A l'estat de Virgínia vam poder visitar Mount Vernon: la casa de camp de George Washington, primer president dels Estats Units. Un lloc idíl·lic, amb prats ben verds i just al costat del riu Potomac. Però, al mateix temps, una finca on Washington va viure servit per esclaus.
És un tema que no passa desapercebut ni als mateixos americans. En les instal·lacions externes tenien una exposició dedicada a l'esclavitud en temps de Washington. És un home de referència per a la història d'aquell país, amb frases tan precioses com: "La pau amb tot el món és el meu sincer desig". Un home de pau, i amb esclaus.
Així mateix trobaríem un munt de personatges al llarg de la història: homes que han estat importants, que han fet coses remarcablement positives, però que seguien costums o maneres de fer de l'època sense fer-se'n un problema.
Crec que hem d'anar alerta a l'hora de judicar-los, i que els hem d'entendre en el seu context.
Fins a quin punt hem de justificar allò que eren costums? No tinc la resposta exacta. Perquè alguns fets, fins i tot des del punt de vista de l'Evangeli (del segle I) ja eren execrables tot i ser pràctiques de diferents segles (per exemple, cremar persones vives).
També hi ha una cosa interessant, i és que al llarg de la història hi han hagut sempre homes i dones que, de manera alternativa als costums de l'època, han sabut ser agents de Pau i de Bé per a la societat que els envoltava.
Sigui com sigui, tant el testimoni d'aquests darrers com dels altres ens han de servir per aprendre a ser millors avui. Que al cap i a la fi, el que tenim a les mans és el present.
Potser el fet que fos una cosa habitual de l'època va fer que no es parés a pensar que era una cosa totalment horrorosa. I això no vol dir que fos una mala persona. Al contrari, segur que va fer grans coses, i és just que se'l reconegui per tot això. Evidentment, no tot era perfecte (ningú no ho és!), però és important saber entendre el context en què va viure. Potser no el justifica totalment, però crec que, en bona part, sí.
ResponElimina"La pau amb tot el món és el meu sincer desig". Un home de pau, i amb esclaus.
ResponEliminaDoncs si es una incongruència ,no obstant va néixer en un mon en que l’esclavitud era total ment acceptada .He llegit que va acabar veient la tracta d’esclaus amb inquietud moral, i fins hi tot va escriure en el seu testament la alliberació dels seus esclaus quant moris la seva esposa
El primer president dels Estats Units va ser l’únic dels pares fundadors que va incloure aquesta clàusula en les últimes voluntats.
Prèviament, com assenyala el biògraf Henry Wiencek, Washington ja havia reconegut que mantenir la propietat d’éssers humans era l’“única qüestió d’inevitable penediment” de tot el que havia fet en la seva vida.
Sia com sia ,a la fi l'esclavitud va ser abolida ,per el be de tants essers humans.
Moltes gràcies pels comentaris! Núria, gràcies per l'ampliació d'informació tan interessant que ofereixes
ResponElimina