Feliços els qui, enmig de temps de prova, són signes d'esperança
sense deixar de tocar de peus a terra.
Feliços els qui saben respectar les opinions dels qui pensen diferent
sense deixar de ser ells mateixos.
Feliços els qui diuen sí quan és sí i no quan és no,
sense deixar-se arrossegar per la postveritat.
Feliços els qui saben ser empàtics i posar-se a la pell dels altres,
sense que això els tregui la il·lusió tenaç del dia a dia.
Feliços els qui creuen en la validesa dels Drets Humans
i treballen perquè siguin respectats arreu.
Feliços els qui saben ser crítics amb ells mateixos
sense que això signifiqui caure en el desànim.
Feliços els qui relativitzen allò que és relatiu
i absolutitzen allò que és irrenunciable.
Felicitat és el que sento al rebre el teu missatge
ResponEliminaCom me n'alegro, Sergi!
ResponEliminaMe n,alegro de tornar a llegir els teus escrits Sergi.
ResponEliminaHas tornat a donar en el clau.
Gràcies
Gràcies per aquestes ratlles, i ben tornat!!!
ResponEliminaFeliç de tornar a llegir els teus missatges, els trobàvem a faltar
ResponEliminaBonica foto!!com per una petita escletxa una llavor surt cap a la vida,a la llum.
ResponEliminaBen tornat!!!GRÀCIES!!
Feliços de tornar a compartir l'aigua fresca de la teva Font!!!
ResponEliminaBon retorn!!!
M'han agradat aquestes benaurances actualitzades...i la foto també!
ResponEliminaFeliç per llegir-te, gracies!!
ResponEliminaGràcies, Sergi! Bentornat!
ResponEliminaMoltes gràcies a tots els comentaris! Han estat una bona sorpresa, perquè no els esperava després d’estar tant de temps sense escriure. Gràcies per la rebuda.
ResponEliminaBona tarda!
ResponEliminaAquesta imatge m'ha clicat de cop aquest sonet de Màrius Torres:
"La galerna i el llamp,el torb i la tempesta,
sobre l’ample terrer l’han combatut a ras.
-La flor de l’esperança, minúscula i tenaç,
color dels nostres somnis, únicament hi resta!-
Entre les runes, sobre els fogars extingits,
enlaira el seu perfum, secret com la pregària;
i pella poc a poc, viva mà solitària,
els quatre rastres dels cavallers maleïts...
Car tan profundament la seva arrel s’allarga
que floriria encara si aquesta terra amarga
un dia fos coberta d’una crosta de sal.
Però l’alè de Déu novament hi circula!
I, granant en silenci les espigues del mal,
ella traurà forment del jull i la cugula."
Ben bonic
EliminaBona Pasqua Sergi ! Tant bonic com inspirador..
ResponEliminaMoltes gràcies!
Elimina