Les llegendes són llegendes. No són història científica, però tampoc no les hem de menysprear perquè poden contenir missatges interessants. És el que s'esdevé amb la llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Montserrat. Hi ha algunes variacions sobre aquesta llegenda, però alguns punts van apareixent en quasi totes les versions i em semblen aspectes significatius.
Descobreixen la imatge uns pastors, que veuen una llum que surt d'una cova de la muntanya. Uns pastors, com els qui van trobar Jesús en primer lloc. Gent senzilla. Els senzills són els qui descobreixen la Veritat, no els qui d'entrada poden semblar més importants. A l'establia, després hi van els savis d'Orient, però primer els pastors.
En la llegenda de la Mare de Déu, els pastors avisen les autoritats d'aquell fet excepcional, i aleshores se l'intenta traslladar a una ciutat propera. I en arribar on ara hi ha el santuari, la imatge esdevé tan pesant que és impossible moure-la. Entenen que la Mare de Déu es vol quedar en aquell lloc. Una manera fantàstica de dir que aquesta muntanya i aquest lloc és sant, és sagrat (o si ho preferiu: és molt especial, altres dirien "màgic"). Però en la llegenda ho diuen de manera narrativa.
I això, a part de ser bonic, és una crida a tots els qui estimem Montserrat a tenir cura d'aquest lloc.
Bona festa de la Mare de Déu de Montserrat!
Bona festa de la Mare de Déu de Montserrat!
ResponEliminaBona festa, Sergi i comunitat!
ResponEliminaBona Festa i gràcies a tots els qui formeu part de la comunitat per mantenir encesa la flama!
ResponEliminaQue la nostre "Moreneta"ens guii cap a la Pau i la concòrdia !!
ResponEliminaBon dia, per tots els qui venim a veure aigua de la Font de Greccio !!
Que Sant Jordi i la Marona
ResponEliminaens lliurin de tot mal.
Que ells ens ajudin
a trencar els lligams
perquè esdevinguem
lliures i grans.
Visca Catalunya i morin els dracs !!
Bona festa!!! :)
ResponEliminaBona diada de la Verge de Montserrat, patrona de Catalunya, li preguem que ens protegueixi i ens doni el seu mantell blau per a trobar el cami per a solucionar els problemes en la terra que Deu ens va concedir als catalans/es, i que ens protegueixi a tots/es de tota mena de mal. Cantem-li el Virolai que en Jacint Verdaguer i Santalo liva escriure hi li va regalar perque nosaltres li cantem en tots els temps, inclus en la eternitat.
ResponEliminaRamona Ibarra i Sola
Aquesta llegenda, tot i ser llegenda, no deixa de questionar-me una vegada més. Per què uns pastors? Per alguna raó en la religió cristiana els pastors (gent senzilla) han estat els "escollits" per Déu. A qui va avisar l'àngel per anar a l'establia a adorar el Déu fet home? Doncs això, uns pàstor. Qui va veure la llum que sortia de la cova on hi havia la imatge de la mare de Déu? Altre cop uns pastors. Estic d'acord amb tu Sergi, "els senzills són els qui descobreixen la Veritat, no els qui d'entrada poden semblar més importants". Tant de bo sapiguem demanar a Déu no tenir molts diners, moltes riqueses, unes vacances super-fantàstiques, una carrera brillant, ... sino que siguem gent senzilla. Quanta més gent senzilla el món serà més gran.
ResponEliminaGoigs a la Mare de Déu de Montserrat,
ResponEliminade mossèn Climent Forner
(Fragments)
Puix la fe servem encara
i tostemps ens ha salvat:
Catalunya amb vós s'empara,
oh Reina de Montserrat!
...
El pastor que dins la cova
us trobà com un tresor
és tothom qui us cerca i troba
dins la cova del seu cor.
Quin goig torna a fer des d'ara
l'oratori restaurat!
...
Pelegrins de fe sincera
o fills pròdigs de perdó,
des de segles molt enrere
que venim en processó,
i la llar, no gens avara,
ens obriu de bat a bat.
Quan, Maria, pareu taula
sou Mestressa provident
que ens llesqueu tant la Paraula
com el Pa del sagrament,
mentre els àngels a peu d'ara
a cantar-vos han baixat.
Sigui a vespres o a trenc d'alba,
regalima tant de mel
el cenobi a cants de salve,
que és tot ell cancell del cel.
Com salmeja, i mai no para,
amb ressons d'eternitat!
...
Vós, oh Rosa entre les roses,
perfumeu tot el país
des d'aquestes penyes closes,
baluard del paradís.
Sou garant, la més preclara,
de la nostra llibertat.
Des d'aquesta balconada
tots els pobles som germans,
captivant-nos la mirada
els Països Catalans.
Mai la parla no separa
els qui uneix l'amor de grat.
Sou el cor de Catalunya
i us portem dins el cor
quan, perduts en terra llunya,
d'enyorança el cor se'ns mor.
Català que lluny s'enllara,
sempre viu exiliat.
Quan la pàtria, navili,
és a punt de naufragar
i us demana a crits auxili,
allargueu-li la vostra mà.
I guieu-la amb l'alimara
vers el port tan somniat.
És amb fe molt pura i cara
que sant Jordi ens fa costat:
Catalunya amb vós s'empara,
oh Reina de Montserrat!
Moltes gràcies a tots els bons desitjos per la festa de la Mare de Déu! Com sempre, en Ramon Caralt (amb qui ens hem acabat coneixent presencialment) amb aportacions literàries tan encertades!
ResponElimina