Els del Barça en donen als del Madrid, i viceversa. I els de l'Espanyol i el Girona també!
Els vegetarians en donen als carnívors, i aquests en reben dels vegans.
Els dretans en donens als esquerrans, i viceversa.
Els unionistes en donen als independentistes, i aquests en donen i en reben dels qui no volen saber res de tot això.
Els creients en donen als agnòstics, que també en reben dels ateus.
Els heterosexuals en donen als homosexuals, i viceversa.
Els qui estan a l'atur en donen als qui tenen feina, i viceversa.
Les dones en donen als homes, i els grans als joves.
Els blancs en donen als negres, i viceversa.
Els revolucionaris en donen als qui no canviarien mai res.
I així podríem seguir i seguir. I no em digueu que hi falta res, o que l'ordre podria ser diferent, perquè evidentment és clar que sí. I és que a l'hora d'un gest com el de donar sang hi podeu veure moltes més combinacions i col·lectius possibles.
No hi val si un és així o aixà. Només val la humanitat, la consciència que tots formem part d'aquesta família humana i la generositat d'aquell qui la dona perquè serveixi a qui en tingui més necessitat.
Ho vaig pensar fa uns dies anant a donar sang. Com fan alguns que pengen la foto donant-ne, penso que és bo que ho compartim per encoratjar-nos mútuament a anar-ho fent.
Donar sang és un gest amb un missatge molt potent: volem el bé de tota persona que ho necessiti, sigui qui sigui. I com nosaltres, n'hi ha moltíssims que pensen i fan el mateix. I ens ho hem de dir. Que prou coses negatives hi ha, ens hem de dir també les positives.
Moltes gràcies per les teves reflexions Sergi. Necessitem ser positius i encomanar-ho als que ens envolten.
ResponEliminaSí, Sergi, hem de ser positius!!! I quan dubtem, sempre agafar la solució més positiva!!!
ResponEliminaLa meva mare ha estat donant de sang fins fa ben poc, els meus fills sempre que poden en donen. Jo no en puc donar i és una pena, però com que em fa respecte això que em punxin penso que m'ho estalvio sense remordiments, jejejeje...
Gràcies Sergi per aquest esperit positiu que ens encomanes!!!
Fins que em varen trobar quelcom, que no em va permetre donar mes sang,vaig ser donant com també el meu espòs . Els meus fills no poden per motius aliens a la seva voluntat.
ResponEliminaLa meva sogra tenia una infermetat que, al cap d’uns anys, era necessari transfondre-li cada setmana. Per tant en una petita família això representava tenir de pagar i de pidolà sang a moltes persones ,amics,coneguts,companys de treball etc.
Fa uns anys també vaig ser voluntària de Sant Joan de Deu .Una de les feines era mirar de trobar persones que venien a l’hospital ,per tant de que es decidissin a donar sang. Difícil sinó tenien algú a qui li calia ,per alguna intervenció etc. No obstant ara es bonic veure com la societat anat canviant de manera de pensar, i moltes persones (si poden) s’han fet donants.
Una de les coses que mes em va impressionar la darrer vegada que vaig visitar el banc de sang,va ser la quantitat de gent que hi havia. Gent jove ,i també més gran. Fàcil emocionar-te veient com el líquid tant preuat era “regalat” .Com diu el Sergi,sense pensar per qui seria ,tant sols es.....generositat .
Gracies ,per compartir-ho !!
He estat molts anys donant de sang, i ara soc donant de plasma. Malauradament a la familia patim els estralls del cancer, i per mi, donar plasma es una manera d'ajudar a tots els qui han de passar per aquest tràngol.
ResponEliminaUna reflexió ben trobada. Per sobre les nostres diferències (maneres de pensar, afilicions polítiques, esportives, raça, sexe, religió,...) hi han les persones; tots i totes fills de Déu amb una dignitat que a vegades menyspreem.
ResponEliminaJo no he pogut donar sang, però dono gràcies a Déu per tantes persones, de totes les edats i condicions socials, que s’ofereixen una vegada i una altra en aquesta donació altruista.
ResponEliminaUna reflexió molt positiva, Sergi.
Molt bona reflexió, relativitzes, prioritzes,...
ResponEliminaAvui, de rabiosa actualitat, com diu el tòpic: del grup OBESES
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=KX6-AIAwNpw
____________________
MÀ AMIGA
Eh, tu, que sempre vas entrebancat,
tu!, que tens la vida feta un nyap
no hi pensis més i aixeca el cap!
Eh, tu, que ja t'ofegues amb els plors,
tu!, que ja no vols seguir lluitant
i els ulls no et brillen amb encant.
Segur que ben a prop hi ha una mà amiga
i ella et pot curar aquesta gran ferida.
I si no trobes ningú, som aquí per estar amb tu,
recorda que el demà serà més clar.
Eh, tu, que no tens ganes de saltar,
tu!, que dius que ja no té sentit
i no et batega res al pit.
Eh, tu, que sempre vas amb el cap cot,
tu, que sempre ets l'últim d'arribar
pitjor que un drama shakespearià!
Segur que ben a prop hi ha una mà amiga
i ella et pot curar aquesta gran ferida.
I si no trobes ningú, som aquí per estar amb tu,
recorda que el demà serà més clar.
Mai abandonis!
Mai desisteixis!
Surt de la gàbia i aprèn a volar,
mai diguis mai!
I si no trobes ningú, som aquí per estar amb tu,
recorda que el demà serà més clar!
(I de passada no us perdeu tampoc ENS EN SORTIREM:
https://www.youtube.com/watch?v=2afFKazkgLE )
Hola Ramon !!
EliminaM'has fet anar a Youtube ,per sentir aquesta bonica lletra amb la seva música.
Sabia que Obeses tenia èxit entre el jovent,desconeixia les boniques paraules que comparteixen amb la seva musica. GRACIES !!per el teu comentari.
Hi ha alguna frase que..."
Eh, tu, que ja t'ofegues amb els plors,
tu!, que ja no vols seguir lluitant
i els ulls no et brillen amb encant.""Segur que ben a prop hi ha una mà amiga
i ella et pot curar aquesta gran ferida."
Sergi, bonic text. Com que he arribat als 70 anys i no puc donar més sang, he fet servir el teu text al meu blog per estendre una mica el teu bonic missatge. Gràcies.
ResponEliminaQuina reflexió més bonica! La veritat és que mai no he donat sang... Però el pròxim cop que en tingui l'oportunitat, no dubtaré de fer-ho!
ResponEliminaMoltes gràcies a totes les aportacions!!
ResponElimina