Aquests dies hem pogut fer una visita a les monges benedictines de Jinja i conèixer Sister Rosann. És la superiora actualment, i prové d'Estats Units. Ha estat interessant poder-li fer preguntes sobre el país que estem visitant perquè és una persona molt compromesa però al mateix temps s'ho mira des d'una perspectiva occidental com nosaltres. Ens ha servit per tenir un altre punt de vista.
Aquestes monges porten un centre de salut que atén 200 persones cada dia, i una escola per 600 criatures. Viuen en una zona molt pobra, i m'han semblat molt implicades socialment.
Durant la conversa que hem tingut, li he preguntat si no trobava a faltar els Estats Units. I m'ha contestat que sí, que és clar. Però que viu el fet de ser missionera com un privilegi. Ha explicat que per ella és un honor i un privilegi poder ajudar els altres d'aquesta manera, que a Jinja poden veure els fruits del seu treball al centre de salut i a l'escola, i que això és un goig molt gran.
Ella era monja als Estats Units. Va anar un mes a Tanzània, i després se'n va tornar. Però quan aquella comunitat de Tanzània va haver d'escollir superiora, la van triar a ella. Ara fa 10 anys que és a l'Àfrica.
Em fa impressió veure persones que ho han deixat tot TOT per poder-se donar als altres d'aquesta manera. I que visquin com un privilegi poder entregar la vida generosament. Quina autenticitat!
No sóc dels qui pensen que els missioners tenen més mèrit que altres persones que hi ha a Catalunya. Certament Sister Rosann m'ha fet impressió, però penso que a tot arreu fa falta gent compromesa i que a Catalunya també hi ha molta feina per fer!
Una anècdota final: durant la conversa, Sister Rosann ha dit que havia vist fotos de Montserrat perquè s'hi va organitzar fa uns anys el congrés internacional de joves d'escoles benedictines. Ha dit que a aquest congrés hi va assistir un grupet de la seva escola de Tanzània, i que els va ser una experiència fantàstica. Aquesta coincidència ha estat una sorpresa molt agradable, perquè hi vam tenir molta feina. Ha estat bonic!
Tinc una bona amiga filla de la Caritat ,supervisora de moltes cases de germanes arreu del mon. Fa dos diumenges varem dinar amb ella i es una magnifica experiència la que ens comparteix. Totes ens sentim tant allunyades de la realitat que ella ens explica. Cada any va Angola i les anècdotes que explica son, des de una tendresa infinita fins a pensar que ..com poden viure en segons quins indrets i passar tantes penúries i com no també molta por,en segons quins llocs ,envoltades de guerra. Si li fas aquesta pregunta ella respon es “L’Amor que senten cap a Déu i cap als altres “”
ResponEliminaCatalunya també hi ha molta feina per fer! I tant que si, …unes de les feines que també fan les germanes de la Caritat a Barcelona es tenir cura de dones maltractades i els seus fills,en una llar per ells ,axis com un altre casa per els homes que viuen al carrer,o sense familiars.
Quant he tingut oportunitat d’anar-hi a fer una visita,m’han semblat dones especialment compromeses amb la feina que fan I com ajuden als necessitats. Magnific ¡!
Recordo be la quantitat de jovent que vareu tenir a Montserrat fa uns anys per el Congres del que parles i la feina que vareu tenir en acollir-los . Bonic poder parlar amb ella i palpar que el alumnes van estar contens de poder venir a Montserrat.
Com que es el darrer cap de setmana que estareu allunyats de casa…avui us deixo una forta abraçada per tots TOTS ¡! I el meu cuideu-vos
Persones compromeses com la germana Rosann ens donen exemple de generositat i compromís. Amb la possibilitat de tenir un vida "tranquila" al seu país va preferir treballar pels altres lluny de casa seva; tant de bo hi haguessin més persones com ella en el nostre món.
ResponEliminaQue petit és el món Sergi!!! Gràcies per continuar explicant-nos el que aneu vivint!!!
ResponEliminaCada persona té la seva funció a l'Església i a la societat. Evidentment, sempre sorprèn saber del testimoni d'aquells que ho han deixat tot per entregar-se als altres completament. Són un exemple per a tots!
ResponEliminaMoltes gràcies a tots els comentaris!
ResponElimina