblaria molt be posar fre a la devastació que han comportat alguns descobriments.
Sergi D’Assís ,molts records per tots TOTS !!! gaudiu molt !!
Bon dia!
ResponEliminaHi ha una eina, modesta però que a mi em va molt bé i us la recomano, per tenir present cada dia “l’altra història”, la que sol quedar al marge del santoral canònic i de les commemoracions oficials: l’Agenda Llatinoamericana. Cada dia recorda fets i persones que han contribuït amb la seva lluita i sovint amb la seva vida a fer possible “una nova terra”. Val la pena!
Moltes Gracies!!,Ramon per la seva recomanació de l’Agenda llatinoamericana ¡! Ha estat fàcil fer la recerca .He vist, donant-hi una rapida ullada,articles fets per diferents autors que crec molt interessants.Un altre eina per aprendre.
EliminaAprofito la meva resposta al seu comentari ,per desitjar-li un feliç dia del seu Sant ¡!
""L'any 1992, coincidint amb els actes reivindicatius en motiu del 500 anys de l'arribada dels espanyols a Amèrica, es va editar la primera Agenda Llatinoamericana. L'Agenda va ser una iniciativa de José María Vigil i de Pere Casaldàliga per a fer una eina de reflexió al voltant de temes polítics i socials des d'una vessant constructiva i crítica.""
Moltes gràcies, Núria! Amb la benvolença d’en Sergi, deixeu-me transcriure aquesta jaculatòria popular, amb el seu toc d’humor, dedicada a Sant Ramon:
Elimina“Gloriós San Ramon Nonat,
de les parteres advocat,
feu que això que porto a dins
surti tan dolç com hi ha entrat”
Bon dia a tothom!
Buff, Sergi, avui em toques una mica la fibra amb això de reescriure la història! Sí que els blancs, com dius, hem l'hem escrit i des de la nostra perspectiva, però la frase que cal tornar-la a escriure donant la veu als silenciats, no ho veig tan clar. Qui la tornarà a escriure? Qui donarà la veu als silenciats? Qui decidirà qui són els silenciats? Jo penso que són ells mateixos que han de donar-se la veu... crec que ja hi ha iniciatives en aquest sentit. És que em sembla que com ho dius torna a ser des de dalt.
ResponEliminaLa veritat és que s'han fet barbaritats amb els pobles conquerits tant a Àsia, Àfrica com a Amèrica i a mi em fa vergonya pensar que pertanyo a aquesta banda de la història, és que encara se celebra el dia de la hispanitat...
A causa també d'aquest sentiment de culpa, vergonya... hi ha hagut tota una tendència de voler-nos fer creure que els pobles envaïts pels europeus tenien un món idíl•lic. M'agrada com tracta aquest tema la pel•lícula Apocalipto, és molt dura, massa pel meu gust, no té cap diàleg encara que igualment et fa estar en tensió tota l'estona i té un final que no esperes...
Quina por això del llangardaix... Déu meu...
Moltes gràcies i cuideu-vos, Sergi!!!
"És (molt) interessant"! Tot!
ResponEliminaMés al Sud, a Rutovu (Burundi) es troba una petita font les aigües de la qual cauen dins el riu Ruvubu i , passant per l'Akagera, arriben al Llac Victòria... No seria aquesta fonteta , la que s'ha trobat més al Sud, la font del Nil...????
ResponEliminaTotalment d'acord. Ems hem cregut el centre del món, i moltes vegades encara ens ho creiem. I no ho som. És més, per culpa nostra s'han comès grans barbàries.
ResponEliminaSí que ens cal reescriure la història o, si més no, donar un nou enfocament a molts temes que sovint hem tractat obviant la manera de veure'ls de tanta gent.
Moltes gràcies per tots els comentaris!
ResponEliminaJoan, veig que coneixes bé la zona. Jo no la conec gens, la veritat. Però m'ha semblat que el guia era molt entenimentat. Ens han portat al punt on s'ajunten les aigües del Llac Victòria, d'on brollen aigües subterrànies, i ens han dit quin tant per cent d'aigua subterrània hi havia i quin tant per cent d'aigua superficial. També diuen que a nivell d'exploradors va ser una qüestió molt discutida fins que es va arribar a aquesta conclusió.
Fos com fos, penso que era bastant irònic parlar de descobridors quan els autòctons feia tants segles que ho coneixien.
Gràcies per escriure!
"Hem escrit la Història els blancs, els occidentals". Realment és un tema que donaria per un bon debat. Ens hem cregut (els occidentals) el centre del món i hem volgut que la resta del món acceptés les nostres regles, la nostra cultura, les nostres costums, ... I a les cultures que no han volgut acceptar o assimilar la nostra manera de fer les hem aniquilat (des del "descobriment" d'Amèrica a la "conquesta" dels països africans o asiàtics en tenim un bon grapat d'exemples). Quantes cultures ens hem carregat en nom de la nostra "superioritat" o fins i tot en nom de la religió? Hem tractat els pobles aborigens com a "salvatges", però no hem estat potser nosaltres més "salvatges" que no pas ells? En fi, un tema amb molta controversia i que donaria per molt. Gràcies Sergi per aquesta reflexió.
ResponElimina