Estic passant uns dies de descans lluny de Montserrat, en una zona de Catalunya totalment desconeguda per mi. Dies per mirar les coses a distància, per valorar molt més tot allò que forma el meu dia a dia. No són dies per oblidar la realitat quotidiana, sinó per mirar-la amb uns altres ulls i des d’un altre ritme.
Després de prop de 20 anys a Montserrat (encara no) experimento un fort sentit de pertinença a aquesta comunitat, que estimo i amb qui faig camí. Una comunitat plural, amb reptes i oportunitats. Els reptes inclouen les fragilitats que té tota realitat humana, però que són una invitació a fer camí per anar cada dia més lluny. Pràcticament totes les comunitats a Europa es redueixen en nombre, lògicament. Entenc els qui, en la vida religiosa (i a vegades en situacions ben complexes) ho viuen des del desànim. Però ho veig com una oportunitat per repensar moltes coses, per fer replantejaments de manera creativa.
Els pelegrins montserratins de tota la vida tendeixen a comparar el Montserrat que havien conegut amb el d’ara, tant en negatiu com en positiu. Però em sembla que a vegades ens falta més perspectiva històrica, en un lloc que té prop de 1.000 anys i que n’ha vistes de tots colors. Això ens pot ajudar a viure els reptes amb il·lusió i sense més neguits que els necessaris.
Una altra reflexió d’aquests dies. Ja sé que molts em veieu jove. Però també em miro la vida com aquell qui entra a la segona meitat (com a màxim!). I per tant, cal una mirada humil: és a dir, realista i agraïda. I tant de bo que Déu faci que algun dia sigui una mirada sàvia, que pugui fer algun servei.
Agraïment a la meva família, a la comunitat, a tantes persones que han estat i són regals en el camí.
PD: No estava segur de compartir aquests pensaments, però sempre penses que li poden fer bé a algú.
PD2: Per cert, algú endevina per la foto on sóc? (n’he posat una que és una bona pista, sense ser massa evident)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMiravet?
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaDes de La Noguera?
ResponEliminaBona estada en aquests bells paratges de la nostra terra. Descans, reflexió, pregària...
ResponEliminaLa foto és del poble vell de Miravet.
Moltes gràcies, Sergi, per compartir aquests pensaments!!!
ResponEliminaAra, que ho he pogut llegir amb tranquil•litat, m'agrada que parlis de distensió i descans. Em molesta profundament quan sento tanta gent que fa servir la paraula desconnectar. Aquest anhel de fugir de la realitat de la quotidianitat, em fa pensar en la frustració de no sentir-te feliç amb el que estàs fent. Així que dir que afluixes el ritme per descansar em sembla molt bonic.
Dius moltes coses que podria comentar. Em fa gràcia que diguis que et veiem jove, els que som més grans que tu sempre t'hi veurem, ni per molts anys que passin...
I pel que fa a Montserrat i a la seva realitat, per mi Montserrat és la Moreneta, que sí que és cert que és un santuari a la Marededéu i que si funciona i està com està és gràcies a la comunitat de monjos que el manteniu. Però jo que hi pujo des de ben petita, de monjos no n'he conegut fins força més tard. I sí, que abans costava molt entrar a missa, els passadissos eren plens de gent, però a mi m'agrada més ara que es pot passar. Que res, que com sempre, que Ella hi faci més que nosaltres, amb l'ajut de tots!!!
Que descansis amb la tranquil•litat que transmets de la foto.
Gràcies, també, per fer-nos somriure amb aquests petits jocs que proposes!
Since I went for the first time, in 1964, Montserrat, for me, has always been and is: Life, Beauty and Joy.
ResponEliminaÉs Miravet, no? Jo també m'estimo molt la comunitat de Montserrat tot i que només vam compartir 4 anys. Efectivament, crec que MOntserrat n'ha vist de tots colors al llarg de més de 1000 anys. Recordo especialment les fotos de la comunitat de prinicipis del segle XX: quatre monjos vells i pocs escolans... M'ha agradat la iniciativa del Miracle de crear una associació d'amics per quan els monjos necessitin ajuda. Estaria bé fer una cosa semblant a Montserrat. Crec que molts ex estaríem disposats... Frueix de l'Ebre!
ResponEliminaDoncs sí: és Miravet!! Els comentaris de la baronia de Rialb i la Noguera... gràcies per intentar-ho! I gràcies als comentaris bonics sobre Montserrat que heu fet!
ResponEliminaGràcies per compartir els teus pensaments amb nosaltres! :)
ResponElimina