Va passar fa pocs dies en un hospital. Van comunicar a la família que la mare era morta. La van cobrir amb un llençol, i van fer sortir els familiars de l’habitació per poder arreglar el cos. Un fill es va negar a sortir-ne. Al cap d’una mica, la mare va fer una sacsejada. El fill va córrer a avisar el personal mèdic, i efectivament, la mare no era morta. Posteriorment, els metges es van disculpar amb la família.
És curiós que la mare explica que va tenir una d’aquelles experiències que altres hem sentit a anomenar: allò que un està al llindar de la mort, veu com una llum o un lloc amb molta pau, i entén que encara no és la seva hora.
Ara la mare ja és a casa. Els veïns havien anat a veure-la a l’hospital, i els havien dit que marxessin perquè era morta (cosa que es va escampar ràpid pel veïnat). M’ho explicava tot plegat el noi que estava a l’habitació amb la mare. En aquest cas, crec que la realitat supera la ficció.
Foto: la d’avui és l’obra “Fals mirall” (1929) del pintor surrealista René Magritte. Un surrealista va dir-ne que és un ull que tant et mira com és mirat.
Quin impacte !!
ResponEliminaQué debia notar aquest fill,
que no va voler sortir de l'habitacío ??
Ens podria explicar alguna cosa més aquesta mare ??
Sergi, aquesta experiència que ens comparteixes, l'ha experimentat també el meu sogre no fa gaires mesos.
ResponEliminaL'any passat va patir un infart (a arrel d'això li van posar un marcapassos), i mentre els sanitaris intentaven recuperar-lo, ell diu tot i sentir dir de fons "que el perdien" ell s'estava la mar de bé en un jardí preciós (ell és jardiner), envoltat d'una llum molt càlida.
És ben curiós que tothom que ha passat per una experiència d'estar tan a prop de la mort, tingui el mateix record.
A mi, personalment, em reconforta molt.
Una abraçada,
Déu n'hi do! Ben curiós
EliminaEm sap greu, Sergi, però a mi aquestes coses no m'agraden gaire i espero no ser-ne mai protagonista de cap d'elles ;-(
ResponEliminaI més encara, el surrealisme no és un corrent artístic que m'hagi atret gaire...
Així que no sé massa què dir-hi de positiu...
De tota manera, moltes gràcies igualment!!!
Exposar una idea,
ResponEliminacontrària a la que s'ha plantejat,
explicant el perqué amb respecte,
TAMBÉ ÉS PARLAR EN POSITIU !!
Parlar en POSITIU,
no vol dir, donar sempre la raó a l'altre.
Simplement, explicar el teu punt de vista,
amb honestedat i el més clar que és pugui,
per facilitar a l'altre persona alló que tu creus.
Ostres, una experiència realment colpidora. Per una banda content que el final hagi estat positiu (molt positiu sobretot per la mare i per tota la família); això sí que podem dir tornar a nèixer. Per altra banda també et queda aquella por al cos de que gràcies a Déu no la van posar dins una caixa abans d'hora. Gràcies per compartir-ho!
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres comentaris. Certament, això que et donin per mort sense haver-te mort fa força respecte...
ResponElimina