Seguint el que estava projectat de fa temps, hem comprat una segona vaca: la Mercè!!! Ara tenim la Maria i la Mercè. Amb la primera ens vam gastar els diners de dues vaques, era molt bona i ja prenyada. Aquesta ha costat la meitat, però també ha arribat prenyada i per tant esperem que pareixi d’aquí uns mesos.
Aquesta arribada ha generat alegria entre el personal de l’escola i els mateixos estudiants. Se n’adonen que el projecte tira endavant. I per mi, el més important és que progressivament la granja de l’escola es va tornant sostenible. Necessitem encara uns anys per consolidar-la, però les perspectives són bones.
Aquests propers dies es compraran vuit aixades, i es podran pagar amb els beneficis de l’hort. La idea és que, a la llarga, tot allò que faci falta per la granja ho puguem pagar amb els beneficis obtinguts.
El camí que queda, però, encara és llarg. Ens falta fer un gran galliner, un hivernacle i una zona protegida d’arbres fruiters. Si Déu vol.
PD: A la foto hi podeu veure l’Eduard, un antic escolà que tinc aquí aquests dies fent un munt d’activitats. Ja en parlaré més endavant.
Entre la fotografia i el que ens expliques
ResponEliminaja m' ho imagino tot.
Que bonic serà !!!
Serà, com una PETITA VALL D' ARAN ,
al mig d' UGANDA !!
Cuideu molt bé, a la " MARIA" i a la "MERCE".
Una salutació.
Molt bona notícia. La vaca és motiu d'esperança, perquè obre el camí de fer possibles els somnis.
ResponEliminaQue bé, Sergi!!!
ResponEliminaCuriosos el nom de les vaques, el primer que he pensat és, sort que no em dic ni Maria ni Mercè! No sé, això de tenir nom de vaca dona una sensació extranya. Suposo que ja en deveu prendre la llet, no?
L'enhorabona i que així segueixi!!!
Una cosa, avui és el dia de les missions. A la missa hem pregat pels missioners i la col.lecta ha estat per aquesta intenció. Com funciona això? A tu te n'arriba alguna cosa?
ResponEliminaAixò si que és una bona noticia, aneu tirant endavant amb el projecte. Certament el nom de les vaques és xocant. Com és que els hey posat aquests noms?
ResponEliminaMolt bé Sergi! Enhorabona per les dues vaques i per tot el treball que hi ha al darrera de les vaques. I també molt bé que gent com l'Eduard us vingui a donar un cop de mà; segur que tota ajuda és benvinguda. Ànims i endavant!
ResponEliminaAh, doncs jo estic molt satisfeta de tenir una tocaia en forma de vaca :)
ResponEliminaA la meva mare també li ha fet molta gràcia!!! Que el nom de la patrona de Bcn (també el seu!) hagués arribat a Uganda!
EliminaRecordo quan ens deies, gairebé amb recança, que aquest projecte li costava arrencar...A vegades cal anar lent per poder anar segur. Però sempre endavant! Cada pas aconseguit dóna motius per fer-ne dos més!
ResponEliminaLa vaca Mercè ja pot estzar contenta de ser on és i amb qui és!
ResponEliminaMoltes gràcies per tots els vostres comentaris!
ResponEliminaResponent les vostres preguntes:
De moment prefereixo mantenir la incògnita del sentit dels noms de les vaques :)
I pel que fa a la col·lecta de les missions, no sé on van a parar, però suposo que deu ser alguna estructura més gran que un lloc concret. I que aleshores ells ho distribueixen on creuen. No en tinc informació.
Doncs estaria bé saber-ho.
EliminaI pel que fa al nom de les vaques, després vaig pensar que també em dic Mercè! A la partida de naixement consto com a Marta, però a la baptisme tinc dos noms més i un d'ells és Mercè, me'l va posar la meva iaia que va ser la meva padrina i que li aradava més que el seu, ella es deia Tecla ;-)