Després de donar-hi moltes voltes, he proposat als monjos responsables que donem els microcrèdits als mestres sense cobrar cap interès. Són gent amb possibilitats molt limitades, i ho provarem d'aquesta manera (almenys en una primera etapa, per veure si així funciona). Un estímul per retornar els diners serà que, quan l'hagin acabat de pagar, en podran demanar un altre. I així successivament. Aquest estímul és important, crec.
Ahir vam fer la primera reunió amb els mestres per parlar dels microcrèdits, i van venir 22. El tema ha generat més expectació de la que m'imaginava. Després de la meva exposició, de només uns minuts, els vaig demanar que opinessin, preguntessin, que expliquessin si han estat o estan en algun grup d'estalvi, etc. També els vaig dir que aquesta reunió era per compartir i escoltar-nos abans de decidir res. Van intervenir molt, i vaig prendre força notes.
El fet que tants vulguin accedir a un microcrèdit converteix el repte en majúscul. Probablement uns 30 el demanaran. Els vaig dir que, si aconseguíem uns 30 milions de xílings ugandesos, podríem fer un microcrèdit per cada un que presentés un projecte amb un valor màxim d'1 milió UGX. Això significa que si es poden recollir uns 7.500 euros, cada professor pot rebre un microcrèdit d'uns 250 euros.
Realment és poc per cada un. Però és clar, és que venim de zero. Per això faig aquesta entrada aquí. Si sou dels qui ja heu col·laborat fa poc, no us hi atabaleu. Però si no, o bé si coneixeu algú que vulgui participar en un projecte tan significatiu per millorar la vida de gent realment pobra, serà molt d'agrair!! Si hi ha algú interessat i no sap com fer arribar els diners, que em faci un comentari (que no publicaré) donant-me el seu correu electrònic. I m'hi posaré en contacte. Tant si doneu poc com molt, tot és molt benvingut!!
Moltíssimes gràcies ja des d'ara!!
A la foto, el projecte de cabres d'una família ugandesa
Excelente iniciativa. Cuenta con mi apoyo. -Jose Becerra, Atlanta, GA (USA)
ResponEliminaA l'entrada anterior acabes dient: Tot és do de Déu: els qui reben l'ajuda però també els qui la poden fer. Tots en podem donar gràcies! Fa uns dies que estic llegint sobre Santa Teresa de Lisieux, m'has fet pensar en aquest trosset de poema seu:
ResponEliminaViure d'amor és donar sense mesura,
no reclamar cap salari aquí baix.
Sense comptar dono, perquè sé prou
que quan s'estima tots els clàlculs sobren!
Al cor diví, desbordant de tendresa,
tot ho he donat, i lleugera puc córrer.
No tinc sinó una sola riquesa:
Viure d'amor!
Que sigui de pregària per ajudar-nos a ser més despresos!!!
M'ha encantat escoltar aquestes breus històries! Aquests projectes dels microcrèdits em fan molta il.lusió de llegir. No perquè els altres no siguin interessants, però em sembla que aquests tenen a l'origen una voluntat personal, una visió de futur, una il.lusió, una expectativa creada per una persona a la que només li manca una darrera empenteta (un crèdit adient) per portar-los a terme i fer-los créixer.
ResponEliminaAjudar a aquests que ja estan en camí em sembla admirable. I l'estímul que heu proposat, excel.lent.
És un projecte molt potent i la idea de l'estímul per retornar-los em sembla super bona. Gràcies Sergi per facilitar-nos participar-hi.
ResponEliminaSergi, la idea es molt bona. Permete'm alguna pregunta:
ResponEliminaÉs un crèdit o és un donatiu?
-Es fa un petit pla d'empresa per cada projecte?
-Podem saber el nom de l'emprenedor?
-Vagi bé o no podríem saber el resultat del projecte finançat?
En el meu cas compte amb 250€ per dedicar-lo al projecte que creguis convenient. Si hi ha retorn el dedicarem a un altra.
Hola Aleix! Les teves preguntes són molt pertinents. A vegades no m'explico més en les entrades perquè em fa por allargar-me massa.
Elimina- De cara als qui reben l'ajuda, és un microcrèdit que han de tornar. Per als donants, és un donatiu sense retorn perquè passa a formar part del fons de microcrèdits. La gràcia és que, a la llarga, els mateixos diners hauran ajudat a moltes persones diferents! Es tracta de fer rendir aquests diners al màxim possible.
- Cada persona que vol rebre un microcrèdit presenta un projecte ben fet: pressupost detallat, quant hi pensen guanyar, a partir de quan i cada quan tornaran els diners (i amb quina quantitat cada vegada). En el cas que l'objectiu d'aquest microcrèdit (que en un primer terme sigui per comprar verdures o animals) sigui poder pagar uns estudis futurs (per exemple) aleshores també passaran pressupost d'aquests estudis per saber quan podran aconseguir el seu objectiu. A banda d'això, també se supervisen els projectes en converses i visites amb els receptors.
- En l'entrada on vaig parlar d'exemples concrets que s'han realitzat, en alguns casos no vaig donar cap nom. Per què? Perquè en alguns casos explicava coses molt personals (familiars) i no volia faltar a la seva privacitat. En el cas de l'Ochwo (o de l'Okongo, en el seu moment) vaig explicar coses personals adjuntant la seva foto, i tot amb el seu consentiment. M'agradarà anar informant dels microcrèdits realitzats, i segurament cada vegada de manera més formal. Però he de trobar la manera per poder continuar compartint aspectes personals (que ajuden a entendre com viu aquesta gent i els problemes que tenen) sense faltar a la seva privacitat. Si algú té alguna idea de com fer-ho, ho agrairé.
- Puc facilitar el nom i microcrèdit de la primera persona que rebrà els teus diners, i dir-ne el resultat. Però a partir del segon cop, ja serà quasi impossible perquè cada microcrèdit tindrà un cost variable, i per tant serà la suma de diferents aportacions. Per això hi ha el fons.
Si hi ha més preguntes, no dubteu a fer-les! Moltes gràcies!!
Moltes gràcies per aquestes explicacions i està bé saber com es fa tot i com evoluciona, però penso que també estem a la teva confiança i per mi, no hi ha cap dubte de que tot es faci bé. Poc m'imaginava que la teva aventura africana et portés a ser banquer, ha de ser una gran feinada i que estic segura, que quan vas decidir ser monjo de Montserrat, si t'haguessin dit tot el que estàs fent ara, tu haguessis pensat que estaven bojos!!!
EliminaAquest projecte és prou engrescador i per això els ha entusiasmat. És bo que hi puguin participar els qui s'hi sentin cridats i il·lusionats. Gràcies per la teva tasca ben feta i gràcies per comunicar-ho amb l'interès i la il·lusió que hi poses. Ens ha agradat sentir la teva veu altra vegada.
ResponEliminaFina Múrria.