En moments com els que vivim, amb tanta inseguretat i incertesa, ens cal continuar construint ponts entre persones de bona voluntat, siguin d'on siguin. Un altre món és possible. Aquestes són les ratlles escrites just abans de saber l'atemptat de Barcelona, que van en sentit contrari a la bàrbarie i a tot allò que es vol aconseguir des del terrorisme:
Baixant de Montserrat pensava: "I per què m'havia d'embolicar jo amb portar joves a l'Àfrica?". Perquè no pot ser que als antics escolans joves només els oferim experiències com un intercanvi a Austràlia, una estada als Estats Units... Perquè el món és més gran, i ens convé obrir els ulls també a altres realitats tan diferents a les nostres.
Una altra raó és que hi ha una part de matèria primera: perquè sempre m'acabo complicant la vida en nous projectes, etc. És innegable.
Anem a compartir, a conviure, a conèixer. Al Setem (fa quasi vint anys, quan ens preparàvem per anar a un camp de solidaritat a Hondures) ens transmetien que cal evitar les actituds paternalistes, tan fàcils venint dels nostres països. I que calia anar a "aprendre i col·laborar". Hi anem amb aquesta actitud fraternal: tots som germans. I deixeu-me somniar en veu alta: seria molt bonic que d'aquí en pogués sortir algun projecte de col·laboració amb Montserrat! Déu dirà.
Anem a una zona rural, a un monestir benedictí que serà la nostra base. D'allà anirem a conèixer la zona, la cultura, quins problemes tenen, quines il·lusions, quines tradicions, la fe, la família... en definitiva, com viuen.
Quina sort la d'aquests nois de tenir al costat una persona amb inquietuds i moltes ganes de portar-los a llocs per conèixer cultures,costums,indrets que els faran enriquir com a persones.
ResponEliminaCrec que es normal tenir respecte per anar a un lloc tant allunyat i molt diferent dels que estem habituats.No obstant estic segura que al tornar tot,TOTS,deixareu en el país una petita petjada i portareu costums,experiències molt enriquidores.
Per tant jo des de la llunyania us desitjo tot el millor,feliç estada, i que algun somni es pugui fer realitat. Potser entre tots un del teus projectes pugui anar endavant.
Es bonic llegir avui les teves paraules escrites ,amb tot el que estem vivint en aquest nostre petit país. Quina pena per els que han tingut la mala sort de creuar el camí de persones sense respecte per la vida dels altres.
Cuideu-vos tots !!avui si deixo unes abraçadetes
I wish it will be a truly rich experience for all and that it may give fruits of peace and hope.
ResponEliminaDesitjo de tot cor que tingueu una bona estada a Uganda. Segur que aprendreu moltes coses d'un país que per la majoria de nosaltres ens és desconegut. Conèixer altres cultures i tradicions de primera mà és sempre enriquidor. A la tornada ja ens explicareu les vostre vivències i espero que les puguis compartir a la "Font de Greccio". Moltes gràcies.
ResponEliminaEl teu exemple i la teva il.lusió, Sergi, és la millor llavor que arrelarà al cor d'aquests nois.
ResponEliminaUs desitjo molt bona estada i des de la distància unim els cors en aquest anhel de pau entre germans.
Quina meravella Sergi!!! És tot un luxe per aquests nois haver-se trobat amb tu en el seu camí, un gran regal de la vida!!! Que pugueu treure totes les experiències positives que se us presentin.
ResponEliminaUna forta abraçada a tots!!!
Ah! Segur que podràs fer fotos ben boniques a veure si ens en penges alguna!!! Esperem amb moltes ganes de veure'n.
Gràcies pels comentaris, i pels elogis. Els elogis ja valen per tot el viatge, d'acord? :)
ResponEliminaLucy, thank you!
(Bon dia! Em penso que us escau!)
ResponElimina____________________________________
TERCER MÓN
Obro la memòria d’Intermón, de Mans Unides,
de tantes ONG, i hi trobo rebel•lia.
Així, així!:
no es regala res: s’ensenya a administrar,
a creure en un mateix,
a comprar instruments i eines,
a llegir, a projectar, a compartir,
a convertir la ràbia en camí,
a créixer com creixen els somnis quan semblen possibles.
Pous, canals, tallers, escoles,
homes, dones, nenes, nens:
tot és llavor
d’un futur d’audàcia i de justícia!
Cada bitllet es multiplica;
en mi seria excés i en ells es torna vida;
en mi seria luxe i en ells és acció.
Però digueu:
és prou clar que nosaltres només haguem d’ensenyar?
Voleu dir que no hi ha res que en puguem aprendre?
I si, a més d’ajudar, els escoltéssim algun dia,
intentéssim de debò saber com són,
esbrinéssim què pensen, què senten, com veuen el món,
i repenséssim, també, en part, la nostra vida?
Que sàpiguen guanyar-se govern prou eficaços,
homes de govern honestos i capaços
de fer callar la guerra i la corrupció
i ens facin sentir, ben clara, una veu pròpia!
Mentrestant, però, cal ajudar.
Així, així!:
quin millor talent que el que obre un bon camí?
I en lloc de desistir, som invitats a rebel•lia.
DAVID JOU
Fantàstic text. Gràcies!
EliminaNo sóc massa optimista aquests dies amb la raça humana. Un d'aquest dies vaig sentir a Catalunya ràdio un psiquiatre que dèia que la raça humana és un error de l'evolució que s'encamina a l'autodestrucció.
ResponEliminaPenso, però, que accions com les teves i les de tanta altra gent donen un sentit i una esperança perquè aquest error es pugui tornar, encara que sigui per moments, en quelcom gran, molt gran.
I el fet que ho poguis compartir amb nosaltres fa que ho poguem gaudir i aprendre desde la distància.
Gràcies Sergi d'Assís (que bé que t'escau aquest nom)
Gràcies Angel Pi pel teu primer comentari en aquest espai!
EliminaCrec que és important conèixer cultures ben diferents a la nostra. D'altra manera, podem arribar a pensar que allò que nosaltres fem és el que fa tothom, o que és la millor forma de veure i viure la vida. Una cultura tan diferent és un gran aprenentatge per a tothom!
ResponEliminaGràcies pel teu comentari
Elimina