Ahir vam visitar la ciutat amb els nois: un lloc caòtic en general, gens turístic (només vam veure dues noies blanques), amb una zona de carrerons (en realitat no eren carrers, més aviat eren conjunts de barraques juntes) amb un munt de botiguetes de tota mena, amb nens petits venent diferents productes pel carrer... Va ser molt interessant, però no eren imatges bucòliques.
Contrasta amb el monestir: un lloc molt ordenat, bonic, serè, cuidat, ple de vegetació i d'animals que s'hi mouen (hem vist uns quants micos!). El monestir va ser fundat per alemanys, i podríem pensar que aquest és el factor clau. Però crec que n'hi ha un de molt més important: és un lloc benedictí.
Sant Benet va preveure que els monestirs fossin llocs on l'espai i el temps estiguessin ordenats de manera que et portin a poder realitzar allò que hi has anat a buscar. I així és aquest monestir.
Vaig dir als nois que aquest monestir irradia al seu voltant en molts aspectes: tenen una clínica oftalmològica (amb assistència per pobres i rics), una escola tècnica on ensenyen a molts joves a nivell de formació professional en el metall, en perruqueria, fusteria, autoescola... Tenen camps de tota mena amb molts treballadors que tenen una casa que els cedeix el monestir en el seu espai... A banda d'això, tota l'atenció pastoral a molts nivells a moltes persones que s'acosten al monestir o a llocs on ells es deplacen de prop. També una unitat d'atenció a persones amb problemes de salut mental i altres.
Un noi, sobre la irradiació d'aquest monestir, va dir: "Com Montserrat!". I els vaig respondre que no només Montserrat, sinó que a molts països podem trobar comunitats benedictines que irradien de manera significativa al seu voltant. Són comunitats arrelades a la zona on s'estableixen, encarnades en la realitat del seu país. Però al mateix temps, amb els principis benedictins que les configuren i les converteixen en llocs d'espiritualitat, d'acolliment, d'ajuda, de llocs de treball sovint per a molts, de cultura també com a signe fàcilment visible.
En dono gràcies a Déu.
PD: La foto és la vista que tenim just sortir de l'edifici del monestir.
Acabo de llegir el llibre de la Coïa Valls "Les Torres del Cel", una novel·la que parla dels inicis del Monestir de Santa Maria de Montserrat. I llegint el teu post d'avui, m'he vist transportada al segle XI, a aquella primera esglesiola que mica en mica va anar transformant la vida dels pobles de la vall i dels monjos que hi van anar arribant. Bona estada! Una abraçada ben forta i fins aviat
ResponEliminaAixò que ens comparteixes del Monestirs Benedictins ho sabem be,les persones que hem tingut la sort de néixer als peus de la Nostre Muntanya .Als peus del Monestir de Montserrat. Lloc on ens hi sentim acollits,estimats i faríem el que fos per ELLA, per la nostra Marona i per els Benedictins .
ResponEliminaLa meva família fa cinc generacions que hi vivim, varen acollir-los quant varen ser perseguits ,plorar i lluitar contra el foc i l’aigua, i poder –hi treballar en certs moments. Ben cert que irradia força, i espiritualitat ,donada per els monjos que segueixen la regla de Sant Benet . Per tant ,segur que el Monestir Benedictí d’Uganda ,per el que expliques de la feina que fan ,ensenyament , medicina etc....el fa lloc de pelegrinatge i acolliment per totes les persones dels pobles propers o més allunyats.
La meva curiositat i ganes de conèixer m’ha fet treure el cap( per internet :).....en el lloc on feu estada.....verd ,net,polit, es veu el bonic Monestir i si la capital una mica caòtica i empolsegada.
GRACIES,per compartir viatge ,amb paraules escrites !!
It is wonderful to know that the Benedictine spirit and way of life is flourishing also in Africa. How the world would be different if everywhere was like that. S Benedict, patron of Europe... and of the whole world, help us
ResponEliminaMolt bonic, Sergi!!! La foto preciosa, sembla el fotograma d'una pel·lícula!!! Transmets amb el teu escrit la Pau que s'hi respira. Moltes gràcies!!!
ResponElimina(espero no haver posat massa elogis:)
Certament que els monestirs són llocs de pau, ordenats, ben cuidats, etc. I potser pot donar la impressió que, en realitat, és prescindible que un grup de persones visqui "tancat", tot allunyant-se de la part més activa de l'Església (segurament des de l'òptica d'algú que no en coneix algun de prop). Però la realitat és que allà on hi ha un monestir, i un monestir benedictí, l'entorn és diferent. Molt diferent. I crec que molt millor. És ben necessari també que hi hagi llocs on la gent s'hi pugui apropar i trobar-hi un lloc serè, on poder connectar amb un mateix, un lloc bonic. I no parlem de l'activitat que gira al voltant dels monestirs (que en el cas de Montserrat és moltíssima, però en general deu ser així en tots els monestirs). Jo crec que són una benedicció per a tothom.
ResponEliminaÉs una llàstima que cada cop les comunitats siguin més petites, i algunes es vegin abocades al tancament. Tant de bo que això canviï.
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina