Recordo que en una visita del President Maragall a la comunitat li vaig plantejar la meva incomoditat amb com funcionava a vegades la política. Concretament li vaig dir que, fins i tot a nivell municipal, a vegades es veia com un dels partits es portava molt diferent en funció de si estava al govern o a l'oposició. I que recordava un cas d'un partit que anava en contra de tot fins que va fer un pacte i va entrar al govern municipal: aleshores tot es va convertir en vots a favor. Ho vaig trobar de poca honestedat. Si un pensa en el bé del poble al qual serveix, per què moure's per purs interessos de partit?
Sense negar-me el que deia, em va respondre citant Winston Churchill que la democràcia era el sistema menys dolent que havíem trobat. I em va defensar aquests rols diferents que hi ha en aquest sistema, en funció de si un és govern o oposició. El paper del govern com a responsable de tirar les coses endavant, i el de l'oposició de qüestionar allò que fa el govern. Ara simplifico, per tant disculpeu. Però em va semblar honest en la seva resposta.
I penso que té raó. La democràcia no garanteix que allò que decideixi la majoria sigui correcte. Una majoria podria votar un disbarat, és clar, això és innegable (també una minoria podria votar un disbarat, això també és evident). Però la democràcia és el sistema menys dolent que com a societats hem trobat. Perquè confiem en un cert sentit comú general.
I per tant, endavant amb la democràcia!! Que el poble sigui escoltat de veritat.
Bon dia!
ResponEliminaParlo de memòria, però vaig llegir no sé on que Prat de la Riba, quan volia que s’aprovés a la Mancomunitat alguna cosa que considerava un bé comú, pactava amb l’oposició que ho presentessin ells i així s’emportessin el mèrit i la medalla. Perquè el que li importava de debò era que allò profitós per als ciutadans tirés endavant. Crec que això sí que és un home d’Estat. Potser això explica per què la Mancomunitat, amb ben pocs recursos, va fer una excel•lent obra.
Estic segura que aquests dies les places estan amb els bancs plens de gent discutint sobre això. No dic res més... No sé com arribarem al dia 1 ni què podrem fer...
ResponEliminaPotser algun dia ens hauries d'explicar etimològicament la paraula democràcia i l'aplicació que se n'ha fet en el nostre món.
Gràcies Sergi!!!
Gràcies Marta. La veritat, penso que el significat de la paraula i del que vol dir "el poder del poble" és molt clar. Una altra cosa és no voler-la aplicar, o maquillar-la perquè ho sembli
EliminaHe buscat una frase d’un dels polítics a qui jo sempre he admirat
ResponElimina"".La democràcia és una forma superior de govern, perquè es basa en el respecte de l'home com a ésser racional."" John Fitzgerald Kennedy
També uns paràgrafs que avui he llegit !! escrits per el P.Abat de Montserrat i el P.Abat de Poblet.
Els nostres monestirs estan fortament arrelats en l’espiritualitat i la història de Catalunya. Ni és la nostra intenció, ni ens pertoca prendre part per cap altra cosa que no sigui la pau, el diàleg, les llibertats d’expressió democràtica, la convivència social i el respecte als drets individuals i als del nostre poble.
El dret a la participació en la vida política i social ha de ser garantit, en un estat democràtic, per aquells als quals correspon la responsabilitat de govern, que tenen l’obligació d’interpretar el bé comú del seu país escoltant la veu de la majoria i respectant alhora la dels qui es troben en minoria.
GRACIES per tenir sempre paraules justes ,adients i plenes de sentit comú !!
Sí, Sergi, però en nom del poble s'han fet barbaritats, només cal pensar en l'stalinisme. I ara davant del nostre conflicte, els dos bàndols diuen que els seus actes són en nom de la democràcia... així que, on són els límits? Gràcies i disculpa la insistència!
ResponEliminaLa democràcia és possiblement el sistema menys dolent però no és perfecte. És un sistema on es dóna preferència a les majories. Si les teves preferències estan dins de la majoria perfecte sino potser no ho és tant. A Espanya precisament tenim aquesta situació; a nivell estatal les majories són les que "tallen" el bacallà i les minories (no cal posar nom perque tots sabem de qui parlem) potser ho passen (o ho passem) més malament. Altrament a nivell autonòmic la majoria pot tenir una voluntat que és minoria a nivell estatal. Com s'aclareix això? En tot cas estic d'acord en que s'ha d'escoltar el que diu el poble ens agradi més o menys. I hem de respectar els governants que la majoria ha decidit; són les regles de la democràcia. En fi, un tema molt actual i possiblement cabdal pel futur del nostre país.
ResponEliminaESCOLTA, SEPHARAD
ResponEliminaQuan sento parlar de diàleg, el cor se m’eixampla,
respiro futur, esperança, obertura,
camins a fer, projectes a compartir.
Però hem volgut diàleg anys i anys,
i ens han dit que no existíem,
que no teníem dret a parlar amb veu pròpia,
que eren ells
– els qui ens fan callar, ens roben i sabotegen –
els qui havien de parlar i decidir per nosaltres.
Per què ens desdenya amb tanta insolència?
Per què cada proposta de diàleg és ignorada,
menystinguda, insultada,
perseguida judicialment,
en lloc de ser escoltada i discutida
amb naturalitat, arguments i justícia?
Aquella Sepharad més o menys prometedora
que emergia d’una llarga dictadura,
quin gran fracàs moral ha esdevingut altra vegada!:
autoritarisme, amenaça, fossilització espiritual,
polítics desacreditats,
gent confusa i exasperada.
Fins ara, s’han negat a escoltar-nos.
Aviat serà delicte demanar que ens escoltin.
DAVID JOU
2013
LA VOLUNTAT DE SER
ResponEliminaLa voluntat de ser:
una força més gran que les lleis injustes,
superior a les constitucions excloents,
pel damunt de tribunals parcials i d’armes opressores,
més enllà de reis i de repúbliques,
de dretes i d’esquerres, de pobres i de rics,
limitada per la humanitat, el respecte i la justícia,
però lliure, inquieta, exploradora:
la pàtria.
No una pàtria abstracta, un drap al vent,
nostàlgia i retòrica d’uns quants,
sinó un àmbit acollidor, on viure
pugui ser més fàcil, més ric, més estimulant,
dintre de la gran pàtria de l’amistat sense pàtries,
molt més ampla que cap nació de la Terra.
Poc hi poden fer sentències en contra:
la realitat és més gran que elles.
T’arraconaran si et deixes arraconar,
et faran servir-los si et prestes a servir-los,
et venceran si et deixes dividir,
però si vols ser i tens coratge per a ser,
i tens intel•ligència i energia per a seguir essent,
seràs,
i cauran mortes les paraules que et diuen que no ets,
que et prohibeixen que et diguis pel nom del que ets:
nació, pàtria, feina a fer,
intensitat d’una vida col•lectiva
en un lloc concret i definit del món i de la història:
àmbit de tots els àmbits,
tombes flamejants, plebiscit quotidià,
corall romput, mirall trencat
on es reflecteix una sola llum, voluntat
de ser, de fer, de dir, de servir, de sumar.
DAVID JOU
2013
Gràcies, David Jou escriu molt bé!
EliminaAra bé, Ramon, potser t'haurà de passar una comissió no? :)
Bona tarda!
EliminaGaudint, com gaudeixo, llegint-lo i rellegint-lo, ja em dono per ben pagat! Una recomanació: no us limiteu a llegir aquests poemes mentalment: feu-ho en veu alta. En trobareu el ritme i us adonareu que els versos no estan pas trencats arbitràriament. Bona tardor a tothom!
A la resposta anònima d'aquest comentari: no publico anònims. Ja sé que no era ofensiu, però és la línia d'aquest espai. Si m'envieu un nom o pseudònim, el publicaré
EliminaEt responc: a sota la caixeta on escrius el comentari, diu "Respon com a:". Has de desplegar aquest menú, i per exemple anar a Nom/URL. Aleshores escrius el teu nom, i deixes buit l'URL. I ja està.
EliminaBona tarda.
ResponEliminaEt felicito per la homilia d'avui.
Maite Cura
Moltes gràcies i benvinguda a aquest espai!
EliminaBon dia!
ResponEliminaAvui he descobert el teu bloc, el trobo molt interessant i, a partir d'ara, t'aniré seguint per llegir i comentar el que escrius.
Una abraçada,
Òscar Batet
Fa dies que ho volia fer.... T'agraeixo tot el que vas dir a l'homilia i com ho vas dir... Una abraçada
ResponElimina