Quan vaig venir tres mesos a Uganda el 2020 vaig quedar fascinat per la varietat d'arbres que tenen, i sovint més monumentals que els que solem veure a Catalunya. I volia conèixer més aspectes sobre aquesta meravella de la natura. Per això he llegit aquest llibre: "La vida secreta dels arbres", de l'enginyer forestal Peter Wohlleben. És un llibre divulgatiu, però escrit amb rigor científic.
M'ha fet reflexionar la interacció i interdependència entre tot el medi ambient. Un arbre forma part d'un context on intervenen un munt de factors: la meteorologia, els animals, els fongs, la terra, els altres arbres, el factor humà... Explicat amb detall, és interessantíssim observar com elements que ni ens imaginaríem tenen una incidència important en l'evolució o degeneració de l'arbre.
Però anomenar segons quins fenòmens evolució o degeneració pot ser agosarat. Així m'ha ressonat després de reflexionar-hi. Perquè segons quins fets aparentment negatius poden ser aprofitats per altres agents naturals per desenvolupar-se. I un arriba a la conclusió que, en definitiva, formem part d'un tot. Que tots depenem els uns dels altres, i que hem d'aprendre a tenir cura de nosaltres mateixos i dels altres. Amb un sentit de pertinença a quelcom que va més enllà de nosaltres mateixos.
M'ha encantat l'explicació de per què les sequoies no creixen tan bé a Europa o en ambients urbans. L'autor les qualifica de nens de carrer: lluny del seu hàbitat, que seria amb altres sequoies i en un context favorable, no poden créixer de la mateixa manera. És un bon exemple de com l'observació de la natura ens pot qüestionar i aportar elements de reflexió sobre com som nosaltres humans en tant que també elements de la natura.
PD: La foto superior la vaig tirar aquí Uganda, és del "bottle tree" (en vaig posar una altra foto fa temps, amb el monjo que es cuida del bosc)