- Com és que hi ha persones que es donen molta importància a elles mateixes? - preguntà el deixeble.
- Bé, potser és que volen ser estimades - respongué el mestre. O que tenen un dèficit d’afecte, o una autoestima no prou alta.
Continuà el deixeble:
- Quan veig algú que ho fa, em treu de polleguera. Penso que fa el ridícul.
I conclogué el mestre:
- Un consell: mira de no enfadar-t’hi, no hi guanyaràs res. Et pots preguntar per què t’altera, potser n’obtindràs alguna resposta interessant. Vetlla per no caure-hi tu. I sobretot, intenta mirar aquestes persones amb ulls de mare: una mirada entranyable, de comprensió. No serà una mirada que negui la realitat, però estarà transfigurada per l’amor.
I el deixeble marxà, conscient que tenia deures per fer.
La meva experiéncia:
ResponEliminaJo sóc filla, d ' un barri, on des de sempre,
hi ha hagut un teixit d' ASSOCIANISME,
molt nombros i variat.
L' Enciclopedia Catalana, diu que és el Barri de Catalunya i d' Espanya, amb més Associacions.
A dins d' aquestes associocions, ja siguin laiques o religioses, és molt fàcil trobar-hi, de tant en tant
una personalitat amb aquestes característiques.
La meva experiencia, és acostar-t'hi amb naturalitat,
d' una manera sencilla, una vegada i una altre.
Jo penso que aquesta postura els tranquilitza .
Que no vegin en tú, un adverdari, un contrincant,
que li vol treure, tota l ' "Autoritat" que ell s' ha creat
Penso que així, la seva por, va desapareixent,
I es van mostrant més normals.
També, és veritat que hi ha persones
que es dónen importància amb més arrogàcia
I, d' altres ho fan amb més simpatia.
Peró, la veritat, és que estic molt acostumada
a que puguin sorgir aquestes personalitsts.
Jo penso en que tot està en aixó :
1. Tractar-les amb naturalitat.
2. Tractar-les amb un punt d' educació i serietat.
3. I sempre, si fan coses ben fetes,
se'ls ha de reconeixer amb justicia .
Una salutació !!
,
Trobo una reflexió molt apropiada per la classes política del nostre país.
ResponEliminaUna reflexió molt interessant aplicable a tots els moments de la vida actual que tenim. Miraré de posar-la més en pràctica.
ResponEliminaGràcies
Acostumen a ser molt pesades aquestes persones i difícils d'aguantar. M'agrada el que diu, vetlla per no caure-hi tu.
ResponEliminaMoltes gràcies, Sergi, per aquests tocs d'atenció que de tant en tant ens fas!!!
Oh¡¡¡¡ Sergi, aquesta reflexió tema em ve en aquests moments com l'anell al dit, perquè amb el que està passant en aquests moments a la política del nostre país, cree que hi te molt a veure el fet què hi ha alguna persona que és creu que ella és molt important, o al menys més important que els altres. Personalment em costa, gràcies per aquest text, em quedo conscient de què tint deures per fer.
ResponEliminaTots i totes tenim molts deures per fer; jo també! Qui no ha pecat d'orgull alguna vegada i després ens hem descuidat de mirar els altres amb el mateix amor que hem rebut d'ells? Moltes gràcies per fer-nos-hi reflexionar :)
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris! Certament tots tenim deures per fer a molts nivells. O dit d'altra manera, tots tenim un camí per fer i molt per aprendre. D'això va la vida, no?
ResponElimina