La visita de l’Eduard

Acabo de deixar l’Eduard a l’aeroport, i d’aquí una hora arriba una altra visita per als propers dies! Ho hem fet així perquè amb un sol viatge a l’aeroport ho arreglem (és lluny de Tororo i car). Les visites són molt positives per a tothom: venen a compartir amb els africans, i això és enriquidor tant per als ugandesos com per als catalans.

L’Eduard és un antic escolà, i he estat feliç de veure com ha madurat des dels anys d’Escolania. Ha vingut amb molt esperit positiu, i la gent ha quedat encantada. Des que havia deixat l’Escolania, no havíem compartit tants dies seguits. No repetiré activitats que també han fet altres, però sí destaco algun aspecte de la seva estada que m’ha semblat significatiu.

En una excursió amb estudiants de l’escola, es va fer amic d’un alumne amb qui s’han anat veient cada dia (foto superior). Ha quedat impressionat de la seva bondat i també gran generositat tot i ser pobre. Certament és un noi excel·lent. I l’estudiant (que està a punt de deixar la nostra escola) encara no ho sap ni s’ho imagina, però l’Eduard l’ajudarà amb un microcrèdit perquè pugui tirar endavant aquesta primera etapa postescolar. Una amistat molt maca.

D’altra banda, ha ensenyat informàtica als postulants. Quatre d’ells començaven de zero (o sota zero). No sabien fer res amb ordinador, i han après a crear documents i treballar amb Word, Power Point, Paint i Excel. El recordaran, com també el dia que els va convidar a la piscina.

La seva visita ha estat una benedicció per a ell, per als africans i per a mi mateix. No es pot demanar res més. Gràcies Eduard!!!