És una qüestió controvertida parlar de si Jesús tenia germans o no. Per a alguns, això no pot ser. Per a d’altres, sí sense problema. És cert que en els Evangelis es parla de “els germans de Jesús”, i això hi ha qui ho ha interpretat com que realment tenia germans biològics.
Ja us he comentat alguna vegada que la vida aquí l’Àfrica em recorda aspectes de la civilització que trobem a la Bíblia. I, sense entrar en si Jesús tenia germans o no (cosa que sincerament no em treu la son) puc afirmar com aquestes cultures entenen el terme “germà”.
Aquí anomenen germans tant els germans com els cosins. De manera que, quan et diuen que se’ls ha mort un germà, els pots preguntar si era biològic o no (en el cas que t’interessi). I normalment es tracta de cosins.
Recordo un dia que vaig tenir una gran sorpresa: vaig anar a casa d’un alumne. Estàvem al pati extern de la casa, i va aparèixer un nen petit. L’alumne diu: “Mira, el meu fill!”. Vaig quedar al·lucinat, perquè havíem parlat moltes vegades i no m’havia dit que tingués cap fill. Doncs no, era el seu germà petit.
I quan parlen de fills, molt sovint es refereixen a nebots. O quan parlen de “el meu pare” o “la meva mare”, sovint es refereixen a oncles i tietes. Així són les coses aquí, i així em sembla que també eren en el temps de la Bíblia. El concepte de família en aquestes cultures és molt més ampli (i potser intens) del que ho és en la nostra cultura occidental.
Avui la reflexió és ben bé una classe d'antropologia de l'Africa Central. No sabia aquests lligams que s'estableixen dins de les famílies i la manera com en parlen. És molt curiós i alhora molt interessant saber que per ells la família és una pilar molt important en la seva vida.
ResponEliminaEM SEMBLA MOLT BONIC i humà TOT AIXÒ
ResponEliminaLa veritat és que a mi tampoc em treu la son si Jesús tenia germans o no, Sergi. El que si potser em trauria la son és no saber de quin tipus de parentest hi ha entre les persones amb les que em relaciono, o com a mínim em faria ballar el cap. Sí que és interessant el que expliques i tens raó, és un altre món!!!
ResponEliminaMoltes grácies Sergi, per seguir explicant totes aquestes curiositats i per saber-les aplicar tan fàcilment al nostre pensament!!!
Em sembla que Jesús no va donar massa importància als vincles familiars. "Qui és la meva mare, qui són els meus germans?" Però, volia que tots visquéssim com a germans... Pare nostre...
ResponEliminaA mi d'aquestes cultures el que m'impressiona molt és el valor que donen als llaços familiars i comunitaris. Nosaltres, que des d'aquí Europa se suposa que som els del món desenvolupat, hem evolucionat de forma sostinguda cap a una cultura molt més individualista davant de la vida i els seus reptes.
ResponEliminaPer resoldre aquest embolic del concepte ample de parentiu cal considerar a totes les persones com a germanes i així els estimarem com a germans.
ResponEliminaA mi, em sembla que tant a EUROPA,
ResponEliminacom a AFRICA, fem el mateix, solament que nosaltres,
ho distingim d" una manera CLARA i ORDENADA.
1. DAVANT DE DOCUMENTACIONS MOLT IMPORTANTS :
. Registres de naixement
. Ingrés a l 'escola
. Carnets de Identitat
. Heréncies
. Testaments...
En aquest cas, fem prevaldre, el grau de PARENTIU
referent a la CONSANGUINITAT.
2. Peró , si parlem COL.LOQUIALMENT,
entre amics per exemple,
segur que un moment o altre, hem dit:
"...jo em sento "FILL" de tal músic del segle...."
o bé,
"... al llegir els escrit de l ' autor "X",
la seva reflexió, em va fer tant be,
que es va convertir, amb el meu " PARE",
an el meu Referent, sobre aquest aspecte de la vida
Jo penso que potser les coses, anirien per aquí.
Seria molt enriquidor per nosaltres, Europeus,
coneixer les seves ecplicacions...
Seria un enriquiment per a nosaltres !!
Salutacions