L'Aziz m'insistia des de fa temps que havia de visitar l'illa de Samuka, amb la intenció que la recomanés a amics que vinguin a Uganda. Des del principi li vaig dir que no m'interessava gaire perquè no és el tipus d'activitat que m'imagino, però finalment hi he anat abans que reobri l'escola després de les vacances de Nadal, i ha estat una bona desconnexió. No m'atreia pel fet que és un lloc pensat exclusivament per a turistes. Però des del punt de vista natural, no deixa de ser interessant pel fet que és un illot al mig del Llac Victòria amb un munt d'ocells.
Hi vaig anar amb un amic ugandès, i quan ens van recollir amb barca vam descobrir que no seria l'Aziz qui ens portaria. Eren dos joves, en Din i l'Abbú. Parlant amb ells de què fan a la vida, de si treballen per l'Aziz, etc, vam saber que només cobrarien 0'75€ cada un per un viatge que els ocuparia tot el dia. A més, no podrien entrar a l'illot i no dinarien per esperar-nos a la sortida. Els vam preguntar si voldrien venir a la piscina amb nosaltres i compartir el dinar. Quina alegria! Vam fer parada al seu poblat de pescadors, es van posar uns shorts, i cap a l'illa! Vam comprovar una vegada més com de bonic és compartir.
La piscina era força petita (almenys pel que m'havia imaginat), i quasi no hi havia gent en tota l'illa. Bàsicament treballadors. A part de la munió d'ocells, quan vam fer la volta a peu vam suportar tota l'estona uns insectes voladors en quantitats remarcables. Només per això ja no recomano a ningú fer estada en les casetes idíl·liques que tenen. Nosaltres només vam ser unes hores a l'illa, però això ha de ser pesadíssim. Va estar molt bé poder veure uns 5-6 "monitor lizards" de força a prop (són una mena de llangardaixos gegants). L'Abbú els va tirar alguna pedra a la vora perquè es moguessin, aquí en teniu un vídeo que vaig fer:
El viatge potser és el més interessant, perquè navegues enmig del llac en una zona més feréstega i solitària que a les fonts del Nil. Aigua per totes bandes i terra ben lluny. No ho recomanaré a cap família: la zona de cocodrils no és a prop, però tampoc no és tan lluny. Diuen que els cocodrils s'espanten amb el motor de la barca, però vaja...
El millor del dia va ser compartir, i tots ho vam viure com un regal. Deixo per un altre dia alguna de les converses.
Que interessant, Sergi, però també esgarrifant, només d'imaginar-me els insectes, i els dofins autòctons se'm passen totes les ganes que pogués tenir per anar-hi!!!
ResponEliminaMoltes gràcies per continuar posant-nos al dia de la teva vida africana!!!
Dofins autòctons?? Hahaha
EliminaOstres, vistos de lluny semblen cocodrils. El llac Victòria; això sí que és el cor d'Àfrica.
ResponEliminaDoncs sí, a mi em va fer el mateix efecte la primera vegada. Va ser fa quatre anys, quan vam anar a les fonts del Nil amb antics escolans joves. En vam veure un com entrava a l'aigua, i em vaig dur un ensurt gran perquè em vaig pensar que era una mena de cocodril. I tot i no ser-ho, hi té una retirada. De fet, solen estar per l'aigua.
EliminaEn una illa infestada de papus i d'insectes voladors no identificats... els llangardaixos que se'ls mengen són tota una benedicció! :)
ResponEliminaAixò dels papus i els insectes no identificats no deu anar per nosaltres, no? :)
EliminaHa, ha, ha! For God's sake, espero que ningú no ho hagi entès així! :) Ara que hi penso, els llangardaixos són omnívors!:O
EliminaDe vegades, és una mica difícil entendre que
ResponEliminaCrist, amb el seu baptisme, va santificar tota la creació...llangardaixos, cocordils, insectes...etc
i... algunes persones...
Gracies per compartir aquesta bonica sortida ,Sergi !!
ResponEliminaMoltes gràcies a tots pels vostres comentaris!
ResponEliminaContestant a la Marta Finazzi, es veu que són carnívors i mengen peix, insectes, ocells, carn en general, i també vegetals en algun lloc. Vaja, de tot